..... : . -,, .-r . . : ' . . ·· . • ' • . · ,¡ ' . ., .... · .. · .. · ' . ' . ' UPVD-BU PERPIGNAN DROIT-LETTRES · 1111111111111111111111 l! 111111111111111~1 IIIII ~ 11111111 0PEL0298157 n ~ / --'.• ~ - <- - 4-, J·')> &/ - / .T .r __... r- : i_ - -¿_ ENRIC MORERA - -, ~ - -- DOhl DO WdÓR A- L CH . GRAblDO '- - ! l J[ . l;. i. \ Ignasi lglesias Enric Morera Estudi biogràfic BARCELONA A. Artís , impressor i editor Vich, 16 · Telèf. G. 1471 1921 Es prop i etat de l'autor, i ningú, sense el seu permís especial, podrà _ reproduir , total o fragmentària- ment, aquest estudi. Queda fet el dipòsit que marca la llei. DEDICA TÒRIA \ AL MESTRE MORERA No puc capir ma terra sense tu, ni menys comprendre' t per foranes vies: tos éants són raigs de sol que en ella lluu, i el nostre mar ha après tes harmonies. El nostre vi demana _ tes cançons, la nostra fruita en té la dolça flaire, i l'espetec mateix dels vells tions cremant en la llar nostra, en marca l'aire. Per als cors ets lligam misteriós: la vibració del teu els agermana: mai ningú no ha vist res tan gloriós com ton braç quan desferma la sardana. i Tu n'ets el geni, ¡ o creador d un món obert a tots els vents i a tot celatge!- Amor i fortitud tos guies són: amb ells per nord vas fent el feu viatge. Salut, mestre i amic l Que sempre el llor verdegi sobre tu en pe__renne festa l Que cap mal vent · no apagui e _ l nimbe d or que encercla l!-(,(,minós la teva testa l E. GUANYABÉNS Setembre I92I [ 7] t2- ~-..;_~- :; _ _.; : ' --:.?- ~: --;, -=-~~--- t_:~-:~ ~~ - -. - - ¡-- - - . ·- ..:._ --:- -:- ~ -~ ~--- ESTUDI BIOGRÀFIC \ / I 'Enric Morera va néixer a Bar- celona el dia 22 de maig de l'a . ny 1865, essent . sos pa-res (nats també a la nostra ciufat ), N'Antoni Moreta i Na Maria Viura: ell d'ofici fuster, qui, a més a més, p~r afició i per fer: se un sobr~sou, en les hores d_' oci es dedicava a la música, ' tocant . el contrabaix en els envelats de les festes majors, i, en altr€:!s actes, el piano. Encara , el nostte biografiat no havia complert dos anys, que la seva família, a _ mb l'intent de provar for.- tuna, emigrà . a l'Amèrica del Sud. Va arribar-hi amb tanta sort, .que, en posar els peus en terra a Buenos ' Aires, el pare .de N'Enriç conegué un empresari fran . cès d'un teatre de varietats, retolat «A,lcazar», [II] que va coritractar-lo per a tocar el contrabaix. Ultra aquesta plaça, donava lliçons de piano, cosa que en aquella època, per modest artista que hom fos, pro- duïa molt; car en el susdit país no hi havia gaires mestres pianistes que es dediquessin a l'ensenyança, tan ben remunerada llavors. El seu progenitor fou qui va guiar En Morera en sos primers passos pel camí de l'art, ensenyant-li el solfeig i el piano. Més endavant l'envià a u1!: altre mestre per a apendre 0 el violí. L'infant músic, que tenia una bonica veu - de tiple, per ajudar els seus cantava en les esglésies. 1)..ixò va durar uns quants anys, fins que aquells van traslla- dar-se a Còrdova, una de les principals ciutats de la República Argentina, on el pare fou proposat per a orguenista d'aquella catedral. , Després de pregar-lo molt, perquè l'home, en la seva modèstia, no con- fiava exercir dignament el seu càrrec, accedí, a l'úl- tim, als insistents precs del seus oferidors. A l'en- sems varen nomenar-lo director de la Banda Munici- pal d'aquella ciutat. El noi Enric va ingressar en la dita Banda com a professor de campanòleg (una lira - amb campanes). Però ell, no sobresortint tant com ambicionava (i no resignant-se a ésser un soldat de fila, confós entre els altres), a casa seva, tot sol, d'amagat de tothom, va estudiar el cornetí, amb tant d'enginy, que, tan bon punt en fou mestre, va llançar el campanòleg, trencant les campanes. D'aquesta manera, doncs, va- lent-s.e d'aital enfremaliadura, va aconseguir que li confiessin aquell segon instru _ tnent en la repetida Banda, i va veure, així, satisfets els seus desigs (molt - - naturals a la seva edat) de poder fer el fatxenda amb les seves habilitats, interpretant alguns solos o alguns fragme.r:its de gran compromís (l) de les òperes ita- lianes en aquell t~rríps més · en voga. - - En aquestes çircumstàncies, el nostre car _ ami<: va contreure coneixença amb un rector basc d'un curato de la p~ovíncia de Çòrdova; curato força disseminat en u~a extensió de més de quaranta llegües, pel qual - ~ _ motiu (es reprodu _ í la seva fal·lera de Buenos Aires) passava _ bona part de l'any c:antarit · per les festes ~a- jors dels . pobles eñ les _ cerimònies religioses, atrevint- diants de joia, i, més que res, el poder muntar, per a les seves incursions místico-artístiques, un cavall brillós i bravament renillador, l'engrescava tant, que el xicot es tenia per ben fel'iç. ¡ Com no, si era un adolescent inquiet, vessant salut, en l'esperit del · qual aquella naturalesa verge anava infiltrant-se junt amb les ingènues i pures cançons dels indígenes; cançons que va aprendre de pressa, quasi en llur to- talitat, i que refilavél; amb alegrois d'ocell i al compàs d'una guitarra tocada per ell mateix! Veient que demostrava tal disposició per la músi- ca, la seva família, per ampliar els seus estudis, va tornar-lo a Barcelona. A aquest fi, tot just d'arribada a la nostra ciutat, el pare de N'Enric va cercar-li un mestre. Però, com sigui q11e aquell no era molt entès en sistemes i mètodes d'enseny9-nça, va confiar l'edu- cació artística del seu fill a qui, no tement enfarfe- gar-lo, li donava, tot alhora, lliçons de piano, de violí i d'harmonia. Massa coses p€r a un home sol l [14] II P ER raons que no vénen al cas, al cap de deu mesos escassos d'ésser novament a Catalu- nya, els pares d'En Morera van haver de . tor- nar-se'n a Amèrica. En intentar d'endur-se'l amb ells, el noi no va voler anar-lii ~ Es quedà, doncs, sense la dolça companyia paternal, però am~ là fer- ma resolució de continuar estudiant. Esforçant-s'hi, esforçant-s'hi, estudiant, aviat s'ado- nà que amb el professor escollit pel seu pàre no avançava gens. Fins que un dia, en llegir que ei malaurat Albéniz anunciava un concert de piano en el Gran Teatre del Liceu, amb viu desig de fruir-hi i amb forta frisança d'aprendre-hi, va anar-hi dalerós. I fou tant el que li ?lagué, per la manera prodigiosa com tocava l'excels autor d'Ibèria, que l'endemà al matí corria a casa seva a trobar-lo, per demanar-li, per favor, que l'admetés en qualitat de deixeble. ¡ És clar que el va admetre, aquell artista insigne i home de cori I no sols el va admetre, sinó que, ensenyant-li, profitosament, tot el que sabia, amb el tracte mutual, franc i expansiu, mestre i deixeble esdevingueren aviat dos amics i com panys fraternals. També va estudiar el violí amb un altre professor ( el venerable Chioffi ), i entrà, tot seguit, a formar part de l'orquestra de l'esmentat Gran Teatre del Liceu; al mateix temps que cursava i'harmonia amb un nou mestre que el propi Albéniz va -recomanar-li; el qual mestre ( paraules del . mateix Morera), si bé ha gaudit d'un cert prestigi, - no va servir-li de res, fent- li perdre el temps. Passats tres anys (en tenia divuit llavors), va tor- nar-se'n a Còrdova per reunir-sé altre cop amb la seva família. Per segona vegada a l'Amèrica del S~d ~ allí, - precisamênt, va ésser quan s'adonà, cor-trist i amb - - recança, que, e n compte _ d'harmonia, el que li havien - ensen.yat era unaccosa insu _ ~stahcial, sense un ~ l~ di- :- dàctic. - Això el tenia apesarat i el feia vi.ure "'- en constañt - negui.l ~ ~ b _ set a _ br _ ~ sadora d e sabe r , i no pode~-s i __ _ agua0:tar mé~, a la _- fi, prern~nt _.,, g e ix~ resolut, · al seu pare, " demanant-li c ; bals per - a · empendre un viatge a Brussel·les i recomençar-hi els seus estudis; cabals qu · e li foren negats perquè ( cbm -avui encara · creu ell) l'estat econòmic de Gasa · seva no permetia aquelles noves despeses . . N'Enric, 110 obstant, no va Iésignar-se; no va -. re- rit fü èiar a allò que constituïa €l seu suprem ideal i .l'aliment desitjat pel .seu - ~Sperit. Pal~3ant )a, en ple- na adolesèencia, el tremp ~ fort . de la seva ànima de triomfador; amb una força d-è voluntat poe:: cbfnú, i . ansïós de recollir els diners necessaris per a sati-sfer els s us vrojeètesl va redoblar les seves activitats, afa- nyant-s 1 e -:éJ. mb fan desfici que, · alhora que donava lli- 1 -- çons de solfeig i ' de piap.o, i feia d'orgu . eLJ.ista en un convent de frares dominican · s, tocava el violí en el teatre, i àdhuc en tes sales de ' ball. Després de - dues anyades s . eguièles de sacrificis estalvis, veient-se amo . uns quants . centenars de pesos arreco?ats; amb la vènla dels setüs pares bondadosos, ' i amb ~l frernt$Í i la j_oia esbo~ronadóra ~e l'a~sede- gat que albira (~ncara que al lluny) una font d'aigua fresca i regalada, s'embarc~ amb rumb a Europa, de- cidit envers Bèlgica. En arribar ~ot , sol, sense conèixer ningú, a la capi- [17) tal d'aqu~sta nació heroica; com perdut entre un món de gent - per a ell estranya, atordit i espa~tat; ~mb pas vacil·lant féu cap a l'hotel, on, ja en la 1eva cambra, li vingué una tan . pregona tristesa, que, - quas.i _ p~n ~ dint-se de 1a seva aventura, va posar- _ se a - plorar. - Però aviat va refer-se, redreçant-se, grà · cies a l'ins- tint cor _ atjós que duia d'aquella · vida brava de les pampes. V a refe _ r-se, i, ple de goig, trobà, -al cap de pocs dies , -_ nn bon mestre, ~l malaurat Felip Fievez, - _ artista sapie _ ntíssim , - perfecte · coneixedor de b tècnica musical moderria, - qüi va ens~nyar-lo amb -amor i fe, L per qui En Morera sempre ha servat un i-:esp cte i un ~graiment profunds. S@fa la d - irectió t el mèt;-de d! - ~quell, ya estu _ diar amb entusiàsme - i amb delit · d'aprendre. Durant el : segon . curs ]a va compond~e algtma m~lodia per - a - cant · i piano, i - rñ1s .tard una sonata per a violí; peces · -: am ~ _ les - qu~ls tingu~ la sort d'interessar els notables _ músics i ~ di&t-ingits afi _ ci~nats a qui féu sentir-les. La sos concerts i altres festes, va sadollar~se l'ànima amb les obres cabdals dels compo.!3Ítors moderns: les dels russos, com Rimsky-Korsacoff, Glasonof i Borndine ; ª les dels belgues, com Gilson, Gevart i Tinel; i l e s dels francesos, com D'Indy, Chausson, Charpentier, César F : _ ank, Chabrier, etc. Ta~bé va v e ure dirig ~r - l'orquestra als susdits J.3.imsky-Kors_acoff i D'lndy, com a Grieg, Richter i alt r es. D'aquesta faisó, es- tudiant i sentint _ música selecta, va _ passar uns cinc _ - anys deliciosament, al f~rme dels quals, fet un ií om e , . . - vingu é a Barcelona, la seva ciutat nadiua, per treba- llar-hl, aqi.b fotes les ~ seves forces, en h o nor i glòria de Catalunya. III P EL que es réfereix a l'art musical, o, tnés ben dit, als músics, era l~avors la nostra urbs corò. una mena de país encantat, on tothom sem- - blava que visqués als llims. Hi havia uns quants mes- tres novèlls, els quals, més que produir el que ambi- cionaven, sols ho pressentien. :Per manca d'estudis verament seriqsos, els era dificilíssim assolir l'ideal dels somnis 11 , urs. - « En Morera - diu un il·lustre crític - va caure com una bom~a entr-e els nostres aficionats i músics. Efectivament, d'un jove compositor que rebentava poc o molt Mozart, Gluck, Schumanu; que tolerava, només, . Beethoven; que posava Bach per da~un,t de tots aquests; que admirava fora de teta pond : eració un neuròtic com Chopin; que tenia p~r sol déu \tVagner; ï que quasi preferia els moderns, Gilson, . Vincent d'Indy, Chabrier, Borodine, als clàssics; n'hi ' havia, la veritat, per _ a deixar indignat tothom i cr_ïd~ profanació.» En conèixer les seves primeres obres, foren n;iol-ts els que s'aixecaren contra seu per por de la compe- tència. Els més irreductibles sortiren de polleguera quan, l'any- I 893 i dirigida per ell, el nostre amic es- trenà, la Dansa de gnoms en l'« Associació M~sical ». Per cert que, c~m conta el susdit crític, « Tot ~s 11tgava en aquella audició: l'aspecte enèrgic d'En Morera, i la música vigorosa, plena d'innovacions i atrevideses, bril!~nt, estranya i fantàstica alhora, de l'esplèndida composició del novíssi!Il autor.» Les protestes ' van éxacerbar-se el dia, poG temps després, que la « Societat Catalana de Concerts», que s'acabava de fundar ( el director de la qual era el mes, tre Nicolau , m _ úsic d'una cultura força més sòlida que ~~ - dels ~!tres mestres, car no endebades J;iavia fet els seus estudisª París), va estrenar-li, en el Teatre Prin- cipal, amb clamorós èxit, la Introducció a l'Atlàntida, poema simfònic ( · basat en l'obra magna de Mossèn Jacint Verdaguei;-) ferm, i.ra.spiradíssim~ molt ric en ' ' melodia i instrumentat s-àviarneri!, a la manera wagne- riana,. El nostre - biografiat, tot just de retorn de _, ~èlgica, de seguida _ és féu ài:riic dels artistes i literats eminents de Catalunya: Cas-a~ i els germans I.Ji:q1.ona, Guimerà i el ja citat Verdaguer, com dels que formaven el grup de la magnífica revista L'Avenç: Massó Torrents, Cases-Carbó, Fabra, Brossa, Cortada, Guanyabéns, Cas~llas, Maragall, Ru~iñol, etc.; amist _ ats que contri- buïren que l'enyQrança que sentia per Brussel·les anés minvant a poc a poc, fins a trobar-se ben a gust entre nosaltres. Escrita pel mestre Guímerà la tragèdia sacra :Jesús de Nazareth, En Morera va posar-~i 1:nes superbes il·lustracions musicals, que, junt - amb els versos _ ro- bustos del poeta, el públic de la nit de l'estrena en ~l Teatre de Novetats (també dintre l'any" 1893) rebé amb delir,ants apl-audim . ents, conver.tiñt ..- aquella pri- mer~ rep1·esent~ci6, tant per als ~ autors com yer - a _ l'art nacional, en una indiscutible jornada de glòria. IY C OJNCIDJNT amb aquests èxits brillants, _ va i,ni- ciar-se arreu de Catalunya un fort movim . ent · patriòtic gue desvetllà la consciència del nostre compositor, inflam~nt-se de catalanitat amb un _ f oc tan i~tens, que sempre més l'ha mantingut víu en Ia ~ seva , ànima. -P_' . aqüí li vingué la pruija de _ recórr-er pam a pam la nostra terra en recerca de les ..cançons populars, tresor cl.e bellesa immortal que ens . ha 11€gat la Mu~a anònima i _ de · les quals tenim avui un copiosíssim recull, _< m _ oltes bellament harmo- nitzades per ell :- Però, : n veure com plantes mor ¿ nt-se de set en una d , esorganització espantosa les agrupacions cho- rals d'En Clavé (per culpa, princip~ment, de llurs me~tres directors, hofi"!eS rutinaris negats per a com- prendre l'obra sublim d'aqu-ell apòstol del poble), i con-vençut que les dites agrupacions, insuflades d'un nou espe-ri.t més artístic í més conscient -de llu-i- mis- sió educadora, podrien ésser una escola d'art i - de / t · t· . è d' t · · · t / t pa no 1sme; cor-enc s en usiasme, 1 resignat a o s els sacrificis, En Morera, reunint E'.ntorn seu u _ na c , llé! d'honradíssims obrers desenganyats, procedents de certs chors barcelonins, el dia 14 de juliol, aniversari de la presa de la Bastilla, fundava el que, encara en l'actualitat, duu el nom de « Catalunya Nova», i del -qual, desinteressament, durant catorze aays conse- cutius fou mestre i guia genial. rSi en va ' despertar, de suspicà'.cies, de reç:els, i àdhuc d'i _ res, la fundació d'aquesta entitat 1 entre els directors · de les altres similars l Amb. tota la mala fe, gelosos de llur fals prestigi, ensibornaren llurs cho-. / ristes . dient-los que els rece _ ntment .,... aplegats n.o sen- ~i~n cap meha de respecte per l'inobHdaple autor çle Els pescadors,- car, amb la nova interpr~tació (plena çle vid:;i, per cert) que don-ayen als seus chorals, en compte d'exalçar-los, els profan , ~ven, destrn _ int com pletamenl·llur encís. ¡ Quina ex}ílectació, quan debu.ta _ ren en el Teatrf:! dr Novetats, el maff del 22 de març de l'any s . e~Uent, o sia al cap de vuit mesos d'haver-se constituït _ ! Toth(2Jll \:ª acu-dir-~i. Confosos e~tre modestos arte,sans, . :¡,'hi vera la plana maj9 , r dels nostres pintors, poetes i mú- sics, impacients -per _ aplaudir, encoratjant-la, la no- , vella i ardida associació ; però no hi ~ncava tampoc ni un tan sols .dels sel}S eon.traris, amh el deliberat · propòsit de pertorbar el c.onc~rt. · J;-,'acte, amb tot; va -transcórrer, de triomf en triomf, sense el més petit incident provocat pel públic. En aparèixer e! rp,estre, a l' esc e: nari, acabdillant els se..us bmus deixebles, aquella gernaçió saludà un i altres amb xardorosos • picament§.. de m-ah _ s i visques que ei- xordaven l'espai. Obrí el progr-a1:x.a' l'ei;;tupend chor Els Xiquets de _ Valls, al mig del ' qual, on la lletra diu : « Fan castells , puj,ats pe¡ sqta i toi:rots de çinc pil,llrs ; alcen torres de set . pisos i movibles espcidats » ; En _ fy.Iqrera, exigent ~mb eH mateix, i disgustat per- qu ,, è - ~ls tenórs s'abai~a_ren de