- A . T U . f\A . poesies I per J . . .l'II ASSÓ T OR_R_ENTS l . . ~ Trr. « L'Av, \ Ill [~íliil~!íll~~l~~~l~Ï\~111~1111 J 4 UNA PTA . J • l j . ' . . - . l NATURA ,'.,:,. \ • • LA MON- TANYA • L~ . VIDA . VARIÀ D065i6s per J. Massó Torrents BARCELONA S.C.D.U . ' PERPIGNA T1P. «L'AVENÇ», DE MAssó, CAsAs & EuAs Ronda de }'Universitat, 4 1898 L/ 03 0 8 8 1 LA MON~fANYA \ EL PRAT ,Z::oM neofit que en el temple confiat entra i cor-près, cercant per la vida exemple, Natura, a tu m'he sotmès. Al entrar per les onades de tant xamosa verdor, _ de les meves trepitjades se n'ofega la remor. Am respecte i timidesa vaig marxant per tot arreu, però am l'ànima sospesa cada cop que enfonzo l peu. 7 Una tija que s coll-torça sem bla una vida finant: ja camino com per força, ja no goso segut avant. Pogués tenir d'una fada aquell volar fregadiç per corre ran de la prada sense malmetre-la aixís ! Q.ge és grat esplaiar la vista per la florida extensió! Com l'esperit meu conquista a una fonda adoració! I quina vida plasenta ta serenitat promet l De tes flors el nombre augmenta, n'ix la flaire en tot indret, i els meus sentits extasia am tant poderós encant, que trencant tijes faig via i animat segueixo avant. Ja de les meves petjades veig que l rastre és tant petit! ¿ Qgè són les flors aixafades en ton esplendit tapit? 8 Damunt l'h erba m ' aposento, làs de corre, i m'hi ajec; del airet la fressa sento, de les floretes el frec. I endreçant la vista enlaire, amunt vola l pensament... Sense destriar-se gaire passen els nuvols corrent; lluny, el vent els acapdilla, i de mir.i l cel tant gran tot lo món me sembla una illa i jo l'unic habitant. 9 \ LA FAGEDA auE n'és de dolça la cançó que canta la frondosa fageda! I el vent, com l'ageganta quan bat el bosc amb halenada freda! ¡ QEe dolça que és quan les negroses branques d'enlairada embranzida es gronxen, remolcant de fulles blanques la rnunïó infinida ! Oh vent! ¡Cantor que a les inquietes fulles estrenyer fas en trèmola abraçada! Oh nit! Gran solitut, tu que les mulles am la fresca l rosada! 10 Mos cants acaricia tu, el cantor més sentit que pot haver-hi; tu, nit, dóna a la meva poesia una ombra de misteri; que ja millor que esguardà l cel en tota sa puresa divina, m'agrada vist desde les branques sota l'arcada gegantina. Al travers d'una febre d'alegria veure l cel a bocins les fulles deixen, com blau mantell que am rica pedreria neguitoses esqueixen. I és cada faig com una immensa toia en la qual s'agermanen i harmonisen clarianes de cel i l'alegroia bellugadiça am que les fulles frisen. Passen arpegis de sublim complanta, ara alegra i suau, ara plorosa ... ¡ Q.ge n'és de dolça la cançó que canta la fageda frondosa! l I ELS ABETS '1.:t)oLT tristos són els abets am la caiguda brancada, molt orgullosos i drets am la punta al cel clavada. En la congesta de neu sinistres marquen la serra: és l'unic enemic seu que un die ls colga o aterra. Sovint am sos tèls lascius els amanyaga la broma, ells s'hi refresquen, i altius a la vall omplen d'aroma. J 2 Semblen gegants esglaiats devallaot de la carena arn b els braços desmaiats fent tenebrosa cadena que s'enfonza al vall pregon a sentir remor de vida per torna a la calma d'on a malgrat n'era sortida. Per a combatre amb el vent h ardida aixequen la testa; rumbejen arn gran caient llur cabe l lera feresta; ferrenya tenen l'arrel; sa alterosa silüeta