SAL V ADOR SANPERE I MIQUEL La Pintura Mig-eval Catalana Historia de la pintura a Catalunya dels segles Vlll ·XV Dos esplèndids volums en 4. t profusament il·lustrats, contenin . t molte s fototípies tirades fòra text. Aq uestaremarcable obra, que tot amant del nostre àn haurà àe posseir , se publica per tascicles de ,¡ 8 planes, amb molts gravats i una o més fototipies, al preu de 2 pessetes . Tant bon punt l'obra serà acaba ' da, cl preu en serà ,iUgmentat. Se publica un fascicle cada dos mesos, pertanyent indistintament a l pri111e1· o a) segón volum. MALALTIES DEL BESTIAR _ per M. ROSSEL~ l VILÀ Inspector d'Higiene pecuari a i Sanitat veteriñaria ~e la frontera fr . ancesa, a Puigcerdà Els coneixements de l'autor i el càrrec que ocupa són garantia de bondat per l obra, que està destinada a figurar entre el$ llibres indis- pensables en tota explotació agrícola¡ i de consulta consta - nt en tQta pag · esía catalana. Hi son estudiades les . ma _ laltíes de la pell, de l'apa- 1·ell digesti1t, de l'aparell respiratol"i, de 'l'aparell circular01•i i de la sang, dels pparel1s. urinari i J1aginal, dei sistema nerviós, de la vista i de l'aparell locomotor; les he1·11ies i tumo,·s, i les malalties de la fecundació i part, i les infeccioses. A cada un dels 011ze capítols s'ex- posen les afecGions especials al . s bestiar boví, de peu rodó, porqui, de llana i cabriu Un volum de3ó3 planes,acompanyat de 57 -gravats, elegantment relligat <?n tela. • • . • . . . . . 5 pessetes 30CANÇONSPOPUL~RSCATALANES - J 11111Ií1lliHi~ll~l1lUf 1Hi11111 · 0PEL0297544 l D'aquesta obra s'ha fet un tiratge especial de 50 exemplars en paper satinat J u OÑ o\l MÀJQRA\. O-\. GR~NOO 30 . Cançons Populars Catalanes Aplegades per ADOLF CARRERA (QUARTA SERIE) BARCELONA TIP, L'AVENÇ RAMBLA DE CATALUNYA, 24 QUATRE MOTS DE BIOGRAFíA S EMPRE més recordaré amb goig ine- fable aquella tarda daurada d'un diumenge d'octubre en el seminari de La Seu en què vaig entrar en relació i franca ami ~ tat amb el delç company que tots plorem. Ens èoneixíem dèl curs anterior, mes no havíem parlat cap ve- gada; en aquell any, o sigui en el curs de r909 a rgro, ell havía passat del col·legi al seminari per haver - entrat al primer any de teología. Feia pocs dies que Mn. Brisa (amb qui tinc l'honor de com- partir la tasca plaent, si bé que dolorosa , d'homenatjar l'amic desaparegut) m'havía innovat de què havía feta coneixença amb l'Adolf Carrera, en ocasió de con- córrer tots dos als assaigs de la funció teatral que s'estava preparant per a re- 6 Ca nçon s po p ul ars ca t a l anes presentar durant les properes f e st es d e Tots Sants. Aprofitaven les estones qu e els deixava lliures la tasca de · l'assaig (un i altr e s'havíen encarregat d'un pape r en la representació escènica) per a parlar d'afers lit e rari s , en lo qual l'Adolf Carrer a donava pales a · mo s tr a d e l a sev a il·lus- tració gens comun a . Ai x imat e i x un a ltr e seminarista, als ulls del qual l' A dolf er a quelcom misteriosament agradable, m'en- tera va de la seva afició en fer arreplega d e l nostre - lèxic, ponderant-me entusiàstica- ment la seva intensa amòr a tot lo català. Realment, 1a troballa que se m'ofería era per a mi completament insospitada ; es tractava d'un jovincel, qui, malgrat l'am- bient, respirava a ple pulmó les aur e s sa- nitoses de la nostra renaixença. En la mig-diada d'aquell diumenge, passejant amb l'amic Brisa en l'ample i senyorial claustre que fa testera al pati del seminari, escometérem el novell com- pany, qui, segon tenía per - costum, s'en- caminava a una de les aules a tocar el piano. N o cal dir que la nostra primera sentéi.da fou digne començament de les Cançon s popu la n catalames 7 moltes que · sense interrupció s'a - naren succeint; sols tinc d'afegir • que . aquell _ mat e ix dia la m e va biblioteca de llibres catalans entrava · tota sencera dintre el calai x de la taula d'estudi de nostre amic. Des d'aquell jnstant .la nostra coral amis : tat quedava · afermada · , rebent ell afectuosa acollida _ dintre la colla · dels - ribatans. L'Adolf; com a bon muntanyenc (amb tot i que la seva elegant i es , velta figura semblava delatar un anyívol ciutadà de terra baixa), no es prodigava massa en el parlar. Era, abans, un esperit observa- dor, estudiós, reflexiu.... Fruía · d'estar sol, i era molt aficionat a la -lectura, a la- que dedica va _ moltes estones lliures des- tinades a l'esbargiment; · aprofitant, aixi- µiateix, les hores de recrear.ió, i fins moltes vegades le~ del - passeig, per à practicar-se · més i més en l'execució musical. Se comportava sempre amb notable serietat, i, no obstant_, en les estones de gatzara sabía fer admirabl è ment _ el seu paper, aconseguint . atraure's l'interès i simpatía c;lels circumstants amb els seus acudits sempre acertats i ses entremaliadures 8 C ançon s popula1 ' s catalanes plenes d'ironía. El seu caràcter, una mica fret i indiferent, fruit més aviat de les circumstancies del moment que d'altra cosa, l'inclinava algún tant al pessimisme. Amb tot, les seves altes qualitats d'intel- ligencia i voluntat, enrobustides per la força latent d'arrelades conviccions, li permetíen eixir-se airosament dels con- tratemps que les miseries de la vida podíen acumular-li. En les nostres amicals conversades, sobretot en les hores del passeig, l'Adolf no podía faltar-hi. En aquell sagrat ra- cer de les nostres il·lusions i entusiasmes eren comentades les migrades noves que ens ofería l'ensopida actualitat, i quasi sempre , per espolsar-nos aital regust de prosaisme, les empreníem amatents sobre assumptes de caràcter literari o científic, i canviàvem impressions sobre els treballs dels nostres caporals que havíem llegit o teníem en vies de lectura. La intervenció del nostre amic, sempre escaient i atrac- tiva, captivava sovint la nostra atenció . La seva - vasta il · lustració li permetía donar raó de moltes coses, i la seva cons- Cançons popular s catalanes e; tant afició a la música, per la qua] reunía excel·lents condicions, li conferia certa originalitat molt agradable per a nosal- tres. Tenía indiscutiblement tempera1nent d'artista; des de molt jove s'havía distin- git en la composició musical, en la qual havía fet progressos admirables, revelant- se compositor de força i de caràcter que, a son degut temps, hauría pogut figurar dignament al costat dels millors entr~ els nostres clergues compositors. Sempre re- · cordaré amb emoció els inicis de la seva l carrera rp.usical que ens havía referit algu- na vegada. ¡Amb quin heroïsme hagué de lluitar per a combatre els inevitables contratemps - de la vida que s'oposaven als · impulsos de sa vocació irresistible! Ben aviat aconseguí posseir una en - - vejable cultura musical. Coneixía ~ a in.e- ra vella les pesses principals dels nostres millors artistes' i - esta va ' aixima teix al corrent de les més importants publica- cions dels nostres musicògrafs. Manifestà ben aviat la seva predilecció _ per les cançons populars. Aquests bells IO C a n ço ns po pul a1's cata l anes exemplars de nostra ingenua poesía el teníen verament en ci sa t. ¡Amb quin fervor ell aima va l e s nostr e s cançons tan amar a d e s d e se n t im e nt i ru- blert e s d e l'odorant perfum d e l'amor a la pa tria! Amb alguns compan y s havíem anat · aplegant, en època de vacanc e s, al san- tuari de Nuria, un nombre ben regular d e canço _ ns populars catalanes, les quals esp e - ra v e n una mà intel·lig e nt que les revis é s per a of e rir-l e s algun dia a la publicació. No cal dir amb quin e ntusiasme e l nostr e amic s'encarregà de semblant tasca; es - sent aquest petit recull com el germe de la col·lecció que féu créixer amb activitat incansable. Potser passaven d ' un cen- tenar les que tenía aplegades i anava pr e - parant, quan er sorprengué · 1a mort trai- dora. Avui sols h e m pogut di s posar, p e r a la publicació, de la petita part qu e for- men el present volum dedicat a sa memoria. Ressenyaríem detingudament la seva tasca !iteraria si la manca d'espai no ens ho privés. En ella, no menys que en els estudis musicals, el nostre amic sabé dis- Canço n s popula1 1 s catalanes I I tingir-se. Pel maig de 1913 obtingué un premi en els Jocs Florals de Lleida, amb un remarcable treball en prosa in- titulat Aires Vells : lema Romancesca. J a durant l'any anterior havía anat pu- blicant en . el setmanari ripollès El Pirineu Català algunes Odes d'Horaci magistral- ment traduïdes en vers català, com també ~ls dos articles Pro Cultura i De la primera neu. Publicà, aiximateix, en el calendari per a 1913 de la revista infantil En Pa- tufet, un graciós treball que firmà en pseudònim amb les inicials O - U. Per últim, cal fer esment de .l'hermós article De Nadal, que aparegué en la fulla li- teraria d'El Corr e o ' Cataldn, d e 28 de gener de 1913, en el qual canta entusiàs- ticament la joia popular de la gran festa, copiant dues nadalenques que també fi~ . gur e n en la present col·lecció . Acaba amb un inspirat record al gran Maragall <<el gran poeta - com ens diu l'Adolf - d'esperit senzill i pur, qui sentía tota la ingenua poesía de les cançons de Nadal, i de paraula lluminosa qui n'aclaría tota llur pregonesa > >. Acostumava signar els I2 Cançons populars catalanes seus treballs amb el pseudònim Xavier Viana. En la part musical assolí també al- guns triomfs importants. Compongué una Salve Regina que li meresqué un primer accèsit en el certamen de 19n de l' Acade - mia Mariana de Lleida, i havía compost igualment altres motets de tema reli- giós que li valgueren en distintes ocasion s l'entusiasta felicitació de sos professors. S'havía sabut conquerir l'afecte i esti- mació de tot-hom... Molt s érem els qui teníem posades en ell grans esperances. Precisament, quan semblava arribada l'hora en què l'esdevenidor començava a somriure-li li sobrevingué la mort sob- tadament. S'estava preparant per a con- córrer a oposicions d'organista, i al mateix temps havía de rebre, dintre poc, les pri- meres ordres. M'escrivía, amb data de 20 d'agost de l'any 1913, una carta tota plena d'optimisme, la qual acabava amb les següents ratlles: <<A primers de setem- bre (s. D. p.) cap a La Seu; el dia 6, exà- mens; el ro, exercicis; oposicions, no sé quÏI1 dia ... >>. Cançons popitla rs catalanes IJ Pobre amic meu! Qui podía predir-li la tràgica fi que se li espera va! Estant de passeig, en la tarda del 27 del propi mes i any, en la seva població natal, La Pobla de Segur (Conc a de Tremp) , amb l'amic caríssim Mn. Daniel Cortès, vicari de la localitat, tingué la fatal pensada de pendre un bany en el