to, nerviós, donà un cop de . batuta al f~rü~tol, fent emmudir en sec .els can- taire~. Tots els Gients van qgedar sorpresos · davant .d'aquell - ~est _ insòlit: els é!,mics, te.merosos p.er l '._è~ it tota.l de la festa; els adversaris, admirats de la valentia i . !a dignitat artística que allò significava. I - van pass · ar uns quants minuts . d'angúnia, durant els quals només es sentien les observacions, - entre dents, del mestre als choristes. Aquests, reve13tits de coratge i plens d'amor propi per a assolir h,vic~òria, com a suggestionats, amb els ulls fixos - en llur direc- tor, al _ senyal que ell els féu començaren de nou llur tasca,amb tant d'ajust i amb tanta bravesa, que, · en el plint precís on, la p ' rimera - vegada, van hav e r de parar-se, la multitud, frenètica, interrompent-los, - els ovacionà llarga estona. « Catalunya _ Nova », aquell _ dia, va rebre la consagració dels devots de la ttiltura popular; consagració a la qual, de segur, si hagués pogut trobar-s'hi, s'hauria adherit el propi 'tlavé, autor gloriós de l'obra de referència. = .. .,.. V L A jov~ _ entitat _ c~ofal, n~ adormint-se d _ amunt - del llòrers, _- a còpia de - treball i d'estudi, va · anar ascendint ràp:idament, victoriosa en tants · , concerts CO!_Il celebrava i en tots els · certàmens a ' què acudia a dísputar-s~ els millors premis amb altres agr~pacion _ s _ d'igual _ cadcter qu~ ella. Malg_rat aques- tes victòries - ; com acab_em de éonstatar, En :Marera _ només la dirigí catorze anys. Per guanyar-se la vida donant lliço:1s d'harmonia, contr~punt i composició, i pe r poder escriure obra original, hagué d'a5ando- na.r-la p€r s@mpre, _,, Tingui's pres · ent que aq - uella labor_ era t~n cansosa, que li consumia les eI?,ergies. ~•en- senya-r tres - njts aj;tern~s · la ~tmana, durant dues- _ - - hores cada - ~ssaig, una - colla d! obr~r§ volenterosos, ~ cap dels qu~ls sa.bi.a de npta, i que havien d'apren- dre d'oïda les peces, repI"eseflté!._un esforç i una pa- que potser el perjurucava com a _Amb tot, mentre , ell fou mestre de « Cat . alünya Nova~> va compondre i va harmonitzar un sens fi de cançons per a ve1'S d'homes; les quals, per llur rique , sa melòdka i per llur sentit catalanesc, figuren amb hopor en el repertori de totes les societats chorals i orfeòniques de la nostra terra . D'aquesta manera, cons dent de la seva missió ( esdevinguda apostol ~ t ) , ultra contribuir a la renaixença de l'art musical, va empeltar en l'ànim-a dels hurp-ils el sentiment nacio - nalista , ja amb les cançons popu~ars, ja amb altres _ de seves, com 1 per exemple, el vigorqs · himne La Bandera, Üetra de l'estimadíssim amic el noble ~ alt poeta E. Guanyabéns. VI L A seva fecunditat i el seu temperament indo- mable no el deixen estar en repòs, i produeix obi·es _i més obres. A les darreries de l'estiu de l'any' 1897, sota els auspicis d'uns quants intel·lec- t1.¡als i alg~ns particulars acabalats amants de la: mú- siéa, estrena, en el Teatro del Prado, de Sitges (lla- vors la Meca del modernisme pictòric i literari), el drama lític, en un acte, La J ada, 11 . etra de l 1 egregi polígraf J. Mass6 Torrents. Aquest esdeveniment va atreu1·e un públic io;i- - mens. De Bar~elona, en romiatge i - en un tren espe- cial, hi concorregueren a centenars d'ad~fradors. Els estiuejants en les , poblacions de la Costa de Po- Í J.ent, formant caravanes, i una espessa munió de veïns d'aquella riallira vila (molts dels quals s'ha- gueren de quedar al carrer per no trobar seients ni entrades en el teatre), no va mancar-hi pas; tots de- sitjosos de fruir l e s primícies de la partitura nova, _ de la qual, els que, pels pr ~ paratius, ja la coneixien , no feien sinó elogis. Aquells e logis van confirmar-se, car La f a d a , tant per la seva força dramàtica punyent i el doll abundant de les seves melodies delicades com per la seva robusta instrumentació, malgrat les befes i la crítica verinosa dels esperits mesquins, r e - b e ntadors, per sistema, de l'art patri, fou u-n _ èxit, però un èxit complet. Un detall _ ben curiós que mereix ésser consignat: en la dita obra (cantada en català), entre altres artis - - tes famosos ( italians alguns ~ d í ells), va prendre-hi part, d ' una manera m~ritíssima, el notable tenor andaluç i dilecte amic nostr :.. e D . Manuel Morales Pareja, q1.Ii, ja retirat de.-1' escena í havent esta__t eleg!t regidor pel - partit radical (resultant, p _ er cert, un dels més djgnes d'aquell S:onsistori ), no fa gaire temps fou Alcalde - - - popuiar de Barcelona. VII . A parti~ d'aquesta est~·ena, es desborden les passions dels enemics d En Morera, al ma- . teix temps . que, contrarestant-les, s'intensi- fica J'admiració dels devots q~e dels seus començos èl segueixe~. Als crítics i als aficionats que el com- baten, ultra a1guns compositors, s'hi ajunten (com ja · hem vist no Ja molt) els mestres i mestrets dels chors catalans, els quals, per ignorància o gelosia, alhora que, amb llurs campanyes de descrèdit, des- orienten el gust d'un sector del públic filharmònic, atien llurs d - eixebles choristes; homes bons i senzills-, massa crèduls; · homes inconscients, i, en conseqüèn- - cia, irresponsables del mal que, per compte d'altri, causen al nostre amic. I ¡quina - tàctica, contra aquest, J-a dels éomposi- tors, mestres - i mestrets al·luditsJ De primer, ence- gats, no li v0len reconèixer a · penes cap qualitat. - Després, per no caµre en ridícul i no passar per injustos, acorden declarar-lo un gran tècnic, única- ment un gran tècnic; negant-li, però, en absolut, la inspiració. Això, tendint a la baixa, encara hi ha qui ho sosté. Mancades d'inspiració, les obres d'En Morera! Si n'estan plenes! En vessen amb tal força emotiva, que sembla que hi vibri l'ànima de CataluhY?· Mori- rien en néi~er, com totes les . que només tenen tècni- ca, si sols" amb això co1:1ptessin. El poble (jutge suprem), apropié:~nt-se-les, cada d-ia les canta · més i amb més fervor, precisamen _ t perquè són tan inspi- rades i, en essència, tan nostres, que e~ tríilsbalsen __ de goig. Si no, no les ca _ ntaria pas, per savi que - fos ll~r tecnicisme; car ell, per a valorar una obra d'art, presçü1deix de les normes .a què han cie s'1bjectar-se els arti tes; car ell, com a profà que és, s'acontenta amb l'emoc _ ió f pura d'aquests. La tècnica (si arribés a apreciqr-la mai) és l'última cosa ~ que pç:>drià interes- sar-lo. Per · a ell, emoció i tècnica es fonen en un . tQt, que es resol en Bellesa. VIII A MB l'encoratjament d'uria part considerable d~l poble i del grup d\ntel·lectuals, amics . s~u~, que el defensen, . el n_ostre autor, nD defallint mai, camina endavant, entre . llors i . esba_r- zers, aromati,tzant-sê ªI:?-º ..- els ~ llors. Amb la f~bre de produir, per la - pròpia . satisfacció i ._ pet honra dé la nostra terra, concep nou~ projectes artístics, que desenrotlla amb la confi.ilnça i ~ l' optim.ismé · ç1i1s ven- cedors, sense témer els obstaéles. -· --. L'any 190 · (2_, quan la sev? famíJ1él, · de retorn d'Amè- rica, s'estableix definitjvament a Barcelona, l'ad1nira- ble músjc _ exposa al _ séu _ p§!re . els · p!ans per a comba- tr.e _ qes d:e - 1 !. es _ cena Ja ' U1fluèn<?Ja pér¿içiosa del gén,.ero .d¡ico · · en _ ê1s _ nost r es - cost ~ ms. ~ -?