damunt la volta del cel es destaca altiva i nèta. A prova de tempestat, i am -llur soca que no s torça, en · l'immensa soletat són l'emblema de la força. l LA CLAPICA f5nAN, freda, nua, dominant solemne _ la fonda vall, l'ensinglerada serra, l'arrodonida coma, i destriant-se en colls de mal passatge, un immens cementi apar la clapiça. Ençà i enllà les innombrables lloses tanca caduna d'un gegant la tomba; ni volen flors al seu voltant que visquin ni l plor de l'aigua. l j Mai s'hi sorprèn en la gran calma esquerpa rastre de vida: tant sols el vent desesperat hi udola, i el torb, de temps en temps, tot ho arrasa. Ni hi pren la g leba ni la neu s'hi atura: en la desolació la mort acampa. Pedres tot són damunt de lloms de roca, i un tem, mirant-les, devcnir, com · elles, molló que marqui la perduda via al escas vianant que l'atravessi. S'ovira, lluny , d ' un bou la calavera. Miro de cap a cap l'esquerpa plana, penso en tu i et saludo, hardit contrabandista que, franquejant la pedregosa serra, eix cementir desolador travesses am tota una ramada! ~e afrontant tempestats canigonenques, ferma la cara a les tallants nevades i al vent traidor i al torb que fueteja, mentre s glaça un vedell i un brau s'estimba, et rius dels grans estats i les fronteres, i de les lleis que en les ciutats llunyanes han fet els homes! L'ESTANY J.ENTRE Is penyals , que l sol abrusa, i que la neu trenca i acusa, i de les altes serres grat esclau, voltat de pedres que humiteja, l'estany hi canta i s ' hi rebeja tot blau. Les grans arbredes que l festonen a totes hores un perfum li donen reïnós i suau ... Movent apenes l'aigua transparenta, l'estany s'hi adorm am musica plasenta, tot blau. Les prades altes ben ufanes li aboquen jonquilles i gencianes, agraint-li la fresca que Is hi cau; i el llac, al veure tanta flor desclosa, ses llisquentes mirades hi reposa tot blau. 16 ~an a lle vant trenca l nou dia i bellicós ja s'anuncia , tot l 'ho ritzó tenyint de sane, l'estany, solemne, s ' adalera, i, boi festós, a l'alba espera tot blanc. ~an el sol romp l ' ultima llança, quan poc a poc la nit s ' atança, quan llença l duc el x iscle tosc , l 'esta ny . comença l seu imperi i es torna, omplint-se de misteri , tot fosc. I llavors és quan surten les fades temptadores que deixen llurs palaus a colles voladores i devallen al pla: en la barraca humil, en la boiant masia, escampen llurs secrets de po i de poesia i altra volta al estany es cuiten a amagà. EL XARAGALL ~ O T joganer, per la pendent sa cabellera blau i argent va abandonant el xaragall avall, aval-l i sempre avall. Va serpejant damunt la prada atapaida, matisada; inconscient, per l'herba tendra mil regalims es deixa pendre, i corre, corre com el vent o bé s'escola mansament emmirallant totes les flos que li reblinquen el llur còs. Mentre va fent la seva via a cada punt nous fils destria, 18 cordes d'una harpa gran i dolça que algú ignorat tot-hora polça · per fer sentir de dia i nit un cant més nou com més sentit. Si els ulls hi fixo enamorat quan tot just l'alba ha despuntat, ell també m clava la mirada, i, com mostrant-me la rosada que ha omplert l 'herbam de perles fines, fuig am rialletes infantines que s van perdent un pot més lluny entre les prades on s'esmuny. Si mel contemplo captivat quan ja l gran astre ha tramontat, mentres ell fuig deixant la prada fosca, molçuda i amarada de la tristor que s porta l'hora, el xaragall no riu, que plora, un plor tant trist i tant punyent que m'aclapara l pensame11t i em dóna un cert anyorament de cosa mai aconseguida, i !'impressió d'acabament d'una frescal i forta vida d'adolescent. 