Noguera, on, als pocs moments de tro- bar-se dintre l'aigua, li sobrevingué un fort atac al cor, efecte segurament del cansanci, que li llevà la vida. L'Adolf Carrera i Aleu comptava es- cassament vint-i _ -dos anys, ja que havía nascut el 14 de novembre de l'any 1891. MN . P. PUJOL /- - OÏU-LA O ÏU-LA la cançó vinguda de mun- tanya. Ella sola, felinament, ha anat baixant avall com l'aigua, fins al pla, portant-vos l'exquisit perfum de les coses santes, d'allò que contén els pastors dins ·· les fumades i rialleres barraques de son estatge. Oïu-la i, abastament marrits, després canteu.:.la fortament, suaument, a ple pulmó, car en ella hi trobareu l'aroma dels pins, dels boscos encantats, de .la mare-selva; és la cançó que floreix, Ja dels àmors, dels desmais i dels ensomnis : és · tota bella. Plena de llum i d'horitzons i fresca com riallades de pastors, ella us visita . : feu-li pas i oïu-la, que és bellíssima floració d'una primavera esclatada mera- vellosament en tot temps, al cor de !'hi- vernada. I6 Cançons popula.rs catala ne s Per camins desconeguts i lluminosos, blancs com nit de neu al clar de la lluna i blonds com la boirina , ella ha feta via tota sola, calcigant arreu matolls florits de sana poesía, car els bells camins qui travessen els emboscats recons de le s muntanyes tots vessen de claror i d e poesía, i per ço les cançons u s l a porten la poesía dels camins; per ço són belles. En aquest ramell de flors boscanes no hi trobareu pas, amics, aquell suau i odorant perfum de la donzella brodadora de la cançó d'El Mariner, amb gronxa- ment dé - dòna enamorada; ni aquell ploricó ritmat, cadenciós, del Plany escrit amb notes; ni aquell adormiment pausat, su- blim, de la cançó eterna Muntanyes . de Canigó... Què- hi trobaràs, doncs, oh tu, amic, en aquesta garba? Ja ho sabs: un deix de melangía, un cant d'amor qui bé semblarà transportar-te enllà del temps, als temps heròics dels cavallers qui com- pq.rtíen la seva amor entre una dama i un glavi; l'encís particular que mostren al vivent les nostres muntanyes amarades de ¡:,ol, la nostra mar blava, el nostre cel Cançon s popi t! ars ca t a l ane s IJ imme n sa m ~n t ob e rt i pl e de clarianes; e n pocs mots, el sentiment suprem de patria qu e porten congriat les cançons de la nostra terra, d e nostra dolça i hospitalaria Cat alw 1ya . Us s e mbla poc, encara? I b é : sigui c o m sigui , veus-aquí el garbelló que avui · u s oferim sens un bell i agençat pròleg q u e l'acompanyi, ~ a r qui havía la co- manda - i era el mateix col·lector - va trasp a ssar fa poc extingint sa vida dins les pures i temptadores aigües d'un riuet. M es, bé caldrà apuntar-li aquí mateix unes ratlles que ens deixà escrites. Elle · s, encara que curtes , són palesa mostra de la fina percepció de nostre malhaurat company, qui tan intensament sabé esti- mar eixos meravellosos esplais del senti- ment artístic de nostre poble. Fan així: <<En l'actual esplendorós desvetllament de la nostra terra, té una importancia cabdal el recull de les cançons populars, i, en g e neral, del Folk-lore; una importancia tal com la que teníen les troballes religio- se s, que els cristians primitius feien despr é s d'una invasió d'infidels, les quals els servíen 2 I$ Can çons popula1's cata.lanes per a conèix e r . la fe dels seus pares, no- resmenys que per enrobustir la llur propia. La cançó, l'agennanament de la parl a i la tonada, és la més bella manifestació del pensar i del sentir dels nostres avant- passats; car si la parla tradueix especial- ment - el pensar, les idees, la tonada ex- pressa millor els sentiments, la manera de bategar del cor. Hi ha en les cançon s nostrades un perfum misteriós, un no sé què de comú amb les nostres muntanyes, amb el nostre cel, amb els nostres rius, amb nosaltres mateixo s, un no sé què que sentim, però que no sabem explicar i nomenem agre de la terra. Les · nostres cançons · són monòtones, d'una monotonía placèvola, com la del salmejar, com la del. parrupeig dels co- loms, i que és la vera expressió dels senti- ments de la nostra . raça, dels sentiments grans, perdurables i intensos perquè són reconcentrats. Mn. Verdaguer ho ha sin- tetitzat an:ib aquests dos · versos: <<L'amor quan és gran té sols una nota.>> · C anç o n s popu l a rs c a tala ne s I9 En elles no hi trobareu aquella am- plada d'intervals que fa ésser desllori- - gad e s i buid e s certes altres canço10s, fille s del poc seny i de la mandra; com el cant gregorià - e l qual algunes r es semblen per la llib e rtat d e l ritme i àdhuc per la tona- litat* - s e mpre es mouen per grans con- jun t s i intervals no gaire amples; són ple - ne s , granades com l~s espigues, vora de les quals varen nai xe r fecundades ... >> Aquí fineix la seva prosa , que no pogué acabar per haver-se - li estroncada la vida arràn mateix d'una forta i vigorosa jo- v e ntut. Penneteu-me, doncs, vosaltres , amics meus , qui també ho fór e u del plorat a mic i excel·lent artista, que en nom seu us faci present d'aquesta garba florida, co- llida en plena primavera; permeteu que us en faci ofrena tot recordant l'expressiva llegenda Plantem cantant, som la llevar , que ell havía triada per títol de son flairós recull, perquè féu d'ell una bella escam- * Els popularíssims Go ig del Roser, tal com els bavem sentit cantar al gu na ve g ada. 20 Cançons populars c a t a la n es padissa; car aital com e ll va cop ça r-lo virginalment dels llavis inspirats de la nostra gent muntanyana, arreli, aixima- teix, fortament, i fructifiqui en el cor bategant d'esperança de la nostra joven- tut al ritme de la cançó <<Catalunya, triomfant, tornarà a s e r rica i plena!,> M N . VALENTÍ . BRISA LA BO N A M A RE DE DÉU [$?+-P l::n . ~ -Acn a ~ neu, Ma - re de ~¼f~==F?-S=f§?=¡=;~ Déu?. aon a neu tan a-pres - 5a-da ?-A-qui b~tx a un po • bla • t6, que u• na dò-na me hl.de • ma - na. Ai. que més al l Olt · 3 - l":'\ E-~-fl-~~-.,=1-J-,j33 E~~_¡¿.1,J--~=--v=:1 _ _ =3__,3 :x o • sa l a n l t de N a • d al l 22 Cançons populars catalanes - Aon aneu, Mare de Déu?, aon aneu, tan apressada? - Aquí baix, a un poblató, que una dòna me hi demana. Ai , que més ai! Ditxosa la nit de Nadal! - No hi aneu, Mare de Déu, que és una dòna molt rara. - Amb ella vui anat jo; tot lo món l~ desimp _ ara. - Quan ella ha arribat allí, l'ha trobat desinfantada; n'ha tingut un in fa n tó que en pareix l'estel de l'alba. L'han portat · a , batejar · a les fonts de Santa Clara; Sant Josep n'és · lo padrí, · la padrina Santa Clara . · Quari han arrib"at · à:llí han trobat taula parada del bon pa i del bon vi, de regalos no n'hi falten. · P..er aHí passa un pastoret que al coll porta la samaqa. _ _:_ Pastor~ 1a bon pasforet, _ . yoleu tocà _ una sardana? - No pot ser, Mare , de Déu, Cançon s populars caia, l ane s 2 3 q ue en tinc sola la ramada. - No la'n teniu sola, no, prou la teniu ben guardada ; trenta tres · àngels n'hi ha que li donen la girada; si d'aqu e ixos no n'hi ha prou, t a mbé l'àngel de la guarda, i també Sant Armingol que · n'era- cap de ramada. - A dotze hores d · e La nit lo p a storet ja · finava, los àngels li giren llum, la Verge l'amortallava . . Se le'n pugen dret al cel a mb gran __ canturia dels àngels. LA CANÇÓ DEL POBRE ~-~~775' ,-~-~-=~ Al de-ma-t l em Jle-vo l me'n ~=:!i-l--- - f±:!i-~=:!i~~~:b}=J E~• l ==E:=,, - , 1 - • -• •-•==3 vat a la fent, me'n ren-to Ja · i::a • ra, t a - 1 0 • ra l¡¡ sòn : et ric. no ho pet fer per - ~=;=J'~=~==J):l t1 ~-~1,~=~~1 . --D 11 • • - .-f • -,¡--,, .- -•-•=3 e uè r.e é _ s lle-vat. J o en can - to i m'a -l e-gro quan Cançons populars catalanes 25 Al dematí em llevo i me'n vai a · la font, me'n rento la cara, i afora la sòn: lo ric no ho pot fer perquè no és llevat. Jo en canto i m'alegro quan Jesús és nat. Jo en tinc una jupa tota de vellut, no és llarga, ni curta, i hi cabo tot just: ai, pobre de mi, se m'ha esparracat! J o en canto, etc. Lo rk surt de casa ben engalanat, amb sabata baixa i el co ll ben planxa t: de coll com aquell no n'heu vist mai cap. J o en canto, etc . Capons i gallip.es es mengen los rics; i molts estàn magres, 26 Cançons populars catalanes puix no els fa pro fi t: més profit fa al pobre un crostó de pa . Jo en canto · i m'alegro quan Jesús és nat . C A SA EL COIX D'ALINS ... -~-- - -- - - - ~ Ca - sa e l coix d ' A - lins, ca - sa re - ga la- da , u - na ::d - ca hi ha fres - cai co-lo 1a-da. La- rà, la - ra - là . Casa el coix d' A1ins, casa regalada, una xica hi ha fresca i colorada . La r à , la ra l à . 28 Cançons populars catalanes Allà, per l'istiu, a Sant Joàn anava, amb un germà seu que l'acomp · anyava. Al sê a mig camí ja la n'han robad a ; al veure'ls venir ja en cau desm aiada. - No us desmaieu, no, gentil cor _ de dam a, que no us robarem ni l'or ni 1a · plata, sinó les amors, que a tots mos agra den . Torna-te'n, xiq uet, torna-te'n a casa, . no la veuràs més la teua germana. - · Lo xic n'és discret, a La Seu · anava; · a cal Governador trobà que sopaven. - Bona nit, senyors, bon profit que els fassa; quan hauràn sopat contaré el que em passa. - Conta - mos-ho, xic, conta-mos-ho ara. Cançons populars catalanes 29 - Que me n'han robat la meua germana. - N o em diríes xic, qui te l'ha robada? - Un del casquet vermell, gravat de la cara. - Toquen sometent; repic de campanes . . ' . L'AMOR TRAIDORA nyo - na de pe - 11 re-saenen- çà, a • ra que m'hai tet gtan • det ja m'hi VO • · 11 • l t l · sà. Cançons populars catalanes .'u Festejava una minyona de petitesa en ençà; ara que m'hai fet grandet ja m'hi volía c · asa. Ella, la fals i traïdora, me n'ha volgut deixa estar. - Mare, · dau-me l'escopeta, que la vui ana a matar. - Ai fill meu, això · no ho fasses, de minyones prou n'hi ha . - No pas de tan boniquetes, i de tan de bon amar. - A la porta de l'esglesia allí mo'n vam aturar; al sortir io matrimoni jo al novia vaig matar. Me'n cordo les ~ espardenyes, i a corre me'n vai posar; ja s'aventen les campanes, lo sometent se va alçar, allà, a sota d'una roca, la vida me'n vai salvar. A l' essent a la vesprada, a casa me'n vai tornar; ja en tro bo la meua mare que no hi veu de tant plorar. - Què en feu, la meua mare, què en fe.u, de tant plorar? 32 Cançons populars catalanes - Que la jus t ícia de Targa te'n volen agafar. - Mare, dau-me'n la guitarra, que la vui anà a rondar. - Quan vai sê a la porta d'ella, allí me'n vai aturar; ja en surt a la finestret a, ja - me n'allarga la mà. - Ara sí, falsa traïdora, amb mi n'hauràs de tornar. LA CANÇÓ DE L'ESTEVE 1J¿:13% S=@ U • na .::an • çó vui can · - ~-=d+&=e=-$=#=@~~ tar, nohiha moltques'ésdtc ta-da,tre-ta E$-f~~=~¾1 I 'ª ED="""-loll''---~~-----.