\q~dÍ, ~scoltant-lo, - arrenga pels mesos de g<;ner i febren:le l'altre any - l'antic , Teatre del 'fívolLper a fer-ni . la primera tem- ~ p.o - i:ad ; de )ç atr e.,f, íJjc _ Catg,là. [33) A inicis del 1901, doncs, i al cap d'una compa- nyia d'opereta ( composta d'elements discretsí si bé heterogenis), En Morera, erigint-se en paladí d'aque- lla noble empresa i davant d'un públic nombrosís- sim, àvid de saturar ~ se de música netament catalana, inaugura una sèrie d'estrenes d'obres còmica-líri- ques, originals de diversos autors. Totes, però més les seves, agradaren força. Alguna, com L'alegria que passa, - lletra del famós pintor i dramaturg Santiago Rusiño1, perdurarà com un joiell literàri i muskal de la nostra època. En aqu_esta tem._pJativa pàtriòtica, també fou discu- . tit i combatut amb fú.ria el nostre compositor fecund. Els seus adversaris (que no podien consentir que tr~omfés en tants gèneres oposats), per a fer-lo fra- cassar, es serviren _ de les armes pitjors, àdhuc d'aque- lla premsa que, per la s . eva sign i ficació catalanesca, havia de defensar-lo, alme1:1ys en els seus . encertst que, pesi a qui pesi, _ van ésser molts. La temporada de Teatre Líric va acabar-se, pel seu excessiu pressupost, de despeses, amb un regt,1- 1ar dèficit. El pare d'E;; Morera, no essent ric, no es vqlgu_é arriscar a una segona. I En Mor . era (que / ~ra casat i tenia ja un fill), amb les poques lli'{ans amb f34] · què llavors comptava, va quedar-en una situació eco- nòmica gens envejable. Catalunya, terra d'artistes, no és ~ncara prou ge- nerosa per a sostenir-los dignament. El que avui bio- grafiem (que l'ha idolatrada sempre, ofrenant-li la flor del seu esperit), després . de tantes vicissituds i pospeipt ja una producció coplosíssima, empès per la necessitat, arribà al cas dolorós d'haver · d'abando- nar-la. · ¡ Quina lluita mé~ terrible, . en la seva consciència, en prendre tal determini l De Madrid (potser amb fins polítics, potser · per . J humiliar el nostre orgull de catalans).rli eren fets, tòt _ sovint, oferim~nts de pro'tecci6; i trobant-se en les circumstàncies , en què es trobava, amb tot i estimar tan ivtensa~ent el seu país, a l'últim; per poder viu- re, hagué d'acaeptar-los. I allà va aJ:?.ar-se'n , ')?er e~tablir-s'hi, no dient-ho a ningú (ni als a . mies · í companys -predilectes), am ' b una for.ta recanç~ .i amb la preocupació de iÍ ho feia per despit contra la mare pàtria . Allà tra anar - se'n, més que atret per la glòria, en cerca del benestar d~ls seus, enduent-se'n, per donar - s'hi a conèixer i vèncer de seguida, el formós drama líric Emporium , , (35) amb llibret de l'il·lustre poeta Eduard lVfarquina, que servava inèdit. Un cop a la capital d'Espanya, va entrevis _ tar-se amb aquells que, fingint protegir-lo, li brindaven un lloc d'honor a llur vora. El cèlebre mestre Chapí, di- rector artístic del Gran Teatro (llavors recentment construït), lloant la seva partitura, va prometre es- trenar-la-hi dintre la temporada d' ópera española p~r a la qual e~tava fent els preparatius. Hom l'omplí d'afalacs i d'elogis. La temporada va obrir-se (per cert amb mala estrella), i, amb tot i això, · la seva hora no arribava mai: en llo~ d'Emporium, es representa- ven altres- òperes ben inferiors, de músics madrilenys. En Morera (no p~rquè ~s resignés) no deia res, es- perant la seva tanda. Però, a la fi, en vista d'aquella postergació injusta, acabant-se-li la paciència, va i es dirigeix a l'empresari per exigir-li er compliment de fa paraula que li ten-Ía donada. L'endemà, 2er acontentar-lo, s'iniciaren els assaigs de la seva oora. Però no se'n féu sinó un. Fer q_uè? ( Fa pena dir-ho.J t A causa,_ sens dubte, gue els pr-ofessqrs de l'orquestra, al final de l'acte primer, entusiasmats, van tributar-li una ovació . Algú a qui allò va desplag · re, excusant-se amb el retr-aïment cl.el públic, aconsellà a l'empresa que deixés córrer el ne- goci; i l'empresa, creient-lo, ho féu, de cop i volta. Aquest contratemps afligí el nostre biografiat. Fos com fos, volia triomfar-hi, a Madrid. Refent-se, va compondre i va veure representades en distints tea- tres (no pas amb l'èxit qu , e es mereixien) les zarzue- las La canción del naufrago, La devoción de la cruz i Las caramellas . La lletra .- d'aquesta, com la -de - l ç s primeres, encar!1 que no ho sembli, en castellà: no pas d'altre que d'En Sinesio Delgado. · Esfor~os inútils l No aconseguí adapt-ar-s'hi, a aqu~ll ambient, tan estrany per a ell: li sobrava per- SC)flalitat. Allà un . 4:om sols hi arrela quan, duent-hi _ sang nova, hi va - per continuar-hi la tradici6 dei' seu ar!: J.Ilai ~l qui, C_?m En Morera, conserva la inte- , gritat de la ' seva ànima ,, ben fen:na i 0en catalana, amb ~ tota ~ la vi _ gor de la substància racial. IX C OM es veu, migrada fou la collita del catala- níssim sembrador de belleses, en la · meseta española. Si penosa era - la seva vida aquí, entre nosaltres, ¡ com · no havia de ser-ho en aquell lloc dels seus desenganys, on s'ofegava, a riscos de perdre-hi les s~ves excepcionals facultats -creadores l Per això, convençut i penedit · igual que el fill que un ~ia abanqonà a la mare; cercant un conso_l i un esplai en les seves tdsto.fs, amb el pensament en. Catalunya; en plena Castella escriu (¡oh, qui~a casualit _ at l) la seva primera sardana per a cobla, una de les més sentides de les que fins avui porta fetes, i que titula Enyorançç¡,. I al cap f J.Jn atfy i mig, mancant-li forces per a seguir lluitant sense.- fo en el triomf, amb un profund avergonyiment, foa , cassat, · se'n torna altra vegada ~ Barcelona. Ja de nou a · casa n Q_ stra (tardor del 1905), _ per ventura seva comencen, en el Teatre Principal, els Espectacles Gran · er, de bona memòria. Aviat va haver-hi qui, per encàrrec d'aquella empres~, li oferís llibres. Els millors poetes catalans n'hi escri- gueren alguns d'e~plèndids, als quals ell va posar mú- sica amb un davassall de µielodies tan fresques _i ins- pirades, que han esdevingut populars, car totes tenen l'ençís i la sentor de la terra. Entre altres obres seves que s'estrenaren amb aplaudiment general en aquella temporada, recordem: La Santa espina, Els , tres tambors, La nit de Reis, La reina vel/a, El comte Arnau, La barca, etc.; de cada una de les quals van donar-se més de cent representacions consecutjves. / / X / l ;/ R EINTEGRAT a la pàtria, i a~b les incessants victòries q~e assolia, el ! s - eu . ànïm reacci~nà de pressa; 1 el - seu nom com a compositor (que, amb l'absència, a pertes va emboirar-se) res- plendí coin abans de · deixar-nos, amq idè0-tica au- rèola. I al fort de la seva campanya gloriosa, amb fotes - les honors ~ - d'u-ñ ' esdevenime _ nt m1:1sical, - el 20 _ de gen è: de 1906 esti:_ena, en el Gran Teatre del Liceu, l'esmentat drama líric - JJmporium J amb el qual o b- t-.ingué un v er~ table - trion i t, com ho - justifi ~ u e n _ els segUen _ ts paràgrafs, extr~ts d •~n article - degut _ a un _ _ , dels nostte~ primers crítics, i qü.e, - tradüï~s, diuen - així: « En Morera ens 9óna amb Em-porium música de veritat, ferma, serios - ame tf t _treballada, - a Íñ b u n a 9 r - ro bust ~ sono r-~ , -s- que forma _u _ _na b ase sòlida amb el drama. Aquesta impressió de vida vigorosa en la trama instrumental és ço que va im- posar-se al públic, que, en saludar amb tan caloro - sos aplaudiments la nova obra, ho féu endev~nant en part el molt que en ella hi ha . posat el mestre, no sols de riqm~sa orquestral, sinó d'impetuositat lírica, i · que podem assegurar que existeix per repetides audicions, no per la sola nit de l'estr~na, en què la inseguretat dels artistes (la particel·la respectiva dels quals és difícil\ _ la indisposició del tenor Sr . Angio- letti i la mateixa excitació que regna a l'escena i a Ja sala en una primera representació, no van per- metre un judici definitiu. La música d'Emporium és reflex fidel de la per- sonalitat de l'autor. Impressions clares, situacions franques, línies _ fortament traçades: res de mitges tintes, de nebulositats ni · subtHeses. Els chors de guerre r s es d~staquen, netament i amb energia, dels quos d'amor; com aquests, de les escenés de sabor popular o campestre. Vet aquí les notes dominantq _ en la partitÜra. La caracterísfica d'En Morera és · la decisió del ritme: en - els ballables de l'acte tercer - _ (on sense ofensa de - la versemblança històrica pot emplear - et ritme · <:l.e la S,!rdan,! ) 2 - en _ els - fragments . chorals, el ritme ben mà.reat, _ imposat :amb i11.sistèn- cia, presta molt de caràcter a l' esce ; 1a-; » En termes per l'estil fou elogiada aquesta obr~ per tota la premsa local. Amb ella, l'autor (que en compondre-la, _ pe r impressionar-s e , visità Empúries, sojornant-hi uns - quants dies) hagué doble ' honra q1Je profit. En canvi, amb les altres que van estre- nar-li en les tres temporades, sense interrupció, que duraren els Espectacles Graner, ultra honra i glòria, assolí bon . s i posltius guanys. XI I ja som ~l fet m • és xocant de la vida inquieta anecdòtica del pi:eclar mestre català. Amb els cabals arreconats per ell ( un capi- tal et), fruit del seu t{'.eball i el seu talent, aquests darrers temps; per fugir, segons deia, . del bullici - i l'atmosfera enervants cle la ciutat, i poóer es , criure a , mb , absoluta serenor d'esperit, va comprar-se una petita masia en ia graciosa vila ,de Sitges : una petita _ masia, blanca - per fora i per dins, plena de llu-m, amb vistes a 1a mar i