19 LA CASCATA §1LLA del pla llarg · i suau, sall la cascat"a 1 romp i . cau, pels singles es despenja; tot irisant cl seu _ rompent damunt la pena bat brunzent, la corca i se la • menja. El seu brugit aixordaaor d'entre Is brugits .és el millor de tots els de montanya: inacabable i falaguer, om ple Is sentits i tot el ser d'una delicia estranya. El seu caient desen.frenat va destim.bant-se d'un plegat: no hi hà res que l'aturi; i aquell soroll omnipotent, al cap d'estona que un el sent es torna dolç murmuri. 20 Pel seny al perdre-s el ressò un sent calmar la veu de tro que omple la vall entera; la roca s torna tou coixí ont uua fada, per dormi, posés la cabellera. Ampla i hermosa i rumbejant, per tots indrets espurnejant, el sol la fa lluenta; el to argentí devé fogós com de metall roent i fos l'abocada bullenta. Com encativa l'esperit del qui l'esguarda fit a fit! Mirant l a devallada el desig ve de cridar fort com ella i treure de la mort la trista fondalada. I ve l desig d'aixorda l món que' viu en l'ombra i lo pregon, de fer una meravella ... - i devallar després del cim i en les fondaries del abim anà a perdre-s amb ella. 21 LA NEU 0.uE trista que és l'estelada brillant en nit endolada damunt la calma nevada! Que trista que és, i que inclement i freda! De tant mirar-la entristida compareix adolorida alguna hora de la vida que un ja creia oblidada, llunya, morta. A la llum de cada estela, que tantost s'encén i es vela, el cor, com el còs, se gela, mentre en records el pensament s'abrusa. 22 Que immensa que és la nevada! Què s'és fet l'alegra prada? Les neus l'han amortallada; la gran verdor, de blanc està coberta; de jove s'és tornat vella: la congesta l'emmantella pesantment, i , gran com ella, és un mar blanc d'onades immovibles que dés la serra alterosa omplena la vall frondosa: la Natura sembla fosa en l'alba verge que g elant l'abraça. Més la terra, que és la vida, sota les neus submergida, no resta mai ensopida: espera l sol d'Abril que la descolgui ... i mentrestant, confiada que un jorn serà deslliurada, germina desenfrenada, dessota l fred mantell bullint de joia. Brolleu, records insidiosos que per l'oblit no sou fosos! Brolleu tristos i conÇosos, i a soles abrumeu la pensa meva, 23 que, com la terra, no s can ça i sap que un sol d'esperança portarà la benhaurança perquè s reb~ji l cor ep vida nova . 24 LA CABANA 1REFUGt grat del caminant al qui apareixes confortant voltat de prades, m'has redossat tantes vegades que, afadigat, per colls i comes t'he cercat ple d'anyorança del foc que anima i que descança durant la nit, que sovint penso en tu agrahit si n'estic fòra. Quan del repòs s'atança l'hora que ja enfosqueix, 25 el q ui e - n tu pensa ¡ com glateix per arribar-hi, com el romeu al santuari tant desitjat! Per qui s'a l lunya de ciutat, una cabana perduda al mig de la solana quietament ¡ que coses diu al pensament, sent tant petita! Pobre pastor mig any l'habita sol com un rei, que no coneix trava ni llei ni res el l l iga. De la barraca que l'abriga e ll presideix, poble que cego l'obeeix, la gran ramada que en l'extensió jau escampada ben lliurement, s'estima i creix