------ - - ~ n'és d'un fa-drl - net de la prl-me • ta vo • ê1 ) -~ ~-,~*4##~ f-=j la . da . Tt • rl ti • ri tinc, t! • rl tinc tinc t.Jnc tinc ta, • na , li • ri tf • rl tlnc. 3 , / 34 Ca nçons popula r s catalanes U na cançó vui can tar, no hi ha molt que s'és dictada, treta n'és d'un fadrinet de la prim era volada. Tiri, t iri tinc, tiri, tinc, taina; tiri, tiri, t inc. Esteve se diu per nom, que en té gran anomenada; no hi ha aplec ni sarau que l'Esteve ja no hi vaiga . La primera · que hi fa anar és la seva enamorada. Ella sempr e està dient: - Esteve, no et cansis massa, que en sería un bon perill de rebre'n alguna airada. - Quan ne són a mig sarau van a fer la refrescada, i ella amb el mocadoret si li'n eixuga la cara. I ella, sempre està dient: - Esteve, per què no et cases? - De casar ja em vui casar, pro jo no em puc cas§. encara; tinc de gonyar lo diner per arrendar-ne una casa. - Qui li'n havía de dir! Cançons populars catalanes 35 Quina noia tan galana! Si serà d'un veiot, o d'un veí de can Saumanya, de can Saumanya de · Boix, que n'és capità de . banyes! LA MORT DE LA MISSENYORA ~®f-~-t I W~JI -A-on vas , tu, ca-ba • lie • ru?, a - on vas, tan de• ma• ~- l ~~ l ~ ~ t !/ ~=L: .,; li --~ .... t!? -A veu . re la mis - se . WLl-=1-==~t=MA-~,___,,;.--~ \}_j .. nyo • ra, mes ai l, que di.• uen · que es-tà al mo - rl, mes ai de mi l Cançons populars catalan~s 37 - Aon vas, tu, caballeru? aon vas, tan dematí? - A veure la missep.yora, Mes ai!, que diuen que està al mori. - Mes ai de mi! - Vostra senyora n'és morta. jo hi era quan va finir; tres-centes monges hi havía a ajudar-la a . ben morir. El dia del seu enterro sant Ofici varen dir; ne cremaven tres-cents ciris, tot l'altar feien lluir. Les campanes d'aquell poble tot ho feien retrunyir; enterraren missenyora allà al peu del monestir. - Ell se'n corre i no reposa; ja és al peu del monestir, ja se n'arrenca l'espasa i la sepultura obrí. - Alça't, alça't, missenyora, que ton marit és aquí. - Com . m'alçaré, caballeru, si sola no em puc tenir? Casa't, casa't, caballeru, i no quedis pas per mi; 38 Cançons populars catalanes i si Déu te'n dóna filles posa'ls-hi _ el nom de mi, i fê'ls-hi dir el pare-nostre al vespre i al dematí. LA MALLARENGA I EL PINÇÀ ~46'=:p=t1::ti=fuê--J--foj .,,-,,-.;- - - D - - La ma-lla - renga i el pin - çà si se'n vo - H - en ca - sa. Lan - ti - ru - Iu - re - ta 1 si se'n vo . H - en ca - s§t Jan - ti - ru - Iu - 1à. 40 Cançons populars catalanes La mallarenga i el pinçà si se'n volíen casa, lan tiru lureta, si se'n volíen casa, lan tiru lurà, mes diu que els ne manca pa. Si en veuen venir un grill, lan tiru lureta, si en veuen venir un grill, lan tiru lurill, que en porta va un pa de mill. - Ara de pa ja en tenim, lan tiru lureta, ara de pa ja en tenim, lan tiru lurini, de vi ja êns en estarem, t o t ca n tant i tot rient, lan tiru lureta, tot · cantant i tot rient ens en pairarem! L'AIMADOR ~#§ i N)fi J~ M Fa - dri • nets que tes • te - Jeu, ert cu P.n ho • ra bo • na; JO me·n só o • na• me • rat EP 3 J #JJU-. _;_.,©J-A de u n.a. gen • til ml • rq. ~)-)=tts,,~q nyo - na. Tral - la - tà tral·la-rà la-ra la-ra la • ra 1r ai • l-a ral - la là. 42 Cançons popula r s catalanes Fadrinets que festejeu, trieu en hora bona; jo me'n só enamorat d'una gentil minyona. Tral-la-rà, tral-larà, lara, lai:à, laTà, tral-la ral-la-la. De nits no en dormo, no; de dies no en r e po s o; sempre n'estic p e nsant quan l'encontraré sola. Un dia vaig saber que era a l'hort tota sola, i que regava les flors, que n'hi havien de bones; la flor del geçami i · un raseret de roses. De tan lluny com · me veu ella a riure se'n posa. - De q~è rieu, l'amor? De què rieu, l'esposa? - J o, de què ric? De vós, del gran amor que us porto. EL CAMP DE TARRAGONA Tar ra - go na si n'hi ha un g;j_J ar bre que hi bro - to - na; ~r=1~~~~_J_.,_~_F._¡1-Ç=1~3 ------=----L 1--_J; -8--±==..--i=f quanl'ar-bre és - verd, l'om - bre-ta és bo - na, quanl'ar-breés verd; quanl'ar-breés verd,l'om- bre-ta és bo - na, quan l'ar-bre és verd. 44 Cançons populars catalanes Allà, en el _ Camp de Tarragona, si n'hi ha un arbre que hi brotona; Quan l'arbre és verd, l'ombreta és bona, quan l'arbre és verd. Se n ? hi ombreja una pastora, i un frare blanc l'ense . remo _ na, tantes li'n diu, la fa fellona; s'arrenca el fus i la filosa, li venta un cop a la corona i la sang del cap a terra brolla. - Ai, que n'has fet, falsa traidora! Per tal pecat has d'anà a Roma a di al Sant Pare · que et perdone. - Com hi aniré, jo tota sola? L'un dia plou, i l'altre trona, i l'altre cau pedra rodona . LA MINYONETA DEL ROSSELLÓ ~=iff~ t-==f~-+--- - 1 r-,-i±d U - na can - ço - ne - ta vos vui can - tar jo, d'u-na mi - nyo - . ne - ta q . ue és del Ros • se • 116. Ai a - mor pri • me-ra, te'n por- tes la flor, te'n por - tes J l J. l] pal- ma de tot Ros se - Iló. 46 Canço n s p o pu l ars c at al anes U na cançonet a vos vui cantar jo, d'una minyoneta que és del Rosselló. Ai, amor primera, te'n portes la flor , te'n portes la palm a de tot Rosselló . Ella cuin a i - p a s ta, :fa bugada i tot, . i ella la'n rentava en un riu molt gros, ella l'esclaria en un d'espaiós, ella l'estenia en un jardí de flors, i ella la'n p1egava - en una capça d'or, cada plec que hi feia, un sospir o dos. - Què sospires , filla? Què sospires, tu? - Bé ho sabeu prou, mare; bé ho sabeu prou, vós, - que n'era promesa amb un xicot ros. LA FLOR DEL LLINET ~~----'~=f-=L ;11=!7 • 'if . · . . , ~ -=====i A l'hor - ta me'n só bai - xa - da, u - na lle-bra hi só a - ga- fa - · da. La flor del lli - net, la flor del Ili - net m'a - gra - da, la flor del Ui - net. 48 Cançons populars catalanes A l'horta me'n só baixada, una llebra hi só atrapada. La flor del llinet, la flor del llinet m'agrada, la flor del llinet. La'n só cuita i empebrada, tot tastant me l'he menjada. Què em dirà, la meva mare? Bona escusa hauré trobada; diré : <e - El gat se l'ha menjada.>> El gat no menja empeb!ada, sinó ous i cansalada. Al celler me'n só baixada, una bóta só eixugada, i una altra n'he començada. LES TRES XIQUETES F~- ;=~Q -&- - tc::b:-=h=+=~~~=::h~ Efffi. . _L__§- - •-s--:-•3-.v ,, ~ .,; - Si n'e-ren tres xi - que-tes, mes 5· __ t __ .,_,,_.,_3 1-Fl=-+-- -.r:~· -.1-~= -•-'!! ,,_..,,_,,,_l ~ - - - ~ - __ ____ ___;___; _ _,_ ai!, to - tes d'un temps; l'u - nà ren - ta bu - ga - da, _ mes ai!, l'al-tra l'es- tén. Que mes ai l, l'al-tra l'es - tén. Si n'eren tres xiquetes, mes , ai!, totes d'un temps; l'una renta bugada, mes ai!, · - l'altra l'estén. 4 50 Cançon s populars catalanes Que mes ai!, l'altra l'est én. L'altra cull violetes vora el torrent. Mentre que ella en collía, passa l'amor; tira pedreta enlaire toca l'amor. - Bé me n'has ben tocada del mig del cor. - No em diríes, amoreta, si t'hai fet mal? - Un poquet - i _ no gaire, ja curarà. - Metges n'hi ha a l'Espanya per a ordenar; si Espanya no hi abasta, la França és gran. A l'horta del meu pare una herba hi ha, que del mal d'amor cura, de festejar. - L'amoreta s'és morta, Déu la perdó; no es farà niés en finestra n1 en balcó. LA FRANCISQUETA ~ - ~ [=l'i---:b~L::t,1 ~::t-;¡;-..,-¡,--- . #l • Quan jo n'e - ra pe - ti - te - ta, lo meu pa - r e em va cri - dar: -No t'es-pan-tcs, Fra-n-cls- · que - ta, que Fran-cis - que - ta, que amb un vell te vui ca • sar. 52 Cançons populars catalane-s Quan jo n'era petiteta, lo meu pare em va cridar: - No t'espantes, Francisqueta, que Francisqueta, que amb un vell te vui casar. - Més m'estimo . un de jove, sia de mon · compliment, que un vell amb sa riquesa - i amb sa ~oblesa. Déu mantingue lo jovent. - Soleta me'n vai a l'aigua, soleta m'hi tinc d'anar; _ quan ja de l'aigua m'entorno, que ja de l'aigua, . ja n'encontro lo promès. Ja me'n regala uns rosaris de grans de gloria coral, per passar-los a la missa, q-u<, a la missa, lo dia de Sant Joàn. DES ENGAN Y ~;i1=f_: b-LJ9=1 Jo - v e-nets d'a-vui di - a, pri ~ mers a - mors, no us fi - eu d e les no-ies com hai fe t . l .. J ~ jo, no us fi - eu de les no - i e s com haí fet jo. l 54 C ançons pop-u ta r s ca ta l anes Jovenets · d'avui dia, primers amors, no us fieu de les noies com hai fet jo. Totes _ són falsès, elles; · creieu-me a mi. Una que jo en festejo, me'n fa morir. U n · di a, p e r a provar-la, jo li va ig dir: - Si me'n vols dar de l'aigua -del teu jardí? • - Me'n respòn, tota . aixe r ida :- · - _ Això si que no, quê'n fóra murmurada per un minyó. - Un dia, per a provar-la, j-o li vai . dir-: - Mira, la gent que diuen de tu i de mi: diuen que jo amb tu em caso . - Això no és veritat; no en serà ditxa teuà ni llibertat. L'ULL-DE-BOU fres - ca ma• ti - net me'n lle - vi jo, trec el cap en fi - nes ~ tra . Çi.--===~=f-.,_~ - - --~1~-,~J t::::f- ~--==!l=f:=l)_ç,_ ___ .._ _ _ _ j _ sen - ti can - U un o • ri - O), A;, tots els o - ce - llets can - ten -per - què la per - diu ho vol. . 56 Cançons populars catalanes Una matinada fresca, matinet me'n ll e vi jo, i trec el cap en finestra, se ntí canta un oriol. Ai, tots els ocellets canten perquè la perdiu ho vol. Jo que agafi l'escopeta i surti donant · el vo l; no e n trobi caça ninguna, si nó un petit ull-de-bou. L i tiri una escopetada i le'n fai caure an el sol , l'agafi per les alasse · s pe r carregar - me'l al coll; com és tan gran bestiassa J10 l'en puc moure del sol, vai a buscar la carreta i també el parell de bous . La mar e em diu traç de cossi, i el pare cap de mussol. Ana a buscar la c arre ta . per arrocegar l'ull - de-bou! Férem una gran festassa, hi convidàrem tot-hom ; d'entre el · cap i les alasses ne soparen · vint-'i-nou - . ELS MICALETS D'ESPANYA E!;=i--3-_::h=.,_,,_ t~ ~ Èd E!$--:8:-" =D==11-!--~- E1 de - ma - t! de San - ta Ag - na tot-hom n'es - ta - va con - ~LJ;¡ -.==.=§==f-~ t=:f=._--1-----L-tJ-l/'--11-b-=- . - - ~ - ~ tent d'a - nar a - Jlà a la Cer - E~-~]-~-$~:h~-± • ==f---==P:3 l:=!__-=::¡, - =- _,, __ _ -3-- • E3 da - nya a treu - re a - que _- lla ma - la ~~~-=~=::h=ñt~*~ --=:¡¡= =c.,~ li---•=F=.- . -=-;rit-=¡ ·· gen t. Tra - la - ra - la - la • la - la - 5'J Cançons popula.Ys cata anes f-i: ~ ~ ~l=-~-~-:h-f ~-~-:t!-3 E - ~ - -=h-3:.=~ -: t,_:::_II_:::_._:::_ =.~r-=3 la - la - ra - la. Tra - la - ra • la - la - la - la • . t=f~=-~~t~T=É1~ la • la • ra - Ja.