orientada a migjorn, pariona d'aquestes tan t~piques de la costa catalana que, una ací, una altra allà, destacant-se, com ermites, , dels çonr~s, i amb l'hospitalari acolliment que s'hi troba, sóh una negació de la solitud rural; una pe- tita rnasia amb rell0tg~ de sol, i amb paller, i amb conills i gallines; amb v-erdures i llegums i arbres fr_µiters d , e qui sap les menes; amb tous de flors [43] - d'aromes suaus coiors molt vives; amb farratge per al bestiar, àdhuc amb fa seva sínia per a regar-ho tot. Deixant, doncs, el seu domicili de Barcelona, amb la seva respectable muller i dos fills (ja en tenia un més: una xamosa nena), va instal·lar-se en aquest _ recó paradisíac, amb _ la satisfacció íntima de l ' home sa de cos i d'ànima que adora la_ natura- lesa, disposat · a viure-hi patriarcalment i a treballar-hi amb ardor. En efecte: de conformitat amb els seus prop9sits, en pocs mesos enllestí quatre obres, una de les quals era Brunis e lda, drama líric en tres actes ( amb lletra de l'inspirat poeta Artur Masriera), que - també va - estrenar, en mig d'entusiastes aclamacions, dos anys més tard que Emporium, e n el Gra"n Teatre del Liceu. Escrivint per al Teatre Principal i amb pretensions agrícoles, alternava el compondre música amb el conreu de les feixes. I, com si les dues feines no bastessin per a no romandre ociós, va i augmenta el seu patrimoni amb un ramat de cabres, la llet de les quals ell mateix munyia ; ·· expenent-la tan pura entre els seus conveïns sitgetans, que el veterinari d'aquell Municipi ( quin crèdit, el- cabrer-artista l ) en tingué prou amb una sola vegada d'analitzar-la. I, com si no fossin suficients aquests tràfecs per a les seves activitats, li pega l'acudit d'anar-se'n a fira, a Figueres, a comprar-hi sis poltres de cria i r _ ecria, de casta excel·lent. Amb la -il·lusió que això va cau- sar-li, es sentí transportat als temps deliciosos de la seva adolescència, quan, a galop d'un cavall ben lleuger, desimbolt i gallard com un jovencell gaucho, se'l veia recórrer, de poblet en poblet, el curato de Còrdova, a l'Amèrica del Sud. Ell era llavors feliç a tot ser-ho. L'art musical, la petita masia, · el ramat de cabres i els poltres li ana- ven cor · què vols, cor què desitges. De sobte, girant- se-li la sort al revés, cessaren, am · b caràcter definitiu, els Espectacles Graner. La cria i la recria dels poltres, al final, van acabar en un esguerro. I, per a curull de Í45] malastrugança, a poc a poc, el neg<;>ci de la llfü ( no volent-hi fer trafica) tamb~ va fracassar-li, havent-li reportat moltes pèrdués. Aquestes contrarietats, majorment la primera, van preocupar-lo molt. L'horitzó tornava a presentar-se- li fosc, i ja quasi no erera en un triomf sòlid i per- - d1:1rab1e que, a Catalunya, li assegurés els mitjans · necessaris ni per a viure, en arribar a vell, amb mo- dèstia. Així, amb intermitències d'angúnies , i vagues es- perances, va passar dos anys resistint-se a préndre un / determini. Finalment, pel juny del 1909, després d'haver esêrit, ªmb profunda emoció patriòtica, el Cant al Poeta, amb motiu de l'homenatge a: N'An- gel . Guimerà, per prevenir el desesper es ven la masia, el ramat de cabres i els poltres, i, amb el que en treu, emportant-se'n amb ell la família, s'embarca, per tercera vegada, per a Buenos Aires. _,,,.,,.- . XII L ' emigrar a la capital del · Plata, . cJ.mb tot i la gran distància que la sepai:a ~e nosaltres, , no va afectar-lo com la fu~ida a Madrid. ' Rec?r- dant la seva joliu~ ~nfé;lntes-a, va anar .. -hi es~eqmçat. tes melodies _ populars inçlígepes ql.l _ e, allà en · aquell~ . ' urbs cosmopolita i en plena Pampa, de noi, apren- gué de memòria , foses amb les nos!res com a sos- pirs.. de dos - pobles germans., animant-lo - i fent-li su- portable eL viatge, ressortaven en el seu cor amb l . vibracions i'l.' . amor ~ i joventut, inspirad"ores de con- fiaflces en un cail'vi de vida: En ésser en ~quell país, com a la . capital d'Espa- nya, tot l , i foren afalacs i .elogi-s, àdhuc -del Govern. El President d'aqu · ella~epública, Dr. Figuero.a Alcorta, ' ' - o.ferint-li la direc.cióJ lit va prometre fundar un -Con- servatori Nàdonal, encarregant-li, per al seu règim · , · q';le reda.ctés uns Estatuts. S¡:1tisfet .,i entusiasmat, [47] complí de seguida i a consciència l'honrosa coman- da. Però com si res: el temps volava, i tan bell pro- jecte, de què a penes va parlar-se més, no arribà mai a realitzar-se. I, doncs, ¿ com es sostenia, En Morera, eñ el seu exili? Els cabals · producte de la hisenda de Sitges s'exhaurien, i sols li restaven unes _ quantes lli- - çons, insuficients per_ a satisfer les seves necessi- tats. - . La situació .: començà, com _ abans, a presentar-se ~ li trista. El dolç record dels dies d'infant va canviar-s~ en amarg desengany. No l L'Amèrica no fou _ ~ para- dís de felicitat que, estant -ne 1-luny, - en somnis ell entrev _ eia. La vida - li era també d1:1ra, en aql!ell nou món. Com -- a Madrid ( qui li ho havia ,- d - e dir!), s'hi trobava massa fot ~ aster per a conrear-hi l'art. Amb - tot, perquè es vegi la seva tenacitat, continuà pro- - ~~ duint sens~ - rep . òs i amb - 1a febre · de sempre. Entre aÏtres peces menys im.p~rtants,_ _ posà _ en - música un arranja!Ilent--que - de ~ la superba <:orÍrèdia de .. Shakes- _ peare La ferf/stega r!òmada fere · n en l_lengua castel~na els cultes publicjstes L111ís _ de Zulu eta i Josep~-ª Jor- dà; arranja _ me!].t, -- que en - e~!re11.ar-se 1 per un-a - compa- \ nyi - à cl' opereta española, - en el Teatro rlvenida-de - Mayo, d'aqu _ ella ciutat, a pesar de les seves incomptables belleses orquestrals i melòdiques, no tingué un èxit ressonant. Aquesta poc afortunada estrena, com una desil·lu- sió més, el va contrariar molt. Els recursos, i àdhuc la humor, se li acabaven. Alguns amics seus, catalans exiliats, per encoratjar-lo, li deien que persistís, car ja vindria, per a ell, l'hora del triomf. Un d'aquells, el generós i acabalat comerciant N'Antoni Freixas ( establert, de jove, a Buenos Aires), l'ajudà en tots sentits, delicadament, no fent-ne mai ostentació. I el triomf no arribava, accentuant-se el seu fracàs d'una manera tan aclaparadora, que es veié a frec-de la misèria . ·- Ah! ¡Amb quin enterniment, plorant l'edat jovenívola, es recordà llavors de la pàtria, on, si hagués pogut, pel - sol goig de morir-hi, hauria fet cap de seguida, sense pensar-s'hi gens l 4- [49] XIII A la fi, donant-ho tot p er perdut, pr en una re - solució. A mb els diners quasi justos per a la travessia, el mes de setembre de IQI I, amb la dona i els fills (pobres e _ migrants desenganyats l), - retorna, alaferit, a Barcelona. Aquesta, que no va - oblidar-lo - mai, el rebé joios~, estrenyent -l o contra el seu cor. Passats un qüant~ d i e _ s , o sigui e1 diumenge r S d' oct~fo·e · ,_ per festeja t là s eva arribada, sota els- auspicis d'aquest Excel~ntíssim AjlJntament, es cele- bren tres actes d'homenatge, de caràcter popular i segons el seglient programa : al matí, tarida de sar- danes alà plaça de Catalunya, amb moÍtfssimes colles de dañsairesi davant de milers d'ofonts r- espectadors ; a la t.ai-.da',-íestival al Palau · de BeTle; Arts, amb JJ ñ - a - - - - -:-- --- _ -== mültitüd •· enorme , que no ca0fa en . aquell ..: esbarjo - sfs - ~ _ si.m sàï6 ~ - -~ A fentrada, damunt - d' ~ - pedêstal, : es . ~ ia . el bust e l'ho~enatjat, servint-li de fons la bandera de « Catalunya Nova » , figurant a dreta i esquerr . a, res- pectivament, la senyera de l' « Orfeó Catàlà » i la de la societat eh.oral « Eute1:pe » . A la barana de l'escala i la tribuna, n'hi havia firis a trenta cinc més, d'altres tant es entitats artístiques. A cosa de les quatre va arribar · Èn Morera acom- - panyat de l'autor d'aquest treball, essent rebut ( en mig de calorosos picaments - de mans i visques d~ tota la concurrència) pels individus de la Comis _ sió órganitza è. ora, els regidors Srs. Lluhí i Rissech, _ Morales Par-êJa i Puig d'Asprer, i l'il·lustrat escrip- tor Xav ier - Gambús; pe1s eximis poetes Angel Gui- merà, Apel·les Mestres, E. Guanyabéns i J. Massó Torrents, - i pel que avui presideix la Mancomú~f- tat Catalªna, l'integèrrim patri~i Josep Puig i Ca- dafàlch. -- Va començar-se la festa amb una simfonia per la · Banda _ Municipal, que foÚ molt aplaudida. Seguire~ --~ ___ _ l'« Associadó Euterpense » i« Catalunya Nova», que 0 cantaren, j?