a gratcient p l ena de vida . Natura aquí - està posseïda de voluptat. Al veure ls braus trascar pel prat i adalerades 26 corre les vaques a bandades darrera d'ells, seguides sempre dels vedells daurats que juguen; veient les besties quan remuguen sobre l gleber atapait i falaguer que tot . verdeja; l'home, . sent home; les enveja, i ve l àesig de ja no moure-s d"allí al mig; passant l'estona amb amorosa companyona i anar pels prats tot ~ hora frescos i gemats, i deixar corre fins tota idea de discorre; el pensament deixant que vagui eternalment, i en dolç desfici abandonar tot prejudici, desilusions ql,le l temps corrent, a gomballons, dintre la testa ha acumulat com gran tempesta que torna boig. Vinga tranquil i lliure l goig, tot abraçant-nos, i a cada instant extasiant-nos en el calor de la Natura i del Amor. Dés la cabana de l'ondulant i extensa plana disfrutarem, i els grans espais contemplarem i les estrelles en nits serenes sempre belles; i, més que tot, de nostra vida hermós rebrot, veuras feliça, en alegroia xiscladiça, un bon aixam d'infants que juguin per l'herbam. L'ISART ,Z:oRRE, corre, esquerp isart, devalla de la collada, no t'aturis en cap part on l'home t puga dar sa falconada. Fuig depressa, fuig rabent , fuig depressa com el vent, salta i bóta pels penyals, i allà en els boscos més alts i frondosos amaga-t sota Is arbres poderosos. Brol l a d'un bót de tes potents gambades d'en mig de les cloterades. Tu, que tens sempre dalit, atravessa serralades, enlaire l cap i ben enfora l pit. . _ .l vés, traspassant la coma, a rumbej'ar ta silueta hermosa i apareix entre la broma damunt de la neu mig fosa. Aboca-t un instant a la singlera, i després corre avall per la tartera tot removent vertiginosa dança de rocs que t vinguin darrera aconseguint-se entre ells i escrostonant-se. Hoste airós de les montanyes, am gra_civols moviments t'abeures en els torrents i en els llacs tranquils te banyes. Quan ja t cança l pes dels anys, els teus fil·ls ten.s per estranys, l'amorosa femella no t'atura, i per millor _ fruir de la natura, aquí sempre hermosa i varia, t'entregues a la vida solitaria. Gran i lliure és el camp de ta pastura! Corre, corre, esquerp isart, fuig depressa, fuig rabent, no t'aturis en cap part, que l'home sol ferir traïdorament! ~ o LA 'BOIRA 1:\M muda majestat s'espesseeix, i quan a extendre-s gosa entra pel coll i sobre l bosc se posa fins que tot el cobreix. S'enlaira lentament, guanya una serra encimerada i alta, amaga l' blau del cel i adorm la terra, que la reb amb un aire de malalta. I tant bon punt surant en l'aire s té amb ala vaporosa . com davalla depressa i manyagosa amoroseix el cantellut tartê. 31 I acapara aviat la gran montanya, que ses roques refrega al dolç aletejar de força estranya, contra la qual no hi ha possible brega. A la ramada encisa, i al pasto i la barraca, al bosc, al prat; am sa gran vaguetat tot lo que toca endolça i poetisa. És que també li agrada a la Natura, com del home a la pensa, emboirar-se: després de milió altura més clares i més grans idees llença. La boira envolta Is cims i els divinisa amb el misteri que · espandeix i dóna; després, quan esvaint-se Is abandona, lluu am més esclat la neu que l Sol irisa. 