-- El dematí de Santa Ana tot-hom n'estava content _ ; . d'anar allà a la Cerdanya a treure aquella mala gent. Tra-la-ra-la-la-la-la-la- la-ra-la. Tra-la-ra-la-la-la-la-la-la-ra-la. Travessàrem la muntanya al mig del cor de la nit, i els micalets d'Espanya: fugíe~ amb gran delit. Sort tinguérem, en bona hora, dels baluarts que allà hi ha; vam pendre'ls les bateríes r allà als camps de Puigcerdà. Els de Palau i Osseja no . es · volí en entregar; hasta - les dònes s'hi feien, que sempre varen tiraF. Les paus ne foren . firmades, Cançons popula -r s catalanes 5"9 l'ordre és a Vilalloverit les monges foren tornades a Puigcerdà an el convent . Acabades les veremes, dels micalets, què en farem? Acabades les veremes a - fangar los posarem. Hi ha fills de moltes mares, no : els hi sab bo el treballa;r; - acabades les veremes se'n posaràn a robar . COTIRÓ Quan jo n'e - ra p e - ti - ~:k~t =~ h~ll! -= ~~J.-~-1 tet fe~-te - ja-vai pre- ' su mi-a, EE*~ =-11' ±--==f • =:t! l ~ '-~: ~ Ec4 . y _t_.,. - --------t-•--=3 es-par - de-nyablan-caal peu i mo-ca- do a la fa! cí - a. A- deu, fu& -! ~~ - f =J ~ ~l-- - "~-aa --' - - -•-il!==:l- ~ - " - l . ela-vell mo - re - n e t! A - deu, es - tre - lla del di - a. Cançons populars catalanes 61 Q uan jo n'era petitet · festejava i pre s umía, espardenya blanca al' peu mocadó a la falda. Adeu, clavell morenet! A deu, estre lla del dia! Ara que e n só estat grandet, m'he dat a la mala vida; mé'n · poso a . matar · robar, l'ofici de cada dia . Só robat un mercader que venía de la fira ; li _ só robat e~s dine:rs, . tots els d1n . ers que teníà; encara molt més d'això, li en só quitada la vida. Trist de mi, com m'han posat _ tan malvades companyíes! Tan que m'ho deia sovint meva esposa Marguerida, que em deixés d'estar el ropar. Per mi remei no hi havia! 62 Ca1içons populars catalam s Ara. ja estic en presó, me'n fan guardia nit i dia; treballar voldria jo i esmenar la meua vida. Quan jo corre via el món, tot-hom Cotiró em cridava; ara que som en presó, tot-hom me diu et t,aidor sols . per fer-me'n mé~ sumari a.. J o som fill de Montagut; allà tinc lo - sant · baptisme, allà tinc mon pare amat, la · mare que m'ha criat, partit . de la meua vida. A LA V ALL D'ESTOLA ~ ¡=i-7-~--;- ¡_,,_'.__~: ~ - - - - __,,___,____._;_ • _ •--,; ~ ~- -ft=~ -~ lí-ti=f .J - ~ - A · la Vall d'Es - to-!a, prop t:=:t_,,:::_.) _ _ ~---§ ~-i-:ti-~3ª ~1,1-;; . . . : ; ~ · -,; ,J - ¡__,,-=.-=~- . T de Sant Fe - liu, a llà on vi - vI - a l'hi - ---- · ---~-~--·======= = ~ ~ ~ = t= - F-- .....__,_J-.----+>P =b=1 • =~ -¡J---=¡ =----11 o :_,_,_.-.:;- v e rn i l'is - tiu, a llà on vi - vi - a l ' hi - vern i l'is ti u. A la vall d'Estola, prop de Sant Feliu, allà on -vivia · 64 C ançons popu l ar s ca , talanes l'hivern _ i l'istiu, tardo i prima v era, tot lo m e s d'abril, n'hi ha una pastora, guarda el bestiar; no le'n guarda sola, que hi té el rebad à , · per més comp a n y ía tres estudiants; tots tres le'n voltegen, le'n v a n voltejant. - ¿Vols tu venir, Pepa, vols tu vení amb mi, avui a la ta:fda o demà al matí? - N e vaig mal v estida per 'nar de camí. - No t'espantis , nina, jo · et fªré un vestit ; • ni a França ni a Espanya, ni tampoc Madrid, no n'hi haurà un altre que en sigui més ric. - Vaig amb la mestressa a dar - li'n raó, que si no ho yolía no vindría . jo. - Passà Collcerola, Ca nçon s populars catalanes 65 a posta de sol, on més resp~andfa la lluna que el sol, i on més ela hi cantava gentil rossinyol. 5 EL M ES T RE ~~#-fi44:I J J J J l Ja me'n fan se-gui'ls es - · tu-d i s p e r a - pen-dre de lle - gir; e l m e s - ~-J-bJ-J-p./+± 1 ~~=1~:§:l --- - - ~ - --.i-~-=-,;.- L • .-~- - - =i: f-j tre qu e me n ' en - s e -nya, mes ai!,s'és e-na-mo-ra t d e .---[ ~J'--;- . J-J-t---'-f=tffi----t-+,-;-=-=---J-,~--,¡~==-1-t~-¿----,~ --.. @ mi.S a nt Pau : Sant Ge - ri-mo - ni Fli!-f#27 ~~=f.~=if:@ clam pa tam tam Ge-ri-mo-ni · cle-ri, mes ai!, ê~~~~f=J~ft.~f=lJ -,J--,,--'-tll ~:9 ,, - ., E:p:J San t Ce - ri - mo-ni clam pa tam te • na tam. C ançons p op u la r s c atala n es 6 7 J a me'n fa . n segui els estudis per apendre de llegir; el. mestre que me n'ensenya, mes ai! , s '.é s ènamorat de mi . Sa n t Pau. Sant . Gerimoni clam pa tam t~m Gerimoni cleri, mes ai!, Sant Gerimoni clain pa tam ten a tam. Me diu que no em fassia monja, q1,1e se'n casari°:' a~b mi. - Ne soc massa petiteta, no le'n sabría servir. - Bé me'n faràs com les altres, quan me ,veuràs a venir, bé me ' n pararàs la taul a del bon pa i del bon vi, també ous amb · cansalada, i també • algún colomí; - a cada cap de la taula hi haurà un llibre per lleg~r. MARIETA ~=t-=$$:a-M El seu . pa • re se'n va al t#=f~l~,_~:IfE.-J:+=P~J _ tj~--•-I ::!:-v===•--•-3 llit, Ma-ri - e-tase'~lle - va-va, sen'as- sen-ta al banc del foc amb un pom d'or que bro- ~-=f~=h¡?~-ll~ffl da-va. Ai a· mori, dins del cor i les en - tra-nyes. Ai a • mor l Cançons populars catala nes 69 El seu pare se'n va al llit, Marieta se'n llevava, se n'assenta al banc del foc amb un pom d'or que brod _ ava. Ai amor!, dins del cor les entranyes. Ai amor! Mentre que n'està brodant, son galant puja • l'escala. - Marieta, vols venir? Som quatre de camarada. - No em digues si vui venir, la robeta en tinc plegada. - L'agafen per ses mans blanques, a cavall le n'han muntada. A la plaça que han estat, vestit d'home li han posada, les calcetes de vellut, l'ermilleta d'andiana, espardenya blanca al peu, beta fins a mitja · cama. - Minyons, anemo'n d'aquí, que a mi me'n coneixen massa. - J a se'n van a l'Hostal nou a fer una gran brenada. Mentre que n'estant brenant l'hostalera molt mirava. 70 Cançons populars catalanes ___:_ Què mirau, vos, hostalera, què n'estau tan admirada? . . -- · De què me ,n.'adrriiro jo, de _ deixa el pare i l~ mare. - No en deva pas ser jo, me deieu pendre per una . altra : - . Mentre estava dint aixq, son pa:re puja l'esc~la . . - Marieta, vols venir? Te'n pendre de bona gana. - N 9 em digueu sí · vui · venir; Ii.o en ,vui pas venir jo ara. EL CAÇADOR I LA PA$TORE íf A U - n a mai - t í - na . - da fre s - ca, trum la l ai , qui- na fres-ca hi f e - i a , - noenfa bo per tre - ba - . r.'\ t.--= - -l---=--J·-==-..-0=-,----5~ · t~=~¡~~~ llar, trum I-a lai, qui-nafres-cabi fa. Una maitinada fresca, trum la lai, quina fresca hi feia, no en fa bo per treballar , trum la lai, quina fre s ca hi fa. 72 Cançons populars catalanes Me n'agafo l'escopeta, i me'n vaig ana a caçar; no . en trobo cap pessa bona per a poder-li tirar, sinó una pastoreta que en guardava . ~l bestiar, que n'estava adormideta a sota d'un olivar. Si li'n tiro o no li'n tiro, no li'n vaig voler tirar; en cullo un pom de violes i al pit les · hi vaig posar, les violes eren fresques, la pastora es despertà. - N o em diríeu, la pastora, de qui és, aquest bestiar? ...::_ Les ovelletes són meues, i els moltons del meu germà. - N o em dirieu, la pastora, si se'ls voldria jugar? - Ja en treuen un joc de cartes, i se'n posen a jugar, . lo caçador n'era pràctic, totes les hi va guanyar. - Ara que m'heu guanyadeta, aon me'n fareu anar'? - A les- . muntanyes més altes, que ningú mos hi veurà, Cançons populars catalanes 73 sinó els ocellets que volen, que no saben de parlar, que tenen la llengua curta i no la'n poden returnbar. - En passà un de xerraire que tot ho va anà a contar. LA VIDA DE LES GALERES ~_¡¡4=¡,~-4~~J-~=1 La vi - . da de les ga - ~-J , · ~-~$E' ~ ~+%?-•- = ! - -:---,i--.,_#• - ~ ---- - ~~=V-3 !e-res n'és molt llar-ga de con - tar, fa set rit. ~~=à~~FFE#--7$f!L.t$l anys qüe vaig en e- lles, i al-tres set que hi tinc d'a- nar. La vida de les galeres ' n'és molt llarga de contar; sé't anys fa que vaig en elles, i 1 altres set que hi tinc d'anar. C a nçons popit l ar s c at a l anes 7 5 Al cap d e l a catorzena llicencia en vui demanar; la demano al senyor Comte, no me l'h a volguda dar; la demano a la Comtessa , promptament me la va dar. Tanta és la meua alegría que amb dos hores passo el m a r. Quan ne só a mitja carrera, j a n'encontro ei meu germà. - Ai germà, lo meu germ à , la meua mare, què fa? - Don Lluís, la nostra mare ja no hi veu de tant plorar. - Al sê a la porta de casa la mare en vai encontrar. - Ai mare, la meua mare, la meua muller, què fa? - Don Lluís, la teua esposa se n'ha tornat a casar, s'ha casat a llunyes terres amb un noble capità. · - Mare, baixeu - la guitarra, la que solía tocar, que la vui ana a rondar-la, a veure si em coneixerà. - Arribo a la porta de casa, al pedrís me'n vai sentar. 76 C anç o n s populars catalane s - Dama, feste a la finestra, si vols veure ocell cantar. - Aquí no hi ha ocell que cante, ni sirena de la mar; sinó que era don Lluís, don Lluís de Montellà. - Si aquell n'era don Lluís prompte le'n faré matar. - $i tu mates don Lluís amb mi ja pots començar, perquè n'era amor primera, que costa molt d'oblidar. - Al punt de la mitja nit don Lluís mort ja n'està. A la punta de l'albada la dama ja va finar. L'un l'enterren al solç de l'esglesia, l'altre al peu del campanar. De l'un va eixir-ne un xipré i de l'altre un olivar. L'un créixer i l'altre créixer tots dos se van ajuntar, perquè les amors primeres ne costen molt d'oblidar. L'HOME PETIT ~~r-•- - •--g=~--&a ~ - ti-===D~ -~-- Un ho - me pe - ti - tet, un ho - me pe - ti - tet R=t-=-f-==Ea~-t-r~~ - com un gra de · ei - ba - da, La ra r· - l J~ tt J~ 1,--c±] - Iai. Com un gra de ei - ba - da, La ra Iai. 7 8 Can ço n s p opu l a rs ca t a l anes Un home petit e t c om un gr a de cibad a, ba ra bai, p e r fe r-lo puja al llit li n'hai fet fê una cai x a; una caixa i un caixó, i encara · no hi ' abasta. L'agafo amb un pes s i c i al colgó le'n tirava , qu a n lo tenía af colgó lo gat l'esgarrapava. L' a gafo amb un pessi c i al poll e r le ' n tir ava, quan lo tenía a l poll e r lo gall l'espicassava. L ' agafo amb un pessic í al riu le'n tirava, quan lo tenía al riu l'aigua se l'emportava. Amb un ganxo le'n trec, i amb la pala l'hi tornava. Me volía posa a plorar, i el riure se m'escapava . Me volía posar de dol, . i de vermell me'n posava. Quan lo vam enterrar els músics hi tocaven. LA CATARINET A F~--2--::f'i-::h=~~-t- i ~ E@1 7 --4--•-•---., - ~ D ~ .. , A l a pl a - ça .fa n ba - ll a - d e:s , a la pla - ça fan ba - Ha - d es; ma - :-e, d ei - xeu - m 'hi a - ~~ ~=G~=i-=U!4-J--1 ;-=t=j~ nar; ma-re, dei - xeu - m'hi a - nar. - A la plaça fan ballades , mare, deixeu-m'hi anar; jo, com soc tan boniquet a , balladors no em faltar à . 80 Cançons populars catalanes - No hi vagis, Catarineta, que ton pare arribarà. -Tant si arriba com no arriba, jo a la plaça vui anar. - Al cap d'una hora que hi era, son pare ja va arribar, - Aon és la Catarineta, aon és, que no fa el sopar? - A la plaça n'és, que ballen; se n'hi ha volgut anar. - Ja n'agafa una buscalla, i un bastó a l'altra mà. - Passa, passa, Catarina, passa, passa, a fê el sopar. - La primera garrotada l'un braç ja li feu sagnar, ' la seg o na garrotada l'altre braç li va trencar, la tercera garrotada morta · ja la va deixar. Sota l'oli ver l'oli va, -sota l'oliver s'està. La mare se'n va a la cuina, reventant-se de plorar. - Tant si plores com no plores la teua filla morta està. - Lo dia del seu en t erro dos paraules va llençar: Cançons populars catalanes 8 I - Ai, mares que en teniu filles, no les deixeu festejar, que a la pobra Catarina la vida li n'ha costat. 