ñtes ~ Els pescado r s, d ~ E11 S::lavé; Saluta c ió eh< ~ Cnór :In fantiÏ Moss - èn Gi n t ; ~ »; A-rri, arri ... cava- - , :!:;.,. - - llet els ; · n - ens c!e r« Escol~ H~r~cia~ », i L 'Empordà - ~< Catalg,iiy a ;c. Nova» sol,a; aqti'~sfos trés darreres co~- posicions, originals d'En Morera. L ' Em pordà hagu é de repetir-se; i el públic, frenètic d'en tusiasme, obligà l'autor a dirigir-la. Amb l'Hi mne a l'arbre f ruiter, també d'En Mo- rera, interpretat per u.na gran massa choràl integrada pels orfeons « Català», «Bar c e lonès », « Canigó», « Gracienc >> , «Nova Cathalònia » , « Nova Atlàntida » , « Montserrat » i « Catalunya N ova )) , obeint a la batuta de l'excels mestre Millet, acabà triomfalment la _pri- mera part. En la segona, predominant-hi, com en l'anterior, les obres del músic que es festejava, ultra P erfums . de lçi terra, hi figuraven les cançons populars L'hereu Riera i Ballet de muntanJ1a, chorejades per l' « Orf eó Català» i ballades per set parelles de l'« Esbart Ca- talà de Dansaires». Altres set parelles de l' « Esbart Folk-lore de Catalunya», al so d'una cobla, punteja- ren el Ball de gitanes; un dels números més cele- brats, per la precisió i la gràcia dels seus execu- tants. Finalitzà el programa cantant tots els orfeons al- · hora, com en l'enèrgica sardana L'Em_pordà i la cançó Sota de l'om, del mateix Morera ( que es va haver de bisar, a instància de l'auditori), dirigida tam bé 1 com aquella, per l'autor, qui recollí l'última ovació de la tarda i la més entusiàstica de totes. Al vespre, i en el restaurant Múndial Palace, ban- quet amb el qual van proposar-se els seus organitza - dors cloure els festeigs de l'homenatge. Van assistir-hi uns tres cents comensals, i n'ocupà la presidència l'homenatjat, qui tenia a la seva dreta N'Angel Guimerà, i a la seva esquerra el qui signa aquesta biografia ( que en aquella època ~ra regidor de Barcelona), delegat per l' Alca1 _ de. S'assegueren a la taula principal els Srs. Lluhí i Rissech, Morales Pareja, Puig d'Asprer, Gam'bú&, Guanyabéns, Casanovas, Apel·les Mestres, Massó Tor- rents i Cases-Carbó; el senador del regne Sr . J~moy, els consellers Srs. Marial i]uncosa, i els mestres Gra- nados, Millet i Pahissa. Van pronunciar discursos elogiosos per a l'artista la seva obra: En Gambús, actuant d'oferent, pels set~s companys de Copiissió; En Junoy, pels repre- sentants a les Corts; el dissortat Granados, pels com- positors de música; en nom propi, En Morales Pareja; pels poetes, En Guanyabéns, que llegí una poesia ins- piradíssima; nosaltres, en representació del Municipi, retent-li les honors oficials, o, millor, ciutadanes; i, [53] per últim, En M01·era ( essent ovacionat), qui, . amb paraules sortid e s del cor, expréssà la seva gratitud, jurant no abandonar-nos mai més i sacrificar-se pel b~ de Catalunya. S'adheriren a l'acte els Srs. Santiago R.usiñol, G . Martínez Sierra i Pere Cororninas, i diverses enti- t a ts chorals i polítiqü e s. XIV E L nostre Consistori, per completar l'homenatge de la ciutat, dintre el mateix any I9II, no retribuint-lo amb excés i encomanant-li la clas- se d'harmonia, contrapunt i composició, nomenà E - n Morera sots-director de l'Escola Municipal de Músi~ ca; els quals càrrecs ve exercint des d'aqu e Ha data, amb insuperables zel i perícia. L'ensenyament l'atreu, l'il·lusiona. S'h i - troba tan a gust, rodejat dels seus nombrosíssims deixebles, jo- ves estudiosos, prometedors de grans realitzacions ( alguns ja aureolats per la fama J, - que, a tota hora; · ultra llur mestre ( que respecten molt) - , v e a ésser llur millor coQJ.pany, que discuteix d'ait amb ells, amb ...c aqu:ella ingenuïtat i aquella senzillesa de paraula ·_ pròpies dels artistes p1:1rs. L com els estima, els seus deixebles l ¡ Amb quin interès i amb quin profit els - ensenya tot el qüe sap l - - ¡ Com ,,.. parla tjel que __ produeixen, esmena · nt-los llurs (55] fàltes, filles de la inexperiència, i enaltint, enriallant se de goig, amb aire paternal, llurs aptituds, estimu- lant-los al mateix temps a l'estudi i · a escriure, amb profund sentiment patriòtic l Ah l Sí, sí l Del seu fracàs a Madrid i del seu fra- càs a Buenos Aires, fins com a resultat d'un egoisme cruel, els catalans n'hem d'estar satisfets. Si e / nos- tre amic hagués triomfat, arrelant-hi, en qualsevol d'aquells llocs, la seva obra, feta amb artifici, sense la compenetració - contínua i directa amb nosaltr e s, no tindria la valor artística i humana que té, i ,, Cata- lunya (ni l'art universal) no comptarien avui ~ b un altre músic de tant relleu corn ell. Si no, · per convèncer-nos-en, recordem-nos, sola- ment, de les seves sardanes choral& i instr , urnentals, que, enardint tothom d'entusiasme, arreu arreu can- t e n ja tots e l s orfeons i tqquen ja totes les cobles; i per això, celebrant-ho i en el?gi d'Err Morera, un notable crític diu: «Aquest erni-9- _ ent compositor, tan vigorós i tan nostre, és l'únic que posseeix la gràcia d e moure el poble i fer-lo cantar. Les seves sardane _ s chorals són una deu d'inspiració poderosa. Totes elles han esdevingut populars, car aixequen, amb j p ia, l'esper:it del poble.» l / Ell, com En Clavé i En Pep Ventura (més cons- cient que aquests dos), ha enfondit en l'ànima de la raça. Tenint, amb la càted.ra del Municipi (lliure de les privacions d'aban~), la situació econòmica resolta, en la plenitud, treballa amb més daler i amb més se- renitat que mai. Així, desprenent-se de les influèn- cies estranyes dels seus primers temps, ha pogut assimilar-se de tal manera el nostre folk-lore musical, que ço que ara produeix, com una continuació d'aquell, sublimant-ho amb les gales de la seva tèè- nica meravellosa, li brolla del cor fSpontàniament, sense cap esforç. 1 . . Ell creu que, perquè l'o~ra d'art tingui vida, l'ar- tista . creador ha d'estimar la seva pàtria per damunt de tot, i que sense aquesta qualitçit esseRcial aquella naixerà apagada, òrfena del més feble guspireig de llum de l'esperit. Ell ªfirma que si no estimés inten- sament Catalunya 110 faria mú~ica. I que, si ' en fes, estaria en absolut mancada de substància. Al seu en- tendreJ la vera música ha de parfír de l'ànima del poble. Totes les obres mestres de tots els països, encara que rumbegin la més sàvia tècnica mod · erna, que els dóna majestat i grandesa, en parteixen, del poble. És clar que en elles destaca sempre la melo- [57] dia, que és l'ànima llur. D'aquí prové que captivin tant. A ell, tota composició sense melodia (que és com si diguéssim sense idees) el deixa fred. Açlmira l'ha- bilitat, el treball tècnic, però no es commou. I . si en sent molta estona seguida, de música semblant, aca- ba per no interessar-lo. Els procediments, a judic seu, han d'anar lligats amb les idees, amb les melo- dies; i, com més pures siguin aquestes, més formo- ses s er an les obres en llur resolució. Cada dia s'aferma més en aquest concepte que s'Ea format de l'art. Per a fer obra artística no calen complicacions. El seu desideràtum és poder arribar a~b la major simplicitat al màximum de l'emoció. Exerp.ple la cançó popular Sant Ramon, que va reco- - lli-r i va harmonitzar per a veus _ mixtes i harmònium: quatre notes musicals d'un efecte inefable. --- XV E LS seus detrad?rs (pel seu geni viu) li atribuei- xen una irac~ndia ferotge, pintant-lo, quasi, com _ un ésser insociable . . Que exageradament el judiquen l I això que no és pas d'una psicologia coml?.,le ~ a: . Però ¡~i el geni o el 1:arannà, -= p~r poc - que s~)'ob- servi, resulta una de les seves = característiques que més aheuen l ¡ Si pot considerar-se com una de les - seves qualitats morals que ~el Tan -"" més slmpàticl Per fqra, : en - l'aspeç:te físic, per als - qui no saben veure'l bé, sembla aspre i esqu _ êrp, i qu è àd.huc eri" çonegi. I no ; al r~vés l Amb tot i les seves faccions, amb tan _ ta vigor accentuad<=:,s; am~ tot i els s e us ca- - bells i ~f seu - bigoti J la!gs __i h i rsuts, d'un - tQ r o;-c ~g - - tany; amb tot i els - seÜs gest9s . enèrgics i el seu ca- :. ?linaI' - ti~_;1t i __ a i: r - ogant, qu e ~i __ 1onen cert - aire d _ e _ ~- -~ d<_?m 3 - dor d ( f ~res -.;: - En- fyiorera - és un esperit diàfan, [59] sense duplicitats, ingenu i senzill, i amb tothom cor- dialíssim, que, segons les cirçµmstàncies, riu a pler o plora amb desçonhort, com