32 EL CIM !!..,A fosca de la nit arreu me volta mentre faig l'ascensió: amb els penyals confonc arbres i mates, el camí se m'esborra sota l peu, i ben oberts els ulls, me sento orb. Més treballa la pensa si Is sentits defalleixen, i ella m guia i em diu: «Avant i amunt!» Deixo Is arbres i els prats. A les palpentes ja m trobo trepitjant la roca nua, frisós escalo l cim, i allí m saluda una ratxada d'aire. 33 I ja no triga a començà l nou dia. Oh Sol l Bé ets desitjat l Ahir vares fqgir abandonant la terra enlluernada amb el foc dels teus ulls, i avui de nou t'espera freturosa de caliu i d'amor i d'alegria, de llum, que és tot, que és tot! Tu, prodigant claror, la vida escampes, rebull de goig la terra; tu portes cants d'aucells, flaires de flors, i, enllumenant el món, mostres la via al home poc vident. Com m'extasio contemplant els aires, ara que sé on tinc clavat el peu l ¡Quin misteri més clar m'omple la testa desde que l cel cap a volà m'atrau . vers la blavor serena, i que sota mos peus sento que m crida . l'atracció esglaiadora dels abims l Ja soc a dalt, al cim ja hi arribat, perdent-me massa temps entre tenebres; vull fruir de la llum i de la vida, que la vida del home és bona i llarga; i si fos la floreta que dura sols un dia, 34 també en el món hi deixaria rastre . Mercès, Natura! Tu m'has obert el llibre de la vida, me l'has feta estimar. Després de negra nit, sempre, sempre esplendent vindrà un nou dial , ' ¡-' LA VIDA LA VIDA §INs aquí dalt, cor meµ, ve a saludar-nos la flaire sanitosa de la pineda que s'extén x;~mosa dessota Is nostres peus per ubriagar-nos. Desde aquí dalt, com una gran catifa, veiem les verdes prades, les peces de verdura arrenglerades que I sol entona i que la nit revifa. Desde aquí dalt podem mirar la clapa . dels pobles i masies lluint de nits i blanquejant · de dies, i rius i valls com al damunt d'un mapa. 39 Desde aquí dalt veiem fugir les serres en professó inclinada com si l'embat potent d'una ventada les fes mudar forçadament de terres. Desde aquí dalt podem llençar la vista per tot arreu, h ermosa: el sol és gran, la terra grandiosa i gran el desig nostre de conquista. II Am la llevo espargida, els camps ; fa poc sembrats, tot germinant la vida, reposen ensonyats. L'aucella espantadiça que deixa l niu rabent, de còpula feliça el goig porta latent. l a tot arreu on miris no més hi sentiras que espasmes i deliris del amorós enllaç. 4 l Aquesta ditxa interna que l cor anyora i vol serà la joia eterna, serà l'etern consol. L'amor ens ha fet esse, l'amor ens fa en lla . ça : del goig que als dos ens breça la vida n florirà. La ter r~ és sempre . santa, el cel és rialler ... Canta la vida, canta, que és filla del plaer l 42 III Tot rondinós baixa l torrent, arrocegant en sa corrent branques que ajeu, matés que arrenca, va devallant roig i brunzent, i tot destorb que troba trenca. An el pagès li ha malmès l'hort, i el temporal ha estat tant fort, que fins la casa és ruïnosa. ¿On trobarà, el pobre, conhort d'una desgracia així espantosa? Però veuras com aviat endreçarà lo destroçat, ple de desig i d'esperança. Contra Is perills, l'home esforçat, lluita de front i mai secança. 43 La lluita és l'ànima del món: tot ho barreja i ho confon, i del més fort la veu ressona; treu lo sublim de l o pregon; la lluita és gran, la lluita és bona. Ja sé que tu no t rendiras: junts empendrem el nostre pas pel camí dret i no cap atre: agafa-t ferm en cl meu braç. Vida és combat ... Doncs a combatre! 