6 EL MATÍ DE SANT JOAN ~ .,_.,_ L ~--~• - •ffi-- :'~=~=~ ~==D~=l~=D==D=ti- ~-- • - 11 =3 fes -ta se-nya - la- da, po-so la se - lla al ca - t-a- f:=::h:_~~~- ---11.-~=~~---/1.---/1.~ Fii:--'-:N-•• --¡¡:~- -+1-~11-;,1-+1 - +1- - ~---• -~- puc dor, mï a la ni.t, si-nó un xic a la F,, 1 1 • ., --1' - ~=~=±=~-~-=tt - ~3 l:= -__ -_3_=:ti=-?--"- • =r-•- - tt-•·~~3 ma - ti - na-da; jo que no pucdor-mtala r."\ ê=~~=~~l=~=~I = ~=ªJJ nit, si-nóa la ma-ti - na-da un xic. C a nçons popul a rs catalan e s El matí de Sant J oàn, com n'és festa senyalada, poso la sella al ca vall les pistoles a la xarxa. 83 Jo, que no puc dormi a la nit, sinó un x ic a la matinada; jo, que no puc dormi a la nit, sinó a la matinada un xic. Ja me'n vai tot carrê avall, carrer de l ' enamorada, quan soc al mig del carrer trobo la porta tancada. J a li fai un truc o dòs: - Baixa a obrir, l'enamorada; malaent tan esperar, que la barba tinc glaçada; les anques del meu cavall, són blanques de la rosada. - Lleva't, lleva't, tu, marit, i ves-te'n a la caçada , trobaràs conills al jaç, i perdius a la llevada. - Lleva't, lleva't tu, muller, • que a tu te n'han demanada. - Allò era lo forner que manava la fornada. - Qui et pogués veure. muller, 84 Cançons populars catalanes en una sala ben llarga, voltada de capellans i tu al mig amb la mortalla. - Qui et pogués veure, marit, dintre d'un paller de palla, als quatre cantons lo foc, i la porta ben tancada, i jo fossa lluny d'allí amb les claus a la butxaca. LA DAMA DEL PONT D'OLIÓN #H~- 9 l ~ - ff - 4 l ~ ~- l ::- -----•-•-~ -~-• . A - llà, al Pont d'O - li - F:1-:h-~ ==~=F ~ r•-IM'- ---· -~1=!-•==- •- -----D l - - = t = - - - se'n ren-ta el da - van - tal, tam-bé-en fa . . = = b - ~ ~ - - - - ~ @jg~-.-. - J-~ ; 12 l '1 · n -~----~----=-- .,,_ ___ ....., - da - ma del Pont d'O - li - ón . 86 Cançons populars catalanes Allà, al Pont d'Olión, n'hi ha una gran dama, se'n renta el davantal, també en fa la bugada. La don. Ai! la noble dama del Pont d'Olión. Passen tres cavallers, tots .tres la'n saluda ven; ja diu lo del davant: - Déu la guard, la gran dama. - J a respòn lo del mig: - Per a mi fos criada. - Respòn lo del detràs: - Deixeu estar la dama, que si en tingués marit en fóra castigada, i si fossa fadrina en fóra murmurada. - La sogra n'era a l'hort, que tot s'~o escoltava; ja n'agafa el cistell i a càsa se n'anava. Hi troba lo seu fill, tot això li contava; ja n'agafa un buscall, la sogra una buscalla. Quan són a mig carrer C anç o n s pop u l ars ca.talane s 87 j a n'encontren la dama. - No em diries muller, d'aon venies ara? - -Això ja ho sabs bé tu, d e rent a r l a bugada. - N'acabant d e dir això, li ' n dóna buscallada; de tantes que li'n clon la dei x a mig baldada; _ s e' n puja esGala amunt i al llit se n'és posada. Ar ri ba un oncl-e seu , dels que més l'estimaven. - L~ · gran dama , on és, que no volta per casa? -'- Per un bofet_ o dos al llit se n'és pos?'da. - Deu passar de bofét, bofet - i bofetada. La dama : dieu , ;' ÓS, quin metge vo l eu, ara? - · Lo metge què jo en vui, és ser-ne combregada; després del combregar, vui sê extremunciada; després l'extremunció, en vui . sê amortallada. NADAL ~-.L~-fd Per N_a - dal fa - rem gran t:ii=~~=~-1-~-~-~~~=J=i:tl~~1 t:~•--==--=,,...::.. :EI-•~ ~--3 fes-ta, la Ma - re de Déu ja ho sab; me'n fa- ~ .t-i 7'-~-~-~ ==1'ª ! . _ - ~ - ~ - ~ - __JJ • • • ~ - - - ~ . ràn u - nes fal - di - lles, que no en ~==~==~-t--L4J444J~ ••-,r-. fai - ta si - nó el drap. Per Nadal farem gran festa, la Mare de Déu ja ho sab; me'n faràn unes faldilles, que no en falta sinó el drap. Cançons po _ pulars catalanes 89 Lo drap n'és a Barcelona, a casa d'µn botiguer; la seda n'és a Girona, a casa un passamaner; l'agulla n'és espuntada, lo didal n'és foradat, les estisores no tallen, i el sastre ._ encara no és nat. De la soca en surt . la rama, de la rama en surt la flor, de la flor en surt la Verge, de la Verge el Redemptor. FADRINETS D'ALINS ~J--J-1=~=1-=1'=-f-=l=-M Fa - dri-nets d' A • lins de Vall-Far - re - ra, en llu - iu el W~:Et:n1=~!r=itt1 ram d'a - ques - ta ri • be • ra. Fadrinets d'Alins i de Vall-Farrera, en lluïu lo fam d'aquesta ribera. Porteu _ dava~tal, manteta i coberta, també cascabells, C a nç o n s p o p ul ar s catala ne s 9 T per fer més fatxenda. Primer cant del gall, traginers, alerta; ja els han agafa.t en una taverna, ja e ls han posa t en una presó estreta, ja s'han escapat per un ~ finestra. N o ho · ha vist ningú, sinó una donzella que en prenía el sol, allà, en una era. J a se'n posa a crits a l'escarcellera: - Els presos han fugit, ja en colen la serra. - Moreu va al davant, J ordi v a al darrera. --= Camina, Moreu, que ja mos atenyen. - Camina-hi tu, si pots 1 nar depressa; que jo no puc més, de tan gran flaquesa. EL ROMER I LA ROMERA ~~---±#---~ ~F~-r-r:r-H==~~~ El ro - mer la ro - me - ra quan se'n van a Mont-ser - rat, la ro - me-ra hi va des - cal - ça i el ro · mê hi va _ des - pu - lla t. El romer i la romera, quan se'n van a Montserrat, la romera hi va descalça i el romê hi va despullat. Quan ja n'eren pel camí la romera va de part; 11 Cançons populars catalanes 93 ja se'n reclama a la Verge, la Verge de Montserrat. Ja se'n gira de mà esquerra, se veu molt lluny de poblat; ja se'n gira de ma dreta, se veu la Verge al costat. - J o só la Verge María, la que tant heu invocat. - J o só la Verge María, la Mare de Montserrat. - Ella n'és desocupada, un infantó li ha donat. - Feu-lo bisbe, o bé canonge, o abat de Montserrat. - N o el vui bisbe, ni canonge, ni abat de Montserrat, - que el vui un àngel del cel · que cantarà al meu costat. Pregarà per lo seu pare, que en aquet món l'ha engendrat; pregarà per la seua mare, que els nou mesos l'ha portat; pregarà pels seus padrins, que a l~s fonts le n'han portat; pregarà pel ca . pellà, que la crisma li ha posat; pregarà per l'esc~là, que llum li n'haurà girat. , LA FILLA DEL REI ~~~~~ De les tres fi - lles d e l · E,,~~=~-=~h-~-~ • -s l::r=-•--&-v-v-v-- ~-• rei jo en soc l~ més des-gra - cia-da, del pri - @~=-e-l=L~lia-00 - . merfes-te - ja - dor n'he que - dat e - na-mo- ra - da. La - ra - là. · _ De les tres filles del rei , jo en soc la més desgraciada; del primer festejador n'he quedat - enamorada. La ra là. Cançons populars catalanes 95 Set anys le n'he tingut mort, tancat a la meua cambra; totes les festes de l'any jo le'n vesteixo de gala, i per a fer-lo anar millor li poso les seves armes. Un dia, estant-lo vestint, sos òssos s'esmicolaren: Torna't, torna't polvorí com la neu de la muntanya, que jo, pobreta de mi, com m'ho arreglaré ara? Si an el meu pare ho dic, serà capaç de matar-me; si a la meva mare ho dic, és capaç de no callar-m'ho; i si ho dic als meus germans, de l'amor no en saben gaire. J a n' oviro un llaurador que, allà, prop un camp, llaurava. - Déu lo guard, lo llaurador. - Benvinguda, bella dama. - Me'n vindríeu a enterrar un _ hom mort que tinc a casa? - Per vós, sí que hi vull venir, amb bon gust i bona gana, a dotze hores de la nit, quan la gent és , retirada. 96 Cançons populars catalanes Pujant de balcó en balcó, i <l'escala en escala, al ser al primer replà li fa un petó a cada galta, a !'arribar al capdamunt ja li'n dóna una abraçada: - Adeussiau, bona amor; ja tornaré a visitar-vos. La visita que li féu, va ser per amortallar-la! LA FI DEL TOCASSONS * Tocassons en cau malalt a l'Hostal de Vilafranca; mentres ha tingut diners l'hostalera lo cuidava. · Adeu, Tocassons, adeu; arbolero . de gran fama. Quan ha acab~t los diners, l'hostalera li diu que marxe. Ell li diu : <i - Ja marxaré ans d'acabar la setmana. Me n'aniré al camí ral a robar _ tot-~om que passa. - J a veu venir un minyonet; capa de pastor portava. - Acosta't, tu, minyonet, * No hem pogut trobar, en . tre els papers del col- lector, Ja interessant melodía de aquestes dèu cançons que, amb tot, continuem en el recull, per si algún dia algú pot completar-les. 7 1 . 98 Cançons p _ opulars catalanes que et vui pendre aquesta capa. -Tocassons, no n'és per tu; te n'hauràs de busca una altra. Tres bales que duu al fosill, al front les hi ha pintades. Minyonet si se'n va anar a explicar-ho al senyor batlle. • - Senyor batlle, som aquí a explicar-li lo que em passa. Si só- m~rt lo .· Tocassons, ell al darrèra m'anava, i hasta me feia raons de pendre'm aquesta capa. - Si tu has mort lo Tocassons, gran soldada hau · ràs gonyada. Daven cent i vint escuts a q uaisevol q ne ef ma ta va; . si canses tú 1' - hauràs mort -t;ambé les hauràs gonyades. - Sên,yor batlle se'n va anàr a _ fer tocar les campanes. LA MINYONA DE CASTELLÀ Una cançó vui cantar, no hi ha molt que · s'és dictada, d'una minyona _ que ~i ha, filla n'és de Castellà. Té la cara com uri àngel, els cabells té com l'or fi, al cap · unes grosses · trenes, i a mi me'n té el cor robat i l'enteniment lligat amb unes fortes cadenes. Les cadenes que en som pres, són d'amor d'una donzella; i amb la gracia que ella hi va i amb l'aire del caminar mariñers pendrien vela. An el seu pare vai dir, i també a la mare d'ella, si me la volíen dar, si no l'iría a robar com s'estila a les donzelles. IOO Cançons populars catalanes - No pot ser, jove gentil; la minyona n'és promesa, n'és promesa amb un soldat que en serveix vora la mar en el reine de V alen cia. - - . Medecina per aquest mal no n'hi ha als apotecaris, els metges no hi tenen vot; i a mi em causarà la mort si a la noia no alcanço : Al senyor bisbe de Vich li vui demanar llicencia per poder ser capellà, per poder-la confessar, sols per dar-li penite~cia. LA MONJA RENEGADA Si n'hi ha una monja dintre d'un convent, passa quarts i hores plorant i rient. La mare abadessa n'ha tingut esment: - De què plore . u, monja, de què tant ploreu? - Ploro per un jove que se'n , diu Climent, que si no m'hi caso moriré per ell. - Moriu-se'n la monja, ja us enterrarem, un ofici d'àngels vos en cantarem, de flors i violes vos enramarem; les tombes són noves, les estrenareu. I02 Cançons populars catalanes - N o vui ser enterrada dintre del convent, que vui ser enterrada com la demés gent. LA FILLA DEL MOLINER Una ' cançó nova cantant vosJa diré, treta d'una minyona, filla d'un moliner. Adeu palleta