un sentimental. Recte en el prócedir, mai vos enganya. Allò que té al cor ho té a la boca. Com un nin, unes vegades peca de recelós i altres de confiat. Sempre exposa el què pensa, sense eufeµiismes, per dur que sig-ui, i encara que_ pugui perJudicar-lo. S'in.d i gna i protesta, amb paraules fottes, contra la · música atemptado-ra al bon gust. Per sobra de tem _ pe _ rament o de nervis, és impulsiu i susceptible: sinó que tot li passa de seguida . I qualsevol esdeveniment objecte d' · elogi o de censura, com gual~evol agravi a la pàtria . , engres- cant-s'hi, se'ls augmenta, alguns cops fins a l'exage- ració. Finits els seu ~ profitosos estudis a Brussel·les, i en acomü,dar-se, per retornar a Catalµnya, del seu mes- tre Fievez, aquest, que el coneixia a fons i l' estimava molt, li digué: -:--Abans de deixar-nos, escolteu, a , mic, . els meus consells: _ com que v6s teI).iu un caràcter · un xic violent, i sou un home massa sincer i un · artista hor1rat, en arribar a Barcelona (per evitar recéls, i perquè · us vegin, per cl . ins, dolç i humil, com \ vps v:eig jo) , feu una visita de cort è sia . als pi:imers (60] compositors, i oferiu-vos-hi, com a bon company, per a treballar junts per la vostra estimada terra. - Afegint: - Si us reben amb indiferència, i, més tard, vos èombaten, torneu-vos-hi sense por, que aneu ben armat. Ell, doncs, d'acord amb aq_uestes nobles paraules, en ésser aquí, respectuós i dòcil, passà a saludar els músics de més nom; oferint-se'ls, sense ombra de pe- tulància, com a confrare llur. La · m _ ajoria, potser estranyats davant d'aquella fi- nesa, insòlita entre artistes, el reberen fredament. I alguns (ja ho havia previst el seu professqr belga, i ja ho hem fet constar nosaltres-), en conèixer les seves primeres produccions, se li declararen en con- tra, negant-li quasi tots els mèrits. ¡ Quin contrast amb la manera com fou tractat a Bèlgica, on, de bell principi de ser-hi, va veure's · tan atès i tan honorat amb l'afecte dels músics pre- clars d'aquell gran centre artístiè l Fixeu-vos, sinó: Un dia que ensenyava una obra original a un grup de compositors i crítics eminents, en adonar-se d'En Gilson, dret al peu del piano, amb una mà a la partitura, amablement va dir-li: - Mes- · tre: per què no us asseieu? - I aquell li respongué, (61) amb molta naturalitat: - Sempre que vós toqueu música vostra, -jo hP. de girar-vos el full. La música! Oh! És immensa 1a passió que té per ~lla l En tot ço que escriu posa la mateixa fe · i el matei x amor, tant si es tracta d\111a cançoneta coi11 d'una sardana, d'un poema simfònic com d'un drama líric. I ¡ com en parla, fent-se'n l'autocrítica, de les seves obres l Sense _ ell advertir-ho, ¡ com les pondera, en ensenyar-vos-les! Però mai, en aquest cas, Ii notareu gens d'orgull ni de vanaglòria, ni res que arribi a molestar-vos; i sí una gran ingenuïtat i una suau t en- dresa, com si fos un pare que us mostra un fill seu. Pondera només les acabades de fresc i les que estan en gestació , esponjant=se-li el còr, amb aquell goig frisós que dóna el fruit del treball, que àdhuc ens in- flama les sangs amb reaccions renovador<:s de vida. I no es recorda a penes de les q:ue Ja - coneixeu o ja &~n del domini _ del r,úblic; car - el seu da-ler de pro- auir no el deixa entretenir-se a miràr endarrera. I quan vos ~'ha llegida algnna , d'obra, radiant de joia, tremolant-li ]a -veu i humitejant - se-1i els ulls ( aquells ulls bellugad~ssos que us clava, - escomete - - dors i -interrogatius) l __ - amb el frenesí de - -\ - - ,.., manar-vos el seu entusiasme, i amb una candor que enamora, vos pregunta anhelosament:-¿ Eh, que és bonic? Eh, que està bé? V os agrada? - I us apressa la resposta afirmativa; obtinguda la qual, perquè us quedeu ben convençuts, torna, amb més foc, a tecle- jar el piano, i torna a repetir-vos els principals frag- ments de la peça que, amb eJl, heu lloat vosaltres, dient-vos, quan encara ~ ressona l'última nota, corsa- tisfet, amb un somrís penetrant, i amb el frenesí i la candor d'abans :-Eh, que sí, que és bonic? Eh, que sí, que està bé? - I, en un esclat, exclama: - Farà, molt efecte: oi? XVI · C OM a catalanista, a pesar de no estar afiliat a cap agrupació política, En Morera és radical intransigent, decantant, en conseqüència, les seves sïmpaties vers l'esquerra catalana. Entusiasta del Teatre nacional (puix no falta, amb la seva família, a una sola estrena de les obres dels nostres primers dramaturgs), és molt aficionat al cinematògraf, interessant - li les pel·lícoles de viatges i d'aventures truculents, servides en episodis. No essent allò que es diu un gastrònom, li plau menjar bé; i el seu goig fóra poder tenir, cada dia, a taula, un amic a qui obsequiar, esplèndidament, en mig d'una conversa franca i de rialles grasses. Devot de les flors, a tota hora en veureu de fres- ques damunt del seu pupitre i del seu piano. Enamorat dels ocells, no li falta mai una caderne- ra . dintre una gàvia, de la qual, amb tot i que, amb un somriure trist, disculpant-se, es planyi de retenir- la entre reixes, escolta embadalit els refilets. · Home de sa casa, espòs i pare amantíssim, no se'l veu enlloc ( si no és a la càtedra de l'Escola Munici- pal de Música) sense " la companyia de.la seva d~na i de la seva filla, trobant sempre a mancar-hi ( això li és una espina clavada al cor) el seu malaurat fill J or- di, jovenet molt gentil, formós i intel·ligent, mort als disset anys d'edat, a la tardor del 1914, víctima de l'epidèmia tífica que féu horrorosos estralls a Barcelona. El recorda i l'enyora tant, el seu fill, q~e, quan compon, com una estrella de , resplendor eterna en el cel dels seus amors, en té constantment el retrat al davant per a i - nspir-ar-se en la seva dolça contem- plació. Així és, per sa fortuna, el nostr~ músic: tendre i vi- gorós alhora, i agraït com ningú. Una prova d ' afecte, per insignificant que sigui, és retreta tot sovint per ell; un elogi el rep com si fos una abraçada; un èxit de multitud, com un , petó del poble, que el comprèn i l'estima. * * * [65) Heu's aquí, doncs, fins avui ( que duri molts anys), la vida de N ' Enric Morera. Heu's aquí l'home i l ' artista, que nosaltres, com un senzill tribut de fraternal amistat i de fervent ad- miració, hem descrit amb tota modèstia, tant com en honor d'ell, per a glòria de Catalunya. FI :. Barcelona, setembre d ~ 1921. [66) LLIST A DE LES OBRES DE N'ENRIC MORERA COMPOSTES FINS AVUI MELODIES PER A CANT I PIANO « Preghi e ra deJl'Orfano » 2 « Dova Dei? » 3 « Ad Emma » 4 « A un roser » 5 « Vers l'ideal » 6 « Ço que et diria » 7 « Confidència » 8 « L'hiyern » 9 « Absència i> 10 «Plor» 11 « Vetlla d'amor » 12 « Enterrament » 13 « Amb tu » 14 ll Negra nit» rs « De bon matf » 16 « Cançó tardoral » I7 « On ets, amor? » 18 « Serenata » 19 « Melangia » CANÇONETES PER A CANT I PIANO 20 « La infanta Maria i> 21 « L' e_qan101·ada » 22 « La serventa bonica » 23 ~ La verge roja i> . 24 « La florista » 25 « La bitlletaire » 26 « Gitanesca » 27 « Tornant de Montserrat» 28 « L'ai l ai ! ai ! » Autorde la lletra A. Gbislanzoni Lorenzo Stecchetti » . Trinitat Çatasús Emili Guanyabéns » » Edua1 : d Marquin~ Apel·les Mestres Carles Capdevila Emili Guanyabéns » )) J. Massó Torrents Emili Guanyabéns Trinitat Catasús Joan Llonguéras » )) Ignasi Iglesias Angel Guimerà Ignasi Iglesias » » » » J> )) Angel Guimerà Santiago Rusiñol )) l> .,,.. CANÇ O NS :eE R A INFANTS .A u t o r d e la ll et r a 29 30 3 1 « C a n ç ó d e s e t e m b r e » 1 - - « Els g eg ants » l « S a nt dij o us » \ C o l·l e c cz" ó 3 2 « R ev etlla » d 'o1· T rinit a t Ca t as ú s 3 3 3 4 3 5 36 37 3-8 3-9 « Oració » « Can çó d ' hi vern » « E¡ papu » « Arri, arri, cayall e t » « Cor d'iñfant » , himn e « Cant de llibertat » , _ himn 'e « A ve Maria » , p er a c a nt, v i o Í o n- cel i_piano ÜBR E S PER A OR QUESTRA A. Bori F on t es tà J oan Llon g u eras I g na s i Igl es i as 40 · « L' A tlàn t id a » , p oe m a s i mfòn i c Mn . J. Ve r dag u er 4 - 1 « Inclíbil i Ma ndoni » > > A n ~ d G uim e rà 42 - - « T ra ïd o ri a » » Llu ís B e r e n g u e r 43 · « R e cord s c a mp es tr e s » - - 44 « E sc e na popul a r » 45 -_ « D a nça d e g n oms >~ - 46 « S o mni >>- 4 7 « Bo da» - 48 « Catalònia » 49 « E l s caminant s - de la t e rra » , per a chor d 'h om es j orqu es tra 50 :- « L' e tern comò à t » , p e r a chor d'home s i orqu es tra 51 _ « -Pàtria » _ , ma1 x a, per a banda 5 2 _-_ « peslliura~ » , P J S ·· ao1 5 l e , p e r a banda --- S: antiago Rusiñol 53 «A ndante religiós » , per a orquestr~ de corda 54 « Queixa i dansa » , » » 55 ~ Quartet» (u temps ) , per a instruments de corda 56 « Melangia » , peT a instruments de corda VÀRIA 5 7 « Ele_gia » , per a violoncel i piano · 58 « Sonata » , - per a violí i _ piano 59 <( - Sonata » - » » - :;. 