44 IV ~e no t ' ava s salli l dubte , perquè desfer - sen és car : é s com una roca abrupte que corca l turo del mar , El dubte és fei x uga llosa que cau sobre l'esperit d'aquell que mirar no gosa la vida de fit a fit. El misteri ! ; ageganta, l'esvaei x la veritat , lo desconegut l'espanta i el treball l'ha derrotat. 4 5 La vida és sempre agradable si no ns deixa ni un sol punt confiança saludable per vol à un xic més amunt. Disfrutem la pau serena de ! ' immensitat séns fi, com un consòl per la pena que algun cop deurem senti. Tranq ui la com ta mirada, ferma com Í'amor que sents, vu l l que siguis, estimada, de cor i de pensaments. V El fruit de l'arbre aquell que varem plant.i un dia, alegre ns ha vingut i ben hermós, aimia: am les manetes fort s'arrapa a l'existencia. Ja haurem passat pel món deixant-hi alguna herencia. Del foc generador, en el rodar de l'astre i en el volar del temps, ja hi hem deixat un rastre. Dintre l concert gegant de la vivent Natura ja hi hem portat els plors d'una altra criatura. Dels pares en record, de tu i jo en esperança, hem conservat un nom, imprès una semblança. Oh l Mira-l que és bufó, la cara petonera l Ben prompte ns sorpendrà la rialla primera. Memjem's-el a petons, cobrim-lo d'abraçades: les seves galtes mai no seran prou besades. 47 Com sempre hav _ em tingut aquesta fe en la vida , ella ns ha premiat am tant galant florida , ella ns va fê abraçar i l'alegria ns porta: ja li podem obrir de bat a bat la porta. Qgan farà l primer pas, per terra les joguines, de tu vindrà ane mi joiós i fent tentines. l com el cuidarem de por d'una caiguda! Tota la vida Is dos li serem un ajuda. Passant dolços els anys, fet home podrem veure, l si la vida ns dón temps feliç, com és de creure. Si de dolça no n'és i ni tampoc és llarga, pensem que l goig d'un fill val una vida amarga. VARIA MONTANYESI ,9H montanyes de la terra que m'haveu enamorat: Sant Llorenç, Montseny abrupte, bel l i aspre Montserrat l ¡ Com la vostra verd o eterna recomforta l ' esperit l De la pensa concirosa que bé n'esvaeix la nit! ¿ Quin misteri us embolcalla, poderosos contraforts, que l cor ompliu de tristesa i la pensa de records? :> l · En vostres roques pelades, en vostres fronts de gegants, ai l llegim que Catalunya no és ben bé dels catalans. ELS - MONJOS 1" DEL _ CANIGO j'.9AMUNT les serres arrapat, dessota l puig de Trinitat, hi ha l convent encastellat de Sant Martí. El campanar, robust i esvelt, és un a bet que mira al cel; la fosca cripta fa d'arrel del monastL Del claustre antic i cantellut ja tot el rastre s'és perdut: hi regna sols la q uietut per tot arreu. 53 Abandonat el cementir, per terra Is òssos a desdir, ni queda _ un sostre per cobrir ni hi ha una creu. Un dia Is monjos van marxa, ningú Is va treure. Cap al pla, per massa neu, varen baixa fent professó. Van deixar sol el monestir: el Pireneu ni ho va sentir. ' D'aquell desert varen partir del Canigó. Aneu's-en, monjos, a poblat. Entre les runes que heu deixat no tot és trist i soleta t: la vida hi riu. Exuberant vegetació s'ha apoderat del refeto: ho escala tot graó a graó, potenta viu. Es va enfilant campana amunt, tapa l'esq~ena del difunt, i no sossega ni un so1 punt, forta, abundant. On l'oració devotament heu endreçat al Déu clement, 54 ara d ' aucells sempre s'hi sent l'ale g re c a nt. I quan les neus volen cobrir del vell i ronec monestir la calavera, apar dormir, però g lateix. Més quan a raigs se van fonent, i desde Is cims , a glops caient, avall seguei x en la pendent, es dei x ondeix. La fló , escampant la seva oio, de-pressa esclata am fruïció; pel sol refeta la verdó , la g ebre escup. L ' insecte, al brill del cel més blau, sobre la fló am delicia cau quan a la tija am gronx suau l'airet ajup. Mai més els monjos tornaran, ni dins les celles dormiran, ni a l'unic Déu encensaran clavat en . creu. Gaudiu-vos, serres i turons; badeu-vos, flors; vinguen cançons: l'amor etern, fent-vos petons, lliures canteu l 55 SEMPRE ENDINS ~OGUEM sempre mar endinsi Deixem els nostres veins ! Cerquem més llunyans confins! Voguem enllà, bon patró, séns perdre mai l'afició d'aconseguir ... l'horitzó! Entregats als elements, combatrem am tots els vents, cada dia més valents! Si ns arriben a guanya, el cap sabrem acota i el mar ens engalirà. 56 TORBONADA 'JE,L vent nuvols aco . bla brunzint més i més fort; ja tot el cel sen pobla com d'una ombra de mort. S'acosta la tronada fent retrunyir l'espai: Ja · terra està esglaiada com si no ho . sentís mai. El xafec abraona ses gotes inclements; de plantes no s'adona fent tolls i omplint torrents; les pedres fueteja, els arbres fa inclinar, de fulles els neteja i els nius fa sorollar ... Més ja la nuvolada, que va empaitant el vent, com negra cavalcada fuig a galop rabent. Ara sols plovisqueja, es va allunyant el tro, suaument el cel blaveja i minva el gran ressò. Una terrosa flaire s'esbrava dels sembrats; l'aucell es llença en l'aire, s'encén _ el verd dels prats. La terra, refrescada, de joventut rient, s'aixeca revifada i tendre eternalment. 58 POSTA DE SOL ~ poc a poc el Sol sen va a la posta. Enllà les serres amagant-se l dia, tranquila l'hora de la nit s'acosta, l'aire omplint d'atraient malinconia. Els veins a llurs cases s'arrepleguen, i del ronec cloquer les campanades darreres van caient acompassades, perdudes entre ls pins què les ofeguen. Els arbres es desformen i apilonen, les montanyes s'esborren ennegrides, l'aire llisca en les prades sempre humides i lentament tóts els sorolls se fonen. 59 Però un altre concert també s prepara: canta un grill, enllà un altre li replica, i dels camps fadigats, de mica en mica, s'aixeca un cant a la Natura mare. 60 DESDE L MAR k\1t1 remor consoladora la mar ses ones desfà: damunt la platja les deixa que se les posa a xucla. L'escuma que creix depressa, la fon la sorra tantost; es dreça una onada grossa volent despedi al sol post, que ha fuit enllà les montanyes amb un adéu infinit; la mar l'ha vist despedir-se i de sobte s'ha en~osquit , (j¡ les primeres estrelletes amoroses reflectant; i el blau d ' el cel, d'anyorança, pausadament va finant ... Ara que s'acluca l dia, vola, vola, fantasia l .§' UGIM de la platja. La barca s'escorre damunt de sa imatge que l mar fa i esborra com ombra moventa. La lluna és rienta ! AM TU Tots dos contemplem-la la magica lluna, i fins adorem-la tots dos a la una pel raig que ara ns llença. La mar, que és immensa _ ! 63 ' Tranquila s deixonda, m'encisa i m ' agrada, prò m sembla m . és fonda la teva mirada, !]1és gran l'amor nostre, Oh, mira, quin sostre! A mils les estrelles ens riuen ins lluquen i moltes d'entre elles s'encenen i acluquen am llum mig confosa ... · Abraça-m, hermosa ! · SOTA LS ARBRES jBEL bosc devalla un amador seguit d'una donzella; franca rialla . va d'ella anell i d'ell anella encomanant-se. L'amor els dóna tal frisança. Els arbres riuen, i una ratxada de bon vent llurs branques alça bojament; i aucells que hi niuen emprenen vol i refilant el lliure amor van publicant. La parella del bosc ha ben fruït, i el bosc també d'haver-la protegit. 65 AL _ PIRE NEU .JrATALANS d'Espanya, catalans de França, mirem's-el tots, mirem-lo l Pireneu, i cantem-li un himne ben ferm d'esperança; que ses afraus escampin al lluny la nostra veu. Mirem-lo bé am la majestat que mostra ses dentellades serres del cel blau resortint: és la gran fortesa de la raça nostra. Que n'és d'inexpugnable als raigs del sol 11 uint ! Catalan _ s d'Espanya, catalans de França, pujem-hi tots, pujem -hi al Piren eu: beurem a grans pitrades l'halè fresc d'esperança, i al cim, regenerats, arribarem arreu. 66 ; Èn les valls arracer"em-nos 1 rabejem-nos per les prades, en les fonts assadollem-nos i en la blanca congesta refresquem-nos de les ardentes mirades que en les abruptes pujades el sol ens haurà donades fins que haurem atès el cin1 desitjat , refet el còs, l'esprit asserenat. Catalans d'una banda i altra banda, ja som a dalt, dem-nos les mans: el vent al saludar-nos sembla que espases branda per escombrar tirans. Saltant de serra en serra, desde aquí dalt dominarem la terra , i com d'altissim far reposarem la vista sobre l mar. Brollar d'entre les ones d ' aquí t veurem, oh Sol! tu que esperança dónes , joia, vida i consol. Daura de llum la nostra Catalunya, la pensa dels seus fills am foc nou esclareix; la nit i els nuvols de la patria allunya, que una mirada teva tota negra esvaeix. 67 La castellana _ gent, de tant que ns va estima, pel mig del Pireneu la patria ns ha partida, però desd'aquí dalt li podem dir: «Mentida! Aquí ja és massa amunt, fronter.es no n'hi ha: les neus, l'herba i les flors les saben esborra». Oh Sol! Dó _ na-ns ardor, omple-ns de sane Ics venes per deslliurar la patria, per rompre les cadenes! è8 INDEX Pa g in es LA MONTANY A El P1 · at . 7 La Fageda 10 Els Abets 1 2 La Clapiça 14 L'Estany. 16 El Xaragall. 18 La Cascata 20 La Neu 22 La Cabana 25 L'Isart 29 La Boira. 31 El Cim 33 LA VIDA I - Fins aquí dalt, cor meu . 39 11 -Am la llevó espargida 41 111 - Tot rnndinós baixa l torrent 43 I V - Q!te no t'avassalli l dupte 45 V - El fruit de l'a1·b1·e aqttell 47 69 Pa g in es VARIA Montanycs ! • 5r Els monjos del Canig ó . 53 Semp1·e endins 56 Turbonada 57 Posta de sol. 59 Desde l ma,·. 6I Am tu 63 Sota ls arbres 65 Al Pireneu . 66 ' 70 DEL MATEIX AUTOR Lo FRESER ( 18 8 3), agotada. LLIBRE DEL COR, roesies ( 1888), agotada. MANUSCRITOS CATALANES DE LA BI- BLIOTECA DE S. M.-Noticias para Ptas. un catalogo razonado ( 1888) . . 2 MANUSCRITS CAT ALANS A LA BIBLIO- TECA NACIONAL, MADRID.-Noti- cies per ajudar a la formac . ió d'un cataleg raonat ( 1896) . 4 CROQUIS PIRENENCS (1896), agotant-se · 3 LA F ADA, drama liric, música d'En- ric Morera. Text català i traduc- ció francesa literal (1897). Segona edició . / EN PREPARACIO DEs11us16, novela I F S.e.D.U , l'F,Rl>T~NA Couverture Faux-titre Page de titre LA MONTANYA El prat La Fageda Els Abets La Clapiça L'Estany El Xaragall La Cascata La Neu La Cabana L'Isart La Boira El Cim LA VIDA VARIA Montanyes! Els Monjos del Canigó Sempre endins Turbonada Posta de sol Natura_Masso_Torrents_62 Desde l mar Am tu Sota ls arbres Al pireneu Index Del mateix autor 4e de couverture