d'aigua, jo mai t'oblidaré, que si no hi vaig de dia de nit . jo W aniré. Ella s'enamorava d'un fadrí cabaler; son pare no vol que hi tr~cte ni que lei digue res. - Filla, la meva filla, te'n desere!aré. - Ai pare, 1a meu pare, això a mi no em fa re. Dot de la meva mare jo me l'emportaré; set-centes lliures puja, ro4 Cançons populars catalanes bones robes també. Me'n 'niré a Barcelona casa d'un · botiguer, del drap de la 1>otiga · me'n vestiré . molt bé . LA FALSA PROMESA Allà, v.ora Arenys de Mar, n'hi ha una gentil donzella · que té un cabell · ros com l'or, a la fe una bona trena. En porta el gipó vermell i cordat a l'aixamberga; un de negre en sol portar que li està a la _ meravella. Un amic sempre me'n diu, un amic sempre me'n deia, un amic m'està dient que la minyona és promesa. N'agafo capa i barret, ta~bé la faixa de seda, me'n baixo a Arenys de Mar sols per poder parla amb ella. N'encontro la dolça amor què es pentinava soleta: - Déu la guard, la dolça amor, casada, viuda o donzella? · zo6 Cançons populars catalanes - Casadeta no en só jo; seré la vostra promesa. - En porteu un _ anell d'or al dit xic de la mà dreta! ~ En porto aquest anell ~•or perquè ja n'estic proniesa. - Se n'arrenca un gros punyal al · sentir que ja és promesa, li ela va al bell mig ~el · cor . i ~'amor ja èn . cau a terra. Se n'é$ pegat a fugir, la justícia al seu darrera, taro bé l' Arcalde major i . tota la 3unta ' entera. Lo han anat - a agafar a baix el pla d'en Falguera. Lo han anat a portar en el presiri de Ceuta; _ li - posen grillons als peus, - . també unes fortes cadenes, , també u~ ~nti d'aigua al cap p~r fer-l~'n passar més pena. · Amb un amic que allà té nit i dia :µè peleien; n'han foredat les parets, han travessat paret~ seq~es; han mort a l'escarceller també les centinelles. Cançons populars catalanes xo7 A França se n'han _ anat a aixecar-ne gran guerra; han robat molt de diner ara viuen molt alegres . ." Nines que veniu al món, una cosa tinc de dir-vos: Que si acàs vos prometeu, per sempre més ateniu-ho. · LA FILLA DEL RE f' DE FRANÇA Una cançó _ v u i can t ar, no hi ha molt que s'és dictada, d'una minyona que hi ha, filla n'és del rei de França. Color de rosa i ela v ell , la teva hermósura em mata. N'ha caigut en pecat gran amb un criat de la casa; son pare la vol matar, los seus parents li ajudaven . S'és vestida de solda t, Barcelona n'és entrada; quan a Barcelona fou s'és assentada a la plaça. Un capità ja li diu: - Vós ne sou una gran dama. - N o en só una gran dama, no, que'n só un soldat de campanya. - Ja le'n convida a dinar per un dissabte a la tarda; Cançons populars catalanes zo9 quan són per un bosc enllà, d'amor le n'ha atormentada. - Capità, deixa'm estar, o sinó, et tir9 i et mato. - .Ja li aplana lo fusell i li venta escopetada. Quan el capità ha esset mort, Barcelona n'és tornada. Quan a Barcelona fou de procés no li en faltava; no li falta prou procés per una espía malvada. Ja li donen paper blap.c, que n'és l'istil de penjar-los. Quan dalt de la forca n'és, llicencia n'ha demanada, n'ha demanada llicencia per dir aquestes paraules: - Juraré sobre una creu, sobre d'una creu sagrada, juraré sobre una creu que só dòna com les altres; si só mort el capità és perquè m'hi ha obligada. . LA DONZELLA ISABEL N'eren tres fadrins de La Vilatona; han · anat a Urgell . roba una minyona . Ai, roba una minyona! - A !'arribar allà, les portes són closes; · tot tustant, tustant, le · s portes se n'obren. - Bon dia, Isabel. - Déu vos guard, bons joves. - Vostre pare, on és, que us esteu tan sola? ~ Mon pare és a Urgell, i fa!J?-bé la mare; han a _ nat molt lluny a casar ma germana . Ara, també a mi diu volen casar-me Cançons populars catalanes · I I I amb un vell vellot, que a f~ no m'agrada. · Es ·· borni d'un ull; no s'hi veu de l'altre, esgarrat d'un braç i coix d'una cama. - Donzella Isabel, voleu ser robada? - Tot això pot ser si el lladre m'agrada.- , Surt en lo balcó, veu la cavalcada; · trenta de cavall, quaranta de l'altre. Cavall d'un de blanc bé la n'han muntada. Surtint del · portal, troben lo seu pare: - Déu vos guard, minyons, quina &alant ~ama! - Un troç més enllà trobaven sa mare. - Oiï vas, Isabel? On vas, desditxada? Baixa de ca vall, tornem-se'n a casa · . - Ne respòn un d'ells: - Bé en serà guardada. - II2 Cançons populars catalanes Tot marxant, marxant, Isabel plorava. - De què ploreu tant ~ De què ploreu, ara? - Ploro de trista :¡: ; vull torp.ar a cas a . - :No ploreu pas tant, a casa us aguarden; menjareu pa blanc, beureu aigua clara, i també bon vi si acàs us agrada. EL SERRALLER · U na cançó vui can tar, no hi ha molt que s'és dictada, treta de dotze fadrins que tots dotze n'eren lladres. Adeussiau, Plana de Vich; mala fortuna ets estada. Minyons, si voleu venir, farem vida regalada, no matarem a ningú, sinó escurarem butxaques. An el Hostal del Boló allà hi tenen la posada. Arriben an el Hostal, demanen un joc de cartes; ja se'n posen a jugar tots els diners que portaven; acabats tots els diners, ja se'n jugaren les mantes. El mosso an el amo diu: 8 II4 Cançons populars catalanes - Mireu que a casa hi J::i.a lladres. - L'amo manda el mosso a Vich, a dir-ho al comandant d'armes. Li fa anar cinc-cents soldats i vint-i-cinc homes d'armes . Al punt de la . mJtja nit la casa fou enrondada. J a: en venten cop de trabuc per fer-ne la _ despertada; Serraller féu un gran crit: -:--- Apa, minyons, a les armes; jo carregaré els trabucs, vosaltres descarregar-los; de bales ne rajarà , n més g1;1e grans de pedregada. - Set hores va dura el foc, sense ningú desmaiar-se, Sinó és un dels Hostalets, que a l ' Ho~pital lo portaren. Serraller els diu : << - Minyons, minyons, haurem d'entregar-nos; vosaltres salveu-me a mi, jo vos salvaré- a vosaltres; jo us ne trauré de per tot d'aquelles presons tan males, mentre qu~ a mi m'amagueu entremíg de fems i palla.>> Ja fiquen en Serraller l . Cançons popitla,-s catalanes II5 entremig de fems i palla, una post an els · costats, i an el cim una de llarga. Quan ne foren entregats van per registrar la . casa; encontren dotze trabucs, · no hi ha sinó onze lladres. - Aquí falta en Serraller, que n'és capità dels altres. - El comandant, que és molt llest, mireu quina n'ha pensada: Se'n va a cercenà el paller amb la punta de l'espasa; ja troba an en Serraller, , ja li don forta punxada que li atravessa el pit, i ell ja no pot soportar-la, i llença un gran crit al cel: -Avui a mi, demà a un altre. L'AMO;R SINCERA · Allà, a sol ixent, sota d'una roca, n'hi ha . un bell poblet que en diuen La Pobla, · que jo hi tinc l'amor que se'n diu Antonia. De tan blanca que és n'apar una monja, monja del convent del de Barcelona. _ Diumenge al matí me'n pujo a La Pobla, me'n poso a jugar el joc de pilota. Mentre estic · jugant, m'arriba una nova, nova que m'han dat: N'han casat l'Antonia. Me'n poso el barret i la capa bona; Can ç ons populars catalanes I I7 me'n vai carrê avall, carrer · de l'Antonia. Al sols del carrer la n'encuantro . sola, septada en un banc al peu de la porta, los peuets al sol ; la càreta a l'ombra. Li'n dic:<< - Déu vos guc1:rd>>; molt millor me'l to.rua. - Diu que us heu casat amh un fadrí- d 'A itona? -No ho cregueu, Josep, no cregueu tal cosa; que jo, fins ací, sempre só estat vostra, i d'ací · endavant la mateixa cosa. CANÇÓ DEL SOLDAT Matí de Sant J oàn, sorteig assenta plaça, i tots els joves en massa se n'hi van sospirant, i • el pobre que en treu negre se'n va a casa plorant. Me'n vaig a despedir del pare i de la mare, dels germans i germanes, i de l'amor també; rne'n tinc d'anar a la guerra, no sé si en tornaré. Ai mare, bé ho sabeu • que tinc d'anar a la guerra; valga'm Déu, quina pena! Quin desconsol tan gran! Me'n tinc d'anar a la guerra, a servir el rei vuit anys! Partirem de Llansà per anar dret · Figueres, Cançons populars catalanes II9 seguirem les carreteres passant per Mataró; seguirem les Caste11es, Valencia i Aragó. Adeu, vil a de Madrid, tens gran i rica vista; per mi no hi ha vila més trista com és la de Llansà, i · ciutat com Barcelona a Espanya no n'hi ha. -.._,..._. -:;. TAULÀ Quatre mots de biografía. Oïu-la . La bona Mare de béu : La Cançó del pobre. Casa el coix d'Alins. . L'Amor traïdora. La Cançó de l'Esteve La mort de la missenyora. La mallarenga i el piriçà L'Aimador. · . · El Camp de '.Tarragona La Minyoneta del Rosselló La Flor del llinet Les Tres xiquetes La Fra:ò.cisqueta. Desengany. . L'Ull de Bou . Els Micalets d'Espa,nya Cotiró . A la vall d'Estola El Mestre . Marieta. Pàgs . 5 14 2I · 24 . 27 30 - 33 36 39 4r 43 45 47 4? - 51 · 53 55 57 60 6'3 66 68 I22 Taula Pàgs. El caçador i la pastoreta . 71 La Vida de les galeres . 74 L'Home petit. 77 La . Catarineta 79 El Matí de Sant Joàn . . 82 La Dama del Pont d'Olión 85 Nadal 88 Fadrinets d'Alins 90 El romer i la romera 92 La Filla del rei 94 La fi del Tocassons . 97 La Minyona de Castellà 99 La Monja renegada. 101 Là Filla del moliner 103 La falsa promesa 105 La Filla del rei de França 108 La Donzella Isabel . IIO El Serraller ~ 113 L'Amor sincera II6 Cançó del soldat . 118 _)' ,l• Autors clàssics catalans i estrangers Autors moderns •,'.'•:,-,··· ~ - < · · ··•-· , · , ·: •Jt.i--..¡ Li~ratur~, Art, , '., _.l ME . S DE CEN'K . Ciencia, Teatre, ,- _ QUARANTA H~toria:, Fílo- · - · . · : - · · voL tJMS YlJ- . · sofia, etc., etc . -· · i · • ~LICATS · q - 0 -:. Cada vo[um, de · més de · 1 oo pfa- nes, amb coQerta , a dugues tintes · ; · .¿ ,, ,.. : : _:1 , r 1-,•.•• • "' ··•l~: ,¿ (' ... SO cèntims l - ,. - '- . . . . , ~.-• . . · •¡ • • ; ., ;~, ;:,_ ¿. ;~ ¡4 " ~ • .• .' - , / ,' .. ; . ... 1 ~·1 ,· - . J~~º~ . ª ~cull~d~ que ha ting~t -- 1~ - BisL~o?cA ;, l..:; POPULAR pro_:va que ha vingut a omplir un (' b . yJt}/9.}~cértpble català, . q · ue -' caia' , dHí J iic:~ _ isil~ • ' ~ ~ · ... J, , . ~ ~-· . y· ;,-/ :,,-'" •· •••. • .'°'~ ,\.- t ·~j) ftl ' .... , . . ·- 11 .e-gft n:l.'.~& ~ en J l ,, ~qro _ pria . !Jen gua : wm. de ..f~t; ell,a " o_ r'èr ei :ltéèfu-r.êF abundosa i triadc{ peP '• tm - prei, Jn òdic. ·--- _-'"' . ~ "" 1 La nostra - publicació respòn al pla següent: '.L.r . ; Prove ' i ' r la nòs.t~a,) _L~ . ngua de traduccions - de les més rèmarcables \;tS ~ ês . q1:1e :. ha produit l'esperit humà en tot~ els · ~ : iï sos J' f!_ti - , tò:tes · les èpoques. 2.r.t Pópu1arit.zar-)es pl?r~s '. d . els nostres autors ' contem ' po-r · anis, pt~ : 1;1 , r* 1 ti '~; - rêÚp i , r les principals ' dels poetes i prosiste~a1i.qúats ' Eiés forta embran- · _ zida deu el nostre aè.t p aJ :;. J e _ naixemen:. 3.r . Adaptar i extracta'( · les o bres dels clàssí.