60 61 62 « Serenata » , _ per _ ".:iolf i . - kiano - « Amorosa», per ~iolí - i piano « Orienta l », per violí i piano (1.r temps f : 1 - Col·le cc ió __ · d'or _ a 63 - « Cançó » , per a violí i - piano « Visió musical · », prè l ef AtÚnti - da, j_)e r a quartet i piano 65 « El mal rabadà», visió musical - 66 ~ « Dansa - I», per a p i ano :. 67 -_-::- ".:- » ~ II »:. 68 ~ Ill ~ » 69 - « Scherzo » -"' ~ » 7 0 ~:- « Ballet» - - » - Autor de la lletra. A utor d e la ll e tra _ 7.5 « La . Rosons » . , quadro líric dra- màtic Apel·les Mestres 76 « E l comte Arnau » , visió lle g en- dària en 4 quadros Josep Carn e r 77 « El miracle del Tallat » , vi s ió lle- gendària e n 3 quad~·os J. Pin i Soler 7 8 « Fra Garí», visió ll ege ndària en 4 quadros Xavi~r V iµra 79 « Els tres tambors » , visió · llegen- dària en 3 -quadros Adrià G u a l 8 0 « Nit de · Reis » , comèdia lírica en 2 actes Apel·les · Mestres 81 « Joan d . e l'Os i> , cqmèdia lírica en 2 act e s 82 « La reina v e lla», comèdi;:i. lírica en I acte i 3 quadros , Ang e l Gui'me1'à 83 « La Santa espina :,,, , rondalla en 3 actes i 6 quadros 84 « La Daldirona » , comèdia lírica en 1 acte « La sala d' es pera _ » , c9mèdia líri- ca en 1 acte 86 « La viola d'on , · rondalla bosque - tan ' a en 3 actes Ap è l·les Mestres 87 « La reina d e l cor » , quadro lírfr: en 1 acte Ignasi Iglesias 88 « Villa Blanca i> , quadro líric c0- _ mic en I acte Joan Llopart 89, <-ç L'arc de Sant Martí i> , quadro líric en I aete Trinitat Monegal 90 « El firaire » , quadro líric còmic en -I acte Josep Orpinell Autor de la lletra 91 «L'esparver», quadro lí~ic còmic en I acte Carles Capdevila 9i « Nit de Nadal » , quadro líric dra- màtic en I acte Josep M.ª Jordà 93 < Cigales i formigues » , quadro líric en I acte S~ntiago Rusiñol 94 « La Ba1ca » , quadro líric en un acte Apel·les Mestres 9 5 « L'adoració dels pastors » , inter- medi líric en I acte Mn. J. Verdaguer 96 « "f:'alegria que pas s a », quadro líric en I acte Santiago Rusiñol 97 « Les caramelles » , quadro líric dramàtic en I acte Ignasi Iglesias 98 « La canción del naufrago » , en casteHà, zarzuela en 3 actes Carles Ar?,iches , 99 « La vuelta de Pierrot » , encaste- 100 101 llà, zar:z:uela en I acte « La fierecilla domada » , en cas- tellà, arranj ament de _ l' origi- nal de Shakespeare « Los cortesanos de Farsalia )) ' en castellà, ope1 : eta en 3 ac- tes 102 « La , devoción de la cruz » , en castel1à, òpera e n 3 actes, arraajament de l'obra de Cal- Adrià Gua1 Lluís de Zulueta i Josep M.ª Jordà ' R. Nogueras Oller derón de la Barca Eusebi Sierra 103 « Emporium » , òpera en 3 açte 9 Eduardl\farqui'na 104 « Bruniselda », òpera en 3 actes Artur Masriera 105 « Titaina » , òpera en I acte i 2 quadros Ar~gel Guimerà [7 3] Autor de la lletra 106 « La fada » , drama líric en 1 acte J. Massó Ton-ents 107 « La boja», òp~ra en 3 actes Angel Guimerà rn8 « Tassarba ». , drama líric en 1 acte Juli Vallmitjana 109 I !O IU 112 Il3 : r4 II5 II6 117 I 18 IJ9 120 121 122 123 124 125 126 127 128 129 130 L3L 1-32 1,33 CANÇONS POPULA.RS 0 HARM:ONTTZADES PER A CHOR « $ant.Ran ; 10u « El comte Arnau » « Plany » « Els segadors» « El rossinyol ) > « Muntanyes dd Canig~ » « Ballet» « El testament d'Amèlia » « La nina encantada » « La mort de la - núvia » <L L'Anfònia » « Els tres tarn bors » « L'hostal de la _ Peira » 1 i El pardal » « La porqueirola » « El sol» « L ' arbre sagrat» « El ma1 ca ç ador » _ « Presents de qoda l) « Sardana.» « 1-fariagn e - a 1> <r L'estudia oí de . Vich l) « Senyora Isabel» « El noi de 1a mare ~ - « L'hereu Riera » Emili Guanyabéns r34 « Bon caçador» I 3 5 « A la p _ orta de sa aimada » 136 , < ~ Sota de l'om » CHORS OR I G1 Jlf A1.S 137 « Marinesca » 138 ,< Marina » 139 ,« - Crit de pàtria » 140 · - « Salutació » r41 142 143 144 145 « La _ no s tra _ nau >> « Caran; _ e ll es » l » - n III IV Autor de la lletra J. Pujol i Bntll » - .)> Emili Guanyabéns - ) ) >) Igna s i Igl ·s ias 146 « .La b _ andera >> _ _ _ _ Emili G~anyabé~s 14 7 « Missa de rèq uicm » , a la mer:p,ò- -- _ria dtl graarei J an~ e _ -- _ r48 - « PfimJ1verJ1. eterna» 149 « Cant al poeta » 1 - 50 ~ !-,fi. Mu s a del treball » 1_5~ « - M~ssa de gtòria» 1 5 - 2 _ « Sanctus » 153 - - - « La señ1bra » J54 ~- «~s =- prin1.e.r s - freds .)> _-~ ~ 1 5 S - _ «- El can~ - de la seny .. xa -;, .:..:_- 156 _ « - _I[na cantada » _ - 157- - ::, <Canta la senyera -'> -:_-"!_-_-__."'-:~ - ~ r 58 · > Qatalòñia a1 . - 168 169 170 « Himne a Catalunya » « Jov e stel s de Catalunya» « La portuguesa» (harmonitzada) « Himne d~l Trap.svaal » (harmo- . nitzat) « Himne a la pàtria l) (argentina) « El no ;:; tre cant » « Himne de N o s tra Parla » VÀRI A A utor de la lletra An ge l G uim e r-à l. Ri be ra i Rovira Ignasi Iglesias A nge1 Guimerà 171 « Concerl per a violonc e l amb a company a ment d' o r- questra » 17 2 « Petita gavota » , per a piano 173 « Minu ~ t > > 174 « Gavota » I7 5 « El bosc » Col eccí ó d' 0 1 - , dn . ç peçes I?er a . piano 176 . « Sardana » r 7 7 « Cap el tard » I 78 « Ca,nçó matinal » « A r eveure! » « L'orfeneta » « Can - çó del fadrí » « Per l~ mt¡ n tanya » « L'albercoc » « El picapoll » « La cirera » « La pruna l) « La madui x a » Col·l e ccio d'or (De la terta) cinc petit e s sardanes SARD . ANES PER A COB t,,a i8B « La Sa:qta espina » 189 « La frescor d e l'aigua » \ l 16J 190 191 192 r93 194 1 95 196 1 97 198 199 200 201 202 203 204 205 206 . 207 208 209 210 2 l I 212 213 214 215 "'216 217 218 219 220 « Planyívola » « Records d'Olot » « E nyorança » « M - untanyenca » <r Davant de la Verg e » « La Festa major » « Cançó del ram » «M ainada » « Rondalla» « A la plaça l' « E lls i nosaltres » « Sempre teva » « Serra amunt » « T e mps passat » « La xica de casa » « La Baldirona » «S erenata » « Grèvol » « Amor perdut » « La nit de l'amor » <: En Ciset » « Catalunya » « Sota l'arbreda » « El cirerer » « La ~ sardana de l'avellana » « Girona » « El senyor Esteve» « Nit de Sant Joan » « En Pep Ventura» SARDANES PER A CHOR « L' Empordà » tveus d'home) « A sol batent » ,, :> Autor de la lletra Joan Maragall E. Guanyabéns [77) A utor de la lletra 22 I « La cançó nostra » (veus mixtes) Joan Llon g ueras 22 2 « Les neus que es fone _ n ~ Angel Guimerà 22 3 « Les fulles seques » » 224 <, La sardana de les monges · » » >i 22 5 « Empordà i Rosselló » J. Sebastià Pons 22 6 · « La nostra verema » - Am.bros . i Carrión 22 7 « La: sa rdana d e la pàtria » Jo,an Llongu eras - .228 « Estiuenca> > Carles Grandó 229 230 23 1 232 2 33 VARu <( Recull d e 193 m e lodi es popula1·s entre cançons i l ;rnllets » « Tractat - pràctic _ d'harmonia » « Tractat d e contrapunt » (inèdit) « Cant dels jov es_» , chor mixte « R e mordiment - » , TEATRE Joan Marag _ all J. Ruiz Porta 234 « El mestre » , drama líric en tr es · actes Pompeu Crehue~ 235 « La resurrecció ae Llàtzer » Angel Guimerà ;236 « Cançoneta de bressol » , per a l'obra Els emigrants Ignasi Igle s ia s 237 « Cançó de bressol » , per a l'obra 238 - 'Joventut _ ,, » « Corrandes >> , p~r a l'obra Gz1,a s , º~ - » VÀRIA - 239 « Alcem un cant:» -:. R. Benaprès 240 « La Matsellesa harmonitzada per a veus mi-xles _ _ Ignasi Iglesias 241 - « L'àvia » - ,.cborp ~ r - a veus d'homes -- Cades Grandó = - TEATRE Autor de la lletra 242 « El castell dels _ tres dragons » , comèdia lírica e _ n 3 actes F. Soler (Pitarra) 243 « Amor ofès no perdona, o la nit de Sant Joan » , sainet líric en 3 actes A velí Artí s 244 « Don Joan de Serrallonga » , dra~ ma líric, _ en 3 actes Víctor Balaguer CHORALS PER A VEUS MIXTES 245 « El po~ma de la nit i el dia i de 1a terra 1 de l' _ amor » - « La sardaoa gran :. ,, / « !-,a tragèdia dels o6ells » Joan Llonguera-s _ Carles Grandó _ Ignasi Iglesias _· t -, Couverture Faux-titre Page de titre Dedicatòria Portrait Al mestre Morera Estudi biogràfic llista de les obres de N'Enric Morera compostes fins avui 4e de couverture