¡¡:s . . -- , catala . ns dels millors 'temps d~ la nostra l·lengua. 4. : · Tornara la forma d _' expressió catalana les . obres dels nostres prinçipals escriptors que per circqmstan<:te~ especials de jloe,i .. , d~ , t~m ps.les--t1~A .. ; • '. \ ,i.. : ~. ·l . " . . e-sctüès en · lhnl', ca , sfellà ; , -frà.ncès / ert , - :· ~- -~ · '"' '' p v El centenar .de \'Olums que duem publicats dirà si anero çornplint la tasca que vam impos _ ar-n-os. ~ -,~••q--·"• ., ,. . -~,ot,o-._....;-<.'\..._ ·f-~~-- . _,_..,,_ ~ • ;,t:. ..,~.,~l ·,t~ fi .._""l• .•. ~ ..,_ ,,.., . .,.-, l~T.,., f. -: . l ' ¡ ) -~ t- · - ,, ,· . :, \ . ~ .... . . _.. _, . ., ' LLISTÀ .. DE ·· LES _ QBRES P : UBLICADES "' ~ ~·:. - • ' f • • - • • , • ..... . ! .... · · E LS NÚ.!V fE ~ OS INDI . Q Ü EN . L'ORDRE ' ,DE P1Jijr:1CACI~ • · s i NTli\Qo R u~ 1Í'ÍoL : · - .o·A- Qu't I" D'ALLÀ (segona edició). ·' 2 L~ !!Ó ToLSTOI. - CÓNTES {primera seri e< ) : T'ra:ducció · d'en J . . Cas~s ~ Carbo. , -3 j AUME MASSÓ TORR.,E'NTS.- ·· CROQUIS PI~ENÈNCS (primèras~rie) (segona'edi- • ció). 4 SÀCHER 'MASOC-H. - HISTO~ - - ' RIÈTES - G-ALlZZIANES. Tr. d'en J. · casa · ~-Car~~- 5 FREDERIC MISTRAL. - · NER- : ~ - TO; · p~ein à': Traci1.lcci6 d 1 en Ja-cinto Verdaguer (sego- ,' ·; ha edició). 6 JOSEP ALADERN; LA .. l GENT ' DEL LLAMP. 7 J. VERPKGUER; '·· =- VIAT- ~ \". GES (seg:on · a edició). · a MoL1tRE. - - r.AVAR, co- media ~ en · cinc aètes. Tra- ducció d'en Josep Roca . Cupull (segona edició). , 9 J. Pous P Ao is: _: PER. LA ,. ' . ; V IDA (seg ó na tidi'ció ¡f. • 1 10 -:_ DANr ALLIGHfE R 1 . ' - - LA ~- • V-IDA ~ ~ ÑOV"A. · Traducció d ' en Manueh:ie · Montoliu . · 1 1 · NARéfs ÓLLER. · · :..::.. ,- L'ÈS- - "· CANYA-PÒBRÉs ' (segona ·, ediéió) · . ,· - -··, ' .- . l 12 c. º FLAMMARION • ..:... URA- NI.A. Tr-adÜeció . d' ' e-n Rafel · Patx~ti Jubert · ·• ' 13 · MiQUEL s. ÜLIVER : · :-'-L'HOS- TAL DE LA - BOLLA. · 14 LLEÓ" TOLSTOI. _.:. CONTES ·- (segona . s~ie). Tr. d'en Joaquim Casa; ~ c · arbó . ' 15 A . . ~US . QUETS Í F'trNiET : :_ . DEC MONTSENY. 16 · JAUME MÀ.ssó To . RR"ENTs · . - CROQUIS Pil~ÉNENCS (segona serie') ("ségon . a êdi- ció ). 17 VfcTOR CATALJ.... _;. OMBRI- , ' ·, VOLES (segdna · edició). 18 !VAN" TURG-UÈNEFF. · - EN- ( 3] SAIGS. Traducció d'en J. 29 EMILI LITTRÉ. - POSITI- ' Rosselló. VISME . Traducció · d'Al- ., 1 _ 9 ENRIC lBSEN . - JOAN GA- bert Aldrich . BRIEL BORKMAN, dra- 30 CONTES POPULARS DEL ma ~ en quatre actes. Tra- JAPÓ. Tr¡¡ducció d'en , , , •. ; d,ucqió d' . e ti . h . Roca Cµ , .. , . ,_, .- ,. , Jaume Massó ;f orrents . .. "--'-~··' poll. ·· ·: · ; ·· · ,.~,. _ · · .. -:_ ·;' 31' JÓAN A ~ cÓvER : -.! ARl' I 20 EMERSON. - LA CONFIAN- LITERATURA. ÇA: -EN ' S-Í · 1 MATEJ-X: ~ · ' 32 E~RIC ' DE , P'llENTES. L'AMISTAT. Traducció TRISTORS, novela . d'en Cebrià Montoliu (se- · , 33 J. Pous I PAGÈS. - L'EN- goi:\_a i edició) - 0 , J:2EMÀ , DE ~ODES, ~o- 21 ~~tHE. -::;- : LA M~RGúERI- ni !'l di _ a en tr~s actes (sego- DETA, ( esceRes del Fau.so . na edició) . . . Tradu~¡ió d~ _t m _ J~~n M;- 34 · J 0A~ __ ROSSELL~- -:- - EN R . U- ;ragall (se , go _ na edició). · PIT. · , - 22 XÀvrnR ..•. o,E MAlSJ'R:E. - 35 Emuc I . B~_EI'!' : 7;-:::' : ESPEC- VI~TGE. AL ,- VOLTANT . TRES, . drama en tres .ac- , . . ~ DE LA MEVA CAMBRA. l. 1 • • •. te . ~. ~ra~1:1cci6 ~en P. Fa- Tr · adµqció d'en ~- Patxot _ . , _ bra i J. C5lS.;lS·9 . ~r , l:¡ó (sego- .,. i ]'1.l:>~rt. . na édició). 23 PASC~L. ~ PE~S~MENTS. . 36 , LLufs , Do~~Nl!!~_ij- f : MQN- .. Tradu.cció d'en Manuel qe . TAN ER. · - · ES · 1' , U:DIS . PO- - MÓnt~liu,. , · - . . - ~me~. 24- QA,BRI~L . ALoMÀR, - UNA . 37 .,, S.ALVADOR. _ Gu1NoT. 'T ES- , · VILA QÜÈ . ·s . Moii '.- ToT ' CENES cAS'.fEU.ONESEs . ... FA , ~Si\NT. 38 J ACIN.T~ · VE~DAG.1,JER. _;_ 2s ·. v~½ENTÍ At,MIRAU,. ----;- A~- 1 FLORS . DE- MARIA (se- :rtOLES LITERARIS. ~. gon , a. edici-é ! ). 26 · ]Af:INTO 'VERDAGUER • . , 39 -4\GU.STÍ ÇAL'{ET i- - . SÈNTI- , ~xèuRSIONS. ~ ' ~ a f r' WE~T • . povela. . . 27 , , JOSEP M.ª F.oLcH 1 TORRES. 40 J. -. G1AcasA. ::- · COM LES - ~ARIA, novel a (sego- FlJ · LLES~ comedia- eLl q µa• 1_• nª- . edició). 28 , FELIP, PALMA. . · ASPRORS . D~ ..1 LA V~I)A. ~i:e a~tes, :rradupció d'en N . arpis Oller _ (seg . ona edi- ció) . ' :f. ' l ' M'IQUEL ' R.OGR-R. :_i_ L'A PE- •'• RA'-DE ' ~ -LATii.°: .,.. . \ - v, ír 2 1 · PO"MPEIUS '• Gíi · NER'. :....:_ L'J:N- TEI.LEGTE GREÒ ANTIC. 43 - G 1Í RÓN'I 2ANNÉ. -ASSAIGS. ~ ESTETICS-: 44 Mt .'. Nu.f;;L RocAMOÚ,:-VE:Ri. · GONY'A ; · - -:: -,. · J ·" 45 · JOHN RusK ' rn ·· . _:_ ELS LLI- RIS DEL JARDÍ.- DE L~ RElNA . Traducció d' · erí ' · Manú e l de · Mòñtoliu (se, · gon1à - e d ' ieió : :. · .. ; . · 46 RAMÓN Lü1Í. { ~ 1 -:,_ LLIBRE l DE LES BESTIES . 4'7 - Io Ñ Asr · IoúsrAs ~ • · :__ LA t ! · FESTA ' DÈLS AUCELLS. " FLOR TfRDANA, qua- drqs , de · costutns eñ _ u · n acte (segona e ' dició ). 1 8 ' l c rnA;t · DE L. RrBE'RA I Ro- : VIRA. - PORT , tff AL AR- . •· ,. TISTIC. · , l 49 ANTO . NI RUBIÓ r ' LLUCH. - · . CATA:LUNYAKGRECIA. -so v. - · M. 11 nE GraERT . .::_GENT DE MONTANY A; no vela. 5 · 1 '-- · foAN LLo'NoukRAS. - LLU- , ' l MI-NOSES-, p-oesies. 52 ' L: ESCARDOT. L B'OLVES, ' quadi;ets .' $3- MIQUEL s. OLIVER:.:._ ILLA DAURADA. 1. " :CA CIU- TAT DE MALLORQUES. 54 GERON1 ZAN'.MÉ: .::._ Ify'IA1r- 6ES i MEl.:OD°IES. \ . 55 1 oAN , Pürn · . / F.ER'RETER. : ~ DIALEGS . -IMAGl?-:lARIS; · 56 ' · ÏE'çioo~ hoR'ÉNtÈ t: ..L POE- . ' SiES . -TRIADES ' . .- · - 57 · , GoLDÓ'Nr . • -" ' L-A 'DISl>ESE- RA, come d la en tres actes. ~,,. ·· TrkducCió ' · d'én J > ~as~;~ ,. : r·- · · Carb6. , - 1 ' 58 J. VERDAGUER '. ....:....:. · DIETA- ·_ Rf ' . o·t.nf PÈLEGRÍ . ' :A TERRA · SAtha' : . · 59 -._' ViATGE - A L'INFERN-D'EN , l · ... '! P'E-RE ,- PORÍER. . 60-61-62 LORD A V EE;U · RY. · - -· · · ELS PL.AÉRS DE LA VI- DA. · i.r : d'en · R :- Pat~ot · -i Jubert ~ - 63 LA Ro · c¡,¡EPO~CA · Úi1f- MA- ' XIMES; Traducbió d'en J. Roca Cupu!L - 64 · F: .PALMA. -LA CAIGUDA. 65-66 NoVA . LÍS. - ~ - ENRIC D'OF - TERDINGEN. - Traducèfó d'en Joan MaÍ'~gap. K°A"frAM. -......::: ESTANCES. 'fraducció d'en , J. Vive~ Pastor. . _ · 68 ·- J. GrAcêsA. .....!. · TRISTOS • . > ' V' AMORS, Còmedia en tres · actes 'fradúcció ' éfen Nar- ds Oller ( sego nà edició). 69 AND~RSEN. - CON'TES (pri- . mera · serie). Traducció d'en - J. Màssó Ven t3s. c · RISAI;.IDES. ?l - ~LFONS MASERAS. - -.- . DEU- .. _ , . RI _ U~. _ . __ 72 , tc;; _ NAsI DE L. R~BERA :· 1 Ro- v1~A. -: IBERISME. 7.3 1. R0B , ER1: RqB _ ERT.-B~RCE~ LONINES . • 7 , 4 SHAKSPERE. -::--- : MACBETH. Trad~cció d' · en _ Cebrià de ! Montoliu. 75 ] 0AQUI~ M.ª f3AR'F _ RINA. - PERP~TUÍNES. , 76 DIEG_o Ru_1z. - DEL . POE- TA CIVIL , I - ~~L CAVA- LljER. 77 :. J OSE~ M,a. FoLCH I TORRES. . :...:. ÀNIMIQUES. ': - 78 .. J. GIA . COSA: ,- ·. EL MÉS . 7.9 l ' 8 _ 0 _ ~ORT, com , edi . à en tres .. act~s. Tr.aducció - d'en Nar- cís .. Oller . . -• J.+cINTO V~R.DAGUER. • -;- . P.ROSA FLORIDA. JOAN Ro~ELLó. ~ RURA- LISMÈ. · 81 1 j, _ CAs~s-C.ÀRBó. - CAT.l\- . I,.ONIA, (assaig& · naciona- ' iistes). · · · · 82 JiENRY ARTHUR J ON;ES. - . -.. LA YICTÒR~A DELS FI- LISTEUS, come?ia en tres actes. Traducció d' Ale- xa~dre ,. P. Ma~istany J · saÍvador Vil~ _ ;egut. 93' ERKAMANN • CHATRIAN. - ~OND~LLES DE POBL~. Tr. d'en Joa~uim Ruyra. [ ~ - J 84 PO;IUES _ VALENCIANS C9NTEMPO~ANIS. 85 ALFONS ~ASERAS. - LA 'fl D'_lJN IDILI, novela. ~6 GoLDPN _ I. - EL VANO, co- media e11 tre~ act;es. Tra- ducció , d'en Narc!s OUer. 87 S. · SANPER~ , 1 · -MI - QUEL. - LES DAMES D'ARAGÓ (primera señe). 88~89 · · DOLORS MoNCERDA DE . MAcl~. - _ DEL MÓN. 90 CANÇONS . POPULARS CA- .· TALANES (primèra serie) . (segon?- . edició} • 91 FRANc1sco . GRAS I EL!As. - , ~ILUETES D'ESCRIP- ·t.. t TQRS CATAL~S , DEL SlGLE XIX (primera se- rie). 92 G.of{K _ I. -> , ELS . MENE;S- TRAL~, drama en quatre actes. Traducció d'en J. Puig i Ferrei;et. . \ 93 • C;HATEAtJBR - IAND.-:A-TALA. Tradycció d'en Ma!luel ~e : . M1otoliu. , 94 SIL'flO ~ELLIÇO. - FRAN- CES . CA ~E RIMI;N'I, tra- · gediê, ~n cin? acte:'. Tr~- ducció d' Alfçms Maseras. 95 .R~~QN , RAM _ Ó _ N I . ;IIDALES. · -VAC.f,.. D _ E . J;.L~T, no- vela. 9 . q , f¡RANc1sc¡.9 , qRAS 1 . ELfAs. - SILUE.:fES D'ESCRIP- / ' -1i TORS · CATAL:ANS DEL SIGLE XI X'(segona serie) . $7 GOLDONi ; · - L'AVAR. EL SbRRUT BENEFACTOR, - coméèlies è!]- un i tres actes. Traducció d'éa •'. Nai- . cís -Oller. 9a :- HENRY ., AR:rHuR · joNEs. ~ ELS HIPOCRITES, com e - . dia dramàtica err \ :¡uatre ' '·· actes . . - Tr . d' Afexandre P. Mai:ístàny , i · Saf vador Vi- · laregut : · ~ 99 ' PERRAULT. - · eqNTES. T:ra- ' _,. ducció d'en R: Miquel i Planas-. ' -· . · . · i-oç> CANÇONS · l>OPl:JLARS CA- . •. TALANES (seg<i>na serie). 'l-Ol WALT WHÍTMRNN. _ •'. FU• LLES · P' · HERBA. Tra- ducció d'en: Cebrià · Mon- toltu. 1-02 PllOSADORS NORD•AME- RICAf.JS . .T , r . aduéció d'en . - . . ' R. Patxot i Jubért. 103 BALADES I CONTES JA- PONESOS. Traducció ~ dè · ' Eduard Llorens . . : 104 . ANCrEL ,. Ruiz I PAÈLo: ~ DEL COR DE LA TERRA. CL1\SSES PASSIVE~, n'ò~ veletes .menoré¡'uines. 105 ALEXANElRE KIELLÀND. - DÇS AMICS : < POESIA I PROSA, neve-J.etes. Tra- duccip d'en Manuel Pons. 106 ·, Jli.úME ' 'RA M c'JN ,-' V1ir A -i.Es ::. - , POBLB-' Í: - Naha'èions, tra- ..,.... -· · '· tli-êióh · s · i Ilegèndes :: . ', ro7 FR.Kkérsc ' o · Git'As ··· 1 ELfAS. . _:_ SILUE!fES · D'ESCRIP- ,- '·, · TOR.S · CATALANS DEL . SI GLE · xI X . ( tercera serie) ~ _ 1oa BERNA-T MoRAuis SAN MAR• ; TÍN. - IDILIS · f.LEVAN'- TINS · , · ·· novele'tes · de l' orta vals:nciana. . : . · '·~ 109 w ; . E • . : R1;;T~NA. , - RIZAL, ·' . · noticies bi0gràfiqués. -(l o . CANÇONS PÒPÚLARS CA- · T ALANES (tereera serie). 1 n : E. ~ GuAÑYABÉN · s. :• ..:..... ;° rRAs- PLANTADE-s. traduc- cions. · 112 ,. GCE · 'Í'H-E. · - PENSAMENTS '. . ,! ·,- _, Tr · a~ucció d'én 'º Joan Ma• • ragaïl. -· 113 ALEXANDRE BrssoN. - - LA · SENYORA · X, drama en · ~ 1 • qu-atre aètes. · Traducció _, d : ' eri - Narcís Oll-er. 114 . POMPEU FAB · RÀ. _ ! QÜES- TIONS BE G'RAMATICA . ·,. CATALANA. 115 AN Ò · ERSEN. __: LA DÒNA D'AIGUAi ALTRES 1 CON- TALLES. Traduóció d'en J. Mas-iró Ventós. 1% v. · DE , LASSERRA • .:_ EX~ ' • : C - URSIONs · -euRTES. 111 ALBERT · sArssET . (Ul'J T AL) • . ..:..: PERPINY ANENQUES. [ 'l J 118 ;;o.LQ.MA R(?SSELLQ_.~ VALL.- . l>l;MOSINES. 119 OST~OVPSKI. - LI). GRO- . PAD . A, dr¡¡.ma ell cil)C l . -~; • ¡ actes i sj _ s quadros. Tra- ducc~p d'en Na-rols Oller. po LLufs VIA. _,.. , DE . LLUNY I DE PROP. .12l l;3'J0RNSTJERNE ~J0RNSON, 122 :-SY.NNOVA SOLBAK- KEN. Tr, d'e.n Fr _ ederic Ar- meqter de _ Monasterio. · . J . . ' LEOPARDI. ~ , tENSA- M:,;;Nrs . . Ti:-a · ducci _ ó 1 d' Al: b~rt Aldrich. 123-4 . STERNE. - , VIAT~E SEN- TIME~T AL. Pròleg i tra- ducció d'en Manel V'allvé. J25 .M.AURiqI , M.JETERLINCK. -,- LES S.E T PRIN CE- S1\S. _SOR BEA. TRIU, . m _ ir.acle en tre¡¡ actes. Tra. d'en J. Massp Ventós. 126 GE~ONI ZANNÉ, . - NOVE- LE-S I POEMES. 127-8 RIBERA 1 ROVIRA.--.. POR- TUGAL LITERARI. 129 SHERIDJ.N. - - · LES MALES l..LENGÜES, comedia en cinc actes. Traducció de Franqesc . .f ~rrer i J. Fa- br~ Oliver. L.LE _ Ó _ TOUFOI. - El: POMI- NI DE · LES , TEijEBRES, dr¡¡.ma en cinc actes. T.ra• d _ ucc~ó _ d'en Joaf:1 Puig Ferreter . 131 JoN · ATHAN Sw1FT. - :VIAT- . G~S . I¡)E GULLIVER. Tra- .. ducc\ó de Lluls d' Eztany. 132 ATL.ÀNTÏ(2UES . . Antologia de poetes . portuguesos. Traducció d'en R.ibera i . Rovira. , . 13~ GRAS I ELÍAS, FRANCISCO.- S . IL VE TES D'ESCRIP- TO~S CATALANS DEL SIGLE XIX ( guarta serie). 134 , FR~ · DERIC Pt,1 JUL4. -CURS PRÀCTIC DE LA u;.EN- GUA ESPERANTO. 135 ANTOLOGIA DE POETES , _ CATALANS · D · 'AVUI. 136-7-8 . FREDERIC MISTR.AL . ....-' . MIREIA; poema proven- çal. Traducció d'en Fran- cesc Pelagi Briz. 139 ROGER, MARTÍ. - GÈNESI DE LA MONARQUÍA CA!- TAL,ANA, assaig històric social. 140 S1LVIO PELLICO. - ELS DEURES DELS HOMENS. Traducció d'en J. Casas~ Carbó. _. - ljll-2 M , ARQU,ÈS _ DE CAMPS. - TO.JA VIROLADA. 143 AopLF CARRERA.~ CAN- ÇQNS POPULARS CATA- _ LA:NES (quarta serie). , ( [ 8 J EN PREPARACÍÓ 1 r Jt ·~ :r-.~ - . ALCASSi I NICOLETA. Traducció d'en Manuei'de M ~ nt~liu ~ -; , · ' -; • ~ ' ·~ ·:i; MA!TER!,INCK. -.- P . E:LEÀS l ME- . LISENDA . . Traducció d'en J , Massó Vent ' ós.- ·• · 1 JOSEP VON E!CHEl~WORFF.-VIDA . I MIRACLES D'UN BARRET DE RIAJ-LES. TTaducci-6 d!en F. Armenter . de . Mona:stel'.io. l HENRY A. JoNEs. - DOLL\', co- n¡edia~n qua/re , act,~s. Traduò . - ció d' Alex;~nd:re ... ~. ~a - rist~ny. _ FRA ENTELM . TURM . E-DA , . ' -'- LA DISPUTA.C'IÓ - ,D'l:JN · ASE. SHAK;PE~E. ~ OTELLO, tragedia en cinc a'ctes. Tr~ducció d'en J. · Massó Torrents. OLIVER, MIQUEL s. - " FLORS DE ~ILENCI ;°' 1 VoLTAIRE. - ZAD _ IG-M¡CR.OME- GAS. Tr. d'eil Man~l V:~llbé: ANDE~SE'N. r.- ALLÒ . QUE LA LLUNA VA VEURE. Traduc- cJó d'en Ce~rià ~o . IJ.t?l~u. 1 M~T~RLrNCK. , - LilN - TRUSA. ,:__ ELS CEG.OS . . ~ INTERIOR. Tr : d'en Fabra i Roéa Cupull, K \- 1\LI I?ASA. , - · v1KRAMoRVAc1-. ' Tr_. d'~~ - P ; re ' c~ ~ ¿minas · ~ . J. MAssó ToRRENïs. - :.. CROQUIS PIRENENCS ( ter ' cer¡ serie j.' · DESCARTES. - ~ DISCURS DEL. ' MÈTqJ>;E. · Traducció d'ên R~s- sell i vità . . : SELECTA · DELS · POETES DELS JÒCS FLORALS. s. SAN~ERE ¡. M!QPEL. . L~S DAMES D'ARAGÓ (2.ª s;rie), ANTOLOGÍA DE POETES LÍ- RlCS ITA:LIANS. Traducc'i6 d'en Carles Viàda i LÍuch. l SACH.J¡:R , MAS0 . CH - - CO,TES JU ... EUS. Tr. d'en Manel Vall.bé. [ 9 ' ] \ / / ' . ¡ TAULA ALFABÈ T ICA · i ;.. ELS : N ÚM E ROS cbiRESPON È N A LS D ' OlmRE DE P U BLI CAC IÓ ~1adern, j¿;;p / - 6. Alcovèr, Jóa~, , 31. Aldrich'; ,?-\J'b.erf, -29, . .122,: ~ Almir~U; Valentí; - 125. J. ~lol!}àr, Gabriel, · -z4. Andersen, 69, u5. AntoÍogf~ ' de , · p · oe'fe's . catalan~ d'avui, 13:5. · > ·, _. . Armen te!", f!ederic, .,.. 12,1. Avebyr;r, Lot;d, 60-~~-:62. ,' f , Balades - : [ · è · oñtes japoneso~, 103. Bartri~a, Joaquim M.ª, 75. Bertrana, Prudenci, 70. BissoJil, Alexa - n.µr~, -- II - 3 . . Bjéirnso~: 121. . 1 .-·· : - ;--: • Briz, Francés~ · Pelagi; 136-7-8 . Busquets i fúnset, A . , t.5. , · ~ Calvet, Agustí, 39 .., Ca;ç~~s populars catalanes : , 9~; , .. ;. -· ·- IOO_! ¡ . t~ - 0.' 143. Carrera; Adolf, 143. Casas--,Car , bó¡ . Jeaquim, · 2, 4,. I4, . . , 35, . 57, 81, 140. Ca t éÍ1à , Vic:to~, \ 7 : _ , Chateaubrjañd, 93 _- · · · · Còhtes populiu:s del Japó, 30 . Dant Allighieri, · 10 . Domenech i Montaner, Lluís, 26 . E1JJe r son, 2 · 0 , ' Erkmann-Chatrian. 83 ~ Eso¡¡rdòt, L., 52 . Eztany , I,.luís de, 131. Fabra, Pompeu, 35, I 14. Fa:bré Oliv~r, J -..; 129 : Ferrer, Francesc, · 129. Flar:~unàriç.n d ;a111il; · -r2. - Folch i Torres, Josep M.ª, 27; 77. Fuentes, Etíti'~ a~ ; 32. · · · · · • r 't .. Gener, Pompeíus, 42 . . · Giacosa, J , , , 40, 68, 78 . . Gibert, Vice~ç M.ª de, ' 5 _ 0,. _ Gcethe, 21, 122. G ' dídoni, 57 ;- 86, · 97: " · · • Gorki, · 92. _ .., . • "t: Gras i EUas, R, . 91, 96, 1.07, 133 :- [.-10 J "\ Gu~nyabé,¡is, Em ~ l _ i, . II~. - Guino~, Sa l vaêtoi ' , ~7 ;_ Oliver, Miguel S., . t.l ,. 55. ,._ Oú~r ; Narcís : · x ~, 4 0.:.~8 / f ~ ~ : ~6, 9 , 7 , lbsen , Enric ; 19, ~ - 5. ·l.: Iglesias, Ignasi, 47• , . ,··;: :t..'' - 2_,.,•.r l _ l3, ll9 . :"• • _ Ostrovosky, u9. . Palma-, Felip · , 28, _ ; 6 4 . ' . - _ ... ,.)1 __ ,. Pasc~l, . ~,3· ' 3 • _, _ Kayyam, ,1 67 : · • - · · · Kielland , Alexand r~, . :r o S . - · ... ·¡ PatxotJubert, Rafel, u, ~2 . , : 60 -;: , 61 ~ 62, 102. -. 1: Pellico , Silvio , 94 , .. l4 0, : --~- , Leopardi, 122 1 • , Littré , Emili , 29 . P ~ rrault, 99 · · ·>;·º Poetes Valencians contemporanis, 84. Llongueras, J Óan ; 51: . Llorens, Eduard , 103. Llorente, 1'eodor , 56 . Llull , R~món, 46. , 'l,•: Pons, Manué1, 105., , ~ .... •&' · Pous i Pagès, J., 9, 3 · 3· Prosadors nord-americans, 102. · Puig i Ferreter, Joan, 55, 92. fújulà, ~reder : ic i 13_'.!. : " Maragall, ,-: Joan 1 - Zr , ·_ 65-,66, lL?. . Maristany, Alexandre P., 82, 98. Ramón i Vidales,. Ramón, 95. Marqutrs de Camps, 14 1 -2. Ram6n Vidales, J., 106. Maséras, · Alfons, 71, 85, 94· . Retana, W . E . , 109. Mreterlinck, ~aurici, _ 1:25. . Ribe~a i Rovira; Ignasi, , 48, 72, , Maistre, X-avéer de, - 22 . ... · ·. 1. ___ .,; • • _ .... ••• ...J ·• ,. ~- ' ' · ' C 1 . 27-8 , 1_)2, ; M.ass6 To tr en ' ts, · Jkume, · 3, 16, . 3°, .. - ·, Rizal, · 1Ò9.. • J' " Mass6 · V~nt6s, Jp~ep~ . 69, ~ II5, 'I · ?5. - Robert, - Robert, 73. · MiqÚeÍ i Plana.s, Ram6n, 99 : ~oca Cupull, Josep, 8, 19, 63. · Mistr . al, Freder.ic, - 5 1 136' = 7-8 :- . .. } . Rocamora, ' Manuel, 44. Mblière, 8. - "'- .,.'., .:<i .l Ròchefouca:u1d r La, 63. r,aonserdà de Macià, - Dolors, 88-89. Roger, Martí, 139. Montoliu, Cebrià, 20, 74, 101. Roger, Miquel, 41. Montoliu, Manuel de, xo, 23, 45,93. Rossellq, Joan, 18, 34. ~oF _ a~s ' Sé1.p - ~ar . tín,- a~ri?,at, li 08. - Rossell ' ó de Sans; C61oma , l IS . ~ Rubió , i:- ·- Lluch, · Antoni, 49. NóvaÍi~, 65 1. 66'. , · - Ruiz, Diego, 76. Obrador Benné!,ssar, M.; 46. Ruiz i Pablo, Angel, 10 , 4. [ 11 J Rus~in, John~ 45. Rusiñol, · Santiago, l ' Ruyra, Joaquim, 83. Sacher Masóch, 4. Saisset, Albert, I 17: Sanpere i Miquel, Salvadot, 87. Shaksp _ erè, 74. · · · ' Sheridan, 129. Sterrie, 123~!24: · ,:i Swift, 131. Tolstoi, Lleó, 2, 14, 130. ~ Turgueneff, Ivan, ~-a -: " · Vallvé, Manu~l / 123.:124. v. de Lasserta • ; l Ï6' ; - Verdaguer, Jacinto, 5, J, 58, 79. Via, Lluís, 120. ..., .. · ,,. -- ... 26, . 38, Viatge a l'In~érp d'en _ Pere~orter ; 59. Vilaregut, Salvador, 82,. -9~k ·: Vives Pastor, J . .¡ 67. ·· , ,. -· t :. Whitman, Walt, 101 ~ ··· · Zanné, Jeroni, 43, 54~ 1~6. Biblioteta ., fopular . -: - ~ ~ ' de L'Avenç .. , Van 143 volum . s p~hli¿ats; · i se'n ptlbliqu . en ordinar-iament dos al . me,s. Cada-un O.' 5.0 Ptes ... _"l. ' l : . :.•'r. •• • ,'• •t • .;1J ~ f' 12 Un volum de 5òo p ' àgines, 5 .pessetes L~AVENÇ - \ ~àï"SsO; '. ,, Casas ~ Cl! , • l ... .. " :~ { i: ~ :~ ~~ ,.... ~ - ., é Enquà.<le.rriacions · ' : · Trêbà!ls tipogràfics de tota mena i en diverseS' lle . ngües : Estampa _ ~ ció esmeraqa ; , E~p.ecïl,l.litat- ~n - la çorr~èió / d'~ - Irfb~eÍ catala9s : 6bies ., d.~ iuxe - i . cièntlfiques : Impressions per al Comerç i l'Industtia : - Ca- tàlegs : Esqueles : Recorda- toris : Rebuts : Targetes : & Impressions de música , tipo- - , , gràfica: Objectes d'-Escriptori r, Rambla de Catalunya, 24 · Telefon t l 5 Barcelona l ' EJ millor _ pr~sent - pels nens: ~ ~ . ' , ' ; -- • l L'a Ro~da'I,lLtlel_, Dijous ),~"'"\l-~-,·· _ _.,,,.~: ':-t-::L\.'.'•i;;':_} :~:·- .. ~·.' --'_.'._.-.: · ___ Dos , es_p.1 , è _ ~dLd~ vo!~ - ~s , r:ell·lgats, . 7 . Ptes. - { M. ROSSELL l VI LA Un vol. de _ 3~3 pàgiQ~S arnb . 57 gra,v;HS, . •· . . . ' ' ...... e l e~~ntrnent r:l·ligat en t , eJ¡i .. , • . , 1 5 · PJes. f;. ,1 .... .,. SALVADOR SANPERE I MIQUEL Los Cuatrocentistas Catalanes .· · Historia . de -fa pintura d~ Cafaluña ' en el siglo XV Dos volums en rústega . . . . . Elegantment relligats, estil bibliòfil. ', , ) . ~ ! . ' En curs de publicació : · 36 Ptes. 40 » ta . Pilitura Mig-ev31 ' catàiaíia ,; D'aquesta < 6bra · n'hi ha dèu fascicles a la venda. Cada un . 2 Ptes. EL MONTSENY ITI N ERA RIS-Exc · u RSIONS ' . , . ' GUIA MONOGRA FICA: DE LA REGI O ' l A.\18 DIFERENTS FOTOGRAVATS I ' UN MA . PA per Eduard Vidal i Riba Preu : 2'~0 pessetes JOSEP MASSÓ-VENTÓS Ptes. Porti e, primer llibre; ornat per Billy ( agota . nl·le). . . . 2 · Arca d'ivori . · · 2 L , 'Hora tt,'anquila , . 3 cata= ., GRAM.A.TICA DE LA LENG , U.A CATALANA 1 por · POMPEYO . FABRA: , 1 Escrivint aquest llibre en . castellà l'autor se proposa princi- palment dos objectes : l'un, dotar la literatura castellana d'una gramàtica on els espanyols i hispano-americans que no con-e ixen el català puguen aprendre els principis elemen- taris d ' aquesta llengua; i l'altre, contribuir, mitjançant l'es- tudi comparatiu d~ Ics dues llengües hispàniques, a l'obra de purificació de la catalana, sovint recercada amb més bona voluntat que no pas èxit · , , Un volum de XXIV-480 pàgines : 5 pe , sst tea · eibli-0teca Popular de L'A, Cap Biólioteca Catalana ha arribat a un ra:ü tant considerable de volums. Avui en e n catàleg figuren des de les obres capdals del~ ment humà fins a les primicies !iteraries d i prosadors cata_lans que han volgut col·lab nostra ob-ra _ Ella és, en la renaixença . catalana, ú Hi portarem a terme grans modificacions . ~endint al millorament del llibre. La que . troduït de fa pqc, és quB;si un ïmpossible gravats e _ n un . v~lum dè · 5'!) cèntim ... Couverture Faux titre Frontispice Page de titre Quatre mots de bliografía Oïu-la La bona Mare de Déu La Cançó del pobre Casa el coix d'Alins L'amor traidora La conçó de l'Esteve La mort de la missenyora La mallarenga i el pinçà L'Aimador El Camp de Tarragona La Minyoneta del Rosselló La flor del llinet Les Tres xiquetes La Francisqueta Desengany L'Ull de Bou Els Micalets d'Espanya Cotiró A la vall d'Estola El Mestre Marieta El caçador i la pastoreta La vida de les galeres L'Home petit La Catarineta El Matí de Sant Joàn La Dama del Pont d'Olión Nadal Fadrinets d'Alins El romer i la romera La Filla del rei La fi del Tocassons La Minyona de Castellà La Monja renegada La Filla del moliner La falsa promesa La Filla del rei de França La Donzella Isabel El Serraller L'Amor sincera Cançó del soldat TAULA Biblioteca